Nascut a Portell (Sant Ramon), el seu enamorament cap El Pont d’Armentera es fa notar quan parla de la vila, i a l’hora de visitar els indrets. Després de gaudir dels salts d’aigua del riu Gaià, del nucli antic, de l’església parroquial de Santa Magdalena, i de fullejar quatre llibres que ens va oferir, ens diu que els seus conciutadans han de confiar l’equip de govern perquè “posen molta il·lusió en tot el que fan”.
“Sempre he volgut treballar per als demés”
“Els estudis mai fan nosa, però no ho són tot”
“Cal mirar que la gran majoria surti beneficiada”
“El Pont d’Armentera és un poble molt tranquil, molt sa, d’aires, d’aigües i molt pacífic”
“Fem les obres de manera que siguin assumibles i possibles de mantenir”
“No volem castigar el contribuent ni fer obres innecessàries”
“S’està judicialitzant tot el que és democràtic”
“En tot el que fem, hi posem molta il·lusió”
Què el va motivar a entrar en política i a exercir com a alcalde?
Vaig viure tota la meva vida a L’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Em vaig jubilar al Pont d’Armentera perquè la meva dona és d’aquí i bé, sempre he volgut treballar per als demés. Fa dos anys que sóc alcalde, i abans veig ser tinent d’alcalde, i sempre m’ha agradat participar amb i fer participar a la comunitat en tot el que sigui possible.
Aquest càrrec és el que s’esperava?
Sí, tot i que sempre hi ha coses que es veuen diferents de com realment són. Tot i això, ha estat més o menys com m’esperava, perquè abans havia treballat a una empresa privada que tenia molta relació amb el sector públic; estava una mica a l’altre costat del taulell. Coneixia com funcionava l’administració, i ara he vist que funciona encara més i millor del que molta gent pensa.
Creu que és necessari tenir Estudis Superiors o realitzar la Carrera de Ciències Polítiques per a exercir d’alcalde?
Els estudis mai fan nosa, però no ho són tot. De vegades la intel·ligència es té des que es neix, i els estudis et donen coneixements, però la intel·ligència no s’adquireix, sinó que es té.
En què es basa el seu estil de fer a la política?
Molt participativa, de consultar molt la gent i de consensuar al màxim els desitjos de la gent. De vegades hi ha discordances, però cal mirar que la gran majoria surti beneficiada.
Una experiència personal que valgui la pena recordar?
L’agraïment de la gent en el dia a dia. Aquí sempre havia governat CiU, i la gent es pensava que si no eres d’aquell partit no podies governar. Jo sóc independent i molta gent dubtava de com ho faria, però ara tinc una extraordinària relació amb tothom.
Què li diria a una foraster perquè vingués a viure al Pont d’Armentera?
Que és un poble molt tranquil, molt sa, d’aires, d’aigües i molt pacífic. És a 17 km de Valls, la capital de a comarca; té 7 km fins l’autopista per anar cap a Lleida, Barcelona o València; som a 20 minuts de Tarragona, que té molt bons teatres i molt bons restaurants i també som a prop de Barcelona, i no tenim el seu dia a dia amb el frec a frec d’haver de córrer pels semàfors. A més, tenim tots els serveis.
Què representa l’Església Parroquial de Santa Magdalena pel municipi?
És molt important. Hi tenim un retaule dels més bonics que es poden veure. A més, aquí fem la festa del Sant Crist, el 3 de gener, i és molt participativa. A les 8 de la nit s’hi fa una processó i ve molta gent, que ajuda a portar el Sant Crist. És molt popular i estimada per tothom.
El riu també és important pel poble…
És importantíssim. Ha donat sempre molta vida al poble, i donava vida a les fàbriques que teníem. A més, nodreix un sistema de rec dissenyat antigament, que suposa una autèntica xarxa d’enginyeria i ajuda els pagesos a regar els horts, amb un mètode que permet que s’aprofiti tota l’aigua.
Com potencien les principals activitats econòmiques del poble?
La crisi tèxtil que hi va haver fa temps va reestructurar les nostres activitats, i es va desenvolupar bastant l’habitatge, com a la resta de Catalunya. Aquí no hi havia polígons, i la gent va anar a treballar a prop de Valls o el Pla de Santa Maria, a 15km d’aquí, on sí n’hi havia. En el seu moment no es van fer aquests polígons aquí, i vam quedar una mica apartats, però encara mantenim dues fàbriques tèxtils que funcionen bé. De fet, una l’ampliaran d’aquí poc. Tot i això, tant de bo poguéssim fer més.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
Perfecte. No tenim cap deute, tot i que quan vam entrar hi havia un forat important. Ara tenim caixa i podem permetre’ns fer totes les obres bàsiques necessàries sense haver de demanar cap crèdit, i no hem augmentat cap impost.
Com potencia els serveis socials del municipi?
Sempre estem disposats a ajudar. Aquí la situació és bona, no tenim casos de pobresa extrema com els que poden haver-hi a les grans ciutats. Hi ha gent que passa dificultats, i gent que està a l’atur i potser van una mica justos, però no hi ha misèria.
Vostè és alcalde des de l’any 2015. Quina valoració fa de la seva activitat política fins a dia d’avui?
De moment estic content, ho ha de dir la gent, però jo estic content perquè tots els objectius s’han complert. Hem fet bastantes obres, i hem controlat bé la despesa. No hem estirat més el braç que la màniga. Nosaltres fem les obres de manera que siguin assumibles i possibles de mantenir. Hi ha projectes que són inviables, i per això ha passat el que ha passat en certs llocs, on s’han fet obres el manteniment de les quals després ha estat inassolible.
Quines són les prioritats per a aquesta legislatura?
Volem fer dues o tres obres importants a finals d’aquest any o inicis del vinent. Volem fer-les sense endeutar-nos ni gravar els veïns. No els hem demanat mai ni cinc cèntims. Sabem que hi ha gent que ho passa malament, i altra a la que no els falta de res, però tampoc els sobra, i no volem castigar el contribuent ni fer obres innecessàries.
Què pensa sobre la limitació de mandats?
El límit hauria de ser de vuit anys, amb dues legislatures de quatre. Durant els primers quatre aprens, els altres quatre fas la feina que tenies prevista, i durant el tercer mandat ja et comences a podrir.
Quina lectura fa sobre el panorama polític actual?
Bastant desagradable, en el sentit que s’està judicialitzant tot el que és democràtic.
Quina relació d’encaix creu que hi ha d’haver entre Catalunya i Espanya?
El problema ha estat la falta de diàleg. Crec que Catalunya com a comunitat autònoma no ha estat tractada al nivell d’altres comunitats. Tot i que hi hagi 17 comunitats autònomes, només n’hi ha tres d’històriques, que són la catalana, la basca i la gallega, i Catalunya crec que ha estat castigada. Tenim trens que triguen el mateix que fa 60 anys ens fer els mateixos trajectes, mentre que a altres llocs d’Espanya s’han fet AVEs de manera innecessària.
Quins valors creu que són necessaris per aconseguir la regeneració democràtica?
La regeneració és necessària. Tenim una democràcia jove, de només 40 anys, i de generació en generació s’està començant a entendre el que és la democràcia, on la gent pot participar alhora que té drets i deures. Entenc la democràcia com un sistema en el que es rep molt, però també cal aportar.
Com li agradaria que el recordessin en el futur?
Com un ciutadà honest.
Si l’estiguessin escoltant ara mateix els seus conciutadans, quin missatge els transmetria?
Que confiïn en nosaltres, perquