Després d’una vida formant part de tot tipus d’entitats del poble, al Vicenç Ferré no li va quedar més remei que donar el salt a l’Ajuntament. Primer com a regidor i després com a alcalde, Ferré segueix sense considerar-se un polític. El seu objectiu ha estat sempre ajudar al seu poble i a la seva gent i per això va renunciar, fins i tot, a l’anonimat, molt apreciat per ell.
“En el moment de configurar la llista vam anar a buscar gent de diferents entitats perquè normalment es tracta de gent compromesa, gent que estima el poble”
“No sóc un alcalde molt controlador, respecto molt les decisions que es prenen sempre i quan siguin consensuades”
“Tenim una gran quantitat de diners d’impostos que es generen però que no es cobren perquè moltes promotores han desaparegut”
“És molt important el fet que cada regidoria treballi amb comissions perquè hi participa molta més gent”
“Jo diria que el sentit comú és la qualitat imprescindible per a ser alcalde”
Ens podria explicar breument quin ha estat el seu recorregut fins arribar a l’alcaldia?
Jo sempre havia estat molt participatiu en entitats locals, grups de teatre, grup de colònies, del qual en vaig ser director durant molts anys, comissió de reis, una associació cultural que es diu el Lluert… Així que sense adonar-te’n, un dia et trobes que el cap de llista et pregunta si vols formar part de la llista, dius que sí i quan ell diu que no vol continuar no saps com però acabes presentant-te com a cap de llista per a ser alcalde.
I quan s’hi va trobar, com ho va viure?
Jo sóc regidor des de l’any 2007 i quan hi ha van haver eleccions l’any 2011 el cap de llista en la que jo anava va decidir que no volia continuar. Aleshores jo era el número dos i vaig dir que ho faria, sincerament tenia molt poques expectatives que guanyéssim, però ho vam fer i de cop em va caure molta responsabilitat al damunt, perquè la gent confia en tu i tens la responsabilitat de no decebre‘ls.
Quin són els seus valors a l’hora de gestionar i fer política a l’alcaldia?
En el moment de configurar la llista vam anar a buscar gent de diferents entitats perquè normalment es tracta de gent compromesa, gent que estima el poble. I el fet d’unir compromís i amor, o estimació cap a una cosa, fa que t’esforcis i que intentis fer les coses el millor possible. Quin estil tinc? Jo intento sempre arribar a un consens i delegar molt la feina. Cada regidoria té les seves responsabilitats i no sóc un alcalde molt controlador, respecto molt les decisions que es prenen sempre i quan siguin consensuades. Tenim una manera de treballar basada en comissions, moltes regidories tenen les seves comissions de treball tant de regidors com de col·laboradors, ja siguin del partit o no, perquè nosaltres som d’Acció per Montbrió, anem amb acord municipal amb Esquerra però no hi estem afiliats. Nosaltres ens vam posar aquí per treballar i per servir al poble i no entrem dins el que seria el perfil d’un polític, diria que no ens definim com a tal. Després d’haver estat sempre treballant per a les entitats, el pas següent és estar a l’ajuntament ja que et permet gestionar molts recursos i prendre decisions que afecten al poble.
Creu que és necessari tenir estudis superiors o la carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Jo crec que no, evidentment que ajuda, com més formació tens millor pots prendre les decisions, però el que importa és tenir sentit comú, jo diria que és la qualitat imprescindible per a ser alcalde.
Una experiència a nivell de trajectòria política o personal que li hagi deixat petjada.
Ja que m’entrevisteu com a alcalde respondré com alcalde. El moment que està vivint el país m’ha fet viure moments molt emotius, tant a nivell nacional com a nivell local. El ser alcalde també m’ha permès conèixer altres parts del poble i m’ha fet viure situacions en què he pogut ajudar a les persones, i això sempre és una satisfacció.
Per què hauria de venir un foraster a viure a Montbrió?
Montbrió és un poble molt ben comunicat, està a prop de Reus, Cambrils, Tarragona, i en una hora i poc estàs a Barcelona, aquest és un bon motiu. Tot i no ser molt grans, som uns 2850 habitants, tenim molts serveis, com biblioteca, farmàcia, supermercats, escola de música i dansa, club de futbol, i tot allò que es pugui necessitar.
La Diputació i el Consell Comarcal us donen suport en matèries de creació de llocs de treball i de formació o ho feu des de l’ajuntament?
En ciutats o pobles més grans segurament tenen els seus departaments propis, però aquí depenem molt d’aquestes entitats supramunicipals. A nivell de serveis socials, per exemple, depenem del Consell Comarcal que cada setmana ens envia una assistenta social. La Diputació també ens dona molts serveis a nivell de cursos de formació, assessorament, etc. L’estructura que tenim a l’ajuntament no compta amb departament jurídic ni financer, tenim algú però quan hem de fer determinades consultes sempre anem al serveis que ens ofereix la Diputació i el Consell Comarcal.
Des del 23 d’abril fins al 6 de maig es van dur a terme les jornades gastronòmiques de la fava i el moscatell, què representen pel municipi?
A Montbrió hi ha un celler cooperatiu des del que produïm vi, oli, fruita seca com l’avellana i l’ametlla… En aquesta zona, tots els pobles fan un oli excel·lent, de la denominació d’origen Siurana, però aquí a Montbrió el que sabem fer és el moscatell. Som l’únic celler cooperatiu que hi ha a la comarca i nosaltres diem que fem el millor moscatell del món.
Pel que fa a les jornades gastronòmiques, tradicionalment el primer de maig es celebrava la favetada a nivell de colles d’amics i de familiars que anaven als masos a menjar-ne. Però fa uns anys va venir el programa “Divendres” de TV3 i havíem de buscar un plat típic de la zona. Vam decidir que podíem parlar de les faves i va ser sortir per televisió i aquell mateix any, també per aquesta època, va començar a venir gent i turistes preguntant on podien anar a menjar faves. Ostres! va agafar a tot el sector de la restauració de Montbrió amb el pas canviat, no estàvem preparats! I a partir de l’any següent ja vam començar a organitzar les jornades de la fava i el moscatell i a cada restaurant es poden trobar menús de plats cuinats amb faves i també moscatell.
I com potencieu la resta de línies de promoció econòmiques? És un motor potent l’agricultura?
Evidentment l’agricultura ja no és tant potent com fa uns anys. A Catalunya segurament hi ha menys d’un 2% de la població agrària i aquí a Montbrió també és així. Cada vegada queden menys agricultors i la mitjana d’edat és molt elevada, supera els 60 anys, però és clar, són els nostres productes i els intentem promocionar.
Quan és la festa major d’hivern, per Sant Antoni, fem la festa de l’oli i del moscatell i el primer cap de setmana de setembre fem una fira d’art, Montbriart, amb més de 40 artistes de totes les disciplines: pintura, ceràmica, fotografia, etc. Les portalades més maques de Montbrió obren les seves portes i moltes entrades de cases particulars fan de sala d’exposició. Ho fem des de l’any 2012 i dona molta vida al poble perquè aquell cap de setmana tenim molts visitants, a més ho fem coincidir amb el Pinxo Foradat.
El Pintxo Foradat?
És una ruta de tapes pels bars, restaurants i granges de Montbrió. Es diu així perquè les tapes són pinxos i “foradat” perquè a Montbrió del camp tenim el renom de “foradats”, a Reus són els “ganxets” i a Tarragona el “pelacanyes”.
Parlant de forats…quin és l’estat econòmic de l’ajuntament?
Doncs vam partir una situació molt complicada perquè hi havia una situació negativa però es va remuntar. Teníem un endeutament de més d’un 75% per culpa d’un préstec que es va demanar per pagar a proveïdors i tot i que no era una situació catastròfica, perquè està mig permès arribar a aquest nivell, ara estem per sota del 40%. El problema és que tenim moltes dificultats de tresoreria. En els anys del boom immobiliari es va construir molt, i això ha generat molts IBIS que haurien de pagar promotores que han desaparegut, o sigui que tenim una gran quantitat de diners d’impostos que es generen però que no es cobren. En el moment que anem cobrant aquests diners podríem dir que la situació s’haurà normalitzat, perquè hem aconseguit que els ingressos siguin superiors a les despeses.
Tecnologia, administració electrònica…de quina manera l’ajuntament busca maneres de col·laborar amb la ciutadania a nivell de tecnologies?
El tema de l’administració electrònica serà obligatori a partir del 2 d’octubre. Nosaltres la vam implantar el passat 2 de gener per tenir tot aquest temps d’adaptació, era una aposta clara des de l’equip de govern. Som conscients que costa, i hem hagut de fer una sèrie de modificacions, com per exemple adaptar llocs de treball. L’any passat ja ens vam equipar informàticament, per previsió, i hem potenciat l’àrea d’atenció a la ciutadania perquè amb l’administració electrònica el procés dels registres d’entrada requereix més temps ja que ara s’ha d’introduir gairebé tot l’expedient en el moment que et venen a fer un procés administratiu. Poc a poc tots ens anem adaptant al sistema i jo, personalment, he anat parlant amb alguns ciutadans per si s’endarrereixen algunes notificacions com les llicències d’obres per exemple. Però reconec que és molt pràctic perquè ara puc fer molta feina des de casa que abans només podia fer aquí, i quan arribo ja he pogut avançar-ne molta.
Quin balanç faria de la seva gestió política en quant a projectes pendents i complerts?
Tot i que encara falta un any de legislatura podríem dir que pels pocs recursos que hem tingut, ja que hem enganxat els anys en què les administracions supramunicipals com la Generalitat han paralitzat, per exemple, un programa de subvencions per inversions, hem pogut reformar tot l’ajuntament, vam posar l’ascensor, hem tret les barreres arquitectòniques i hem construït un pavelló, modest, però que s’anirà ampliant per fases. Gràcies a això hem potenciat l’esport i hem engegat moltes activitats que abans no es feien per falta d’espai. Enguany hi ha el projecte de construcció d’un tanatori i a nivell d’inversions poca cosa més ja que els únics recursos que tenim són els impostos i les subvencions que com he dit, aquests anys tampoc han sigut massa esplèndides. En resum, crec que s’ha fet una bona tasca tant a nivell econòmic com social.
En cas que es presentés a les properes eleccions…
No em presentaré. Crec que en les dues legislatures que he passat hi ha hagut temps suficient per portar a terme un projecte. A més, en el meu cas, tinc una altra feina i una família i crec que haver estat 8 anys com alcalde i 4 més com a regidor és suficient temps dedicat al poble. Això no vol dir que em desvincularé totalment, continuaré col·laborant amb el poble, però la meva etapa d’alcalde s’haurà acabat i toca que entri gent nova.
Podria valorar breument la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo crec que la primera cosa que haurien de fer és entendre’s, asseure’s, parlar, dialogar i que respectin l’opinió de més del 70% que diu que està a favor d’un referèndum, ja que seria la manera de conèixer la situació real, amb una pregunta clara de SI o NO i a partir d’aquí actuar segons els resultats. També vull queixar-me per tots els exiliats, empresonades i empresonats que hi ha perquè diuen que s’aferren a la llei però si les lleis no canviessin mai les dones no votarien, tindríem una jornada laboral de 60 hores a la setmana, etc. El primer pas doncs és que surtin de la presó, que els exiliats puguin tornar a casa i després, asseure’s i parlar.
Quines iniciatives han impulsat des de l’ajuntament per potenciar la participació ciutadana?
A diferència d’altres ajuntaments nosaltres no hem destinat una part del pressupost a que la gent decideixi en què es volen invertir aquells diners. Aquí tenim molt contacte amb la gent només pel fet d’anar pel carrer, també tenim un Whatsapp d’incidències en cas que algun vilatà detecti un desperfecte o tingui qualsevol dubte. També tenim Twitter, Facebook i Instagram, tot i que el més important és el dia a dia, el carrer, i també el fet que cada regidoria treballi amb comissions perquè participa molta més gent i moltes decisions que es prenen ja són una representació de bona part de la població.
I com li agradaria que el recordessin els seus conciutadans?
Doncs no sé, a mi sempre m’ha agradat molt l’anonimat i pel fet de ser alcalde he hagut de fer molts discursos, aquesta és la part que he portat més malament. M’agradaria que em recordessin com un alcalde que va intentar ajudar a tothom, sense mirar de quin color eren.
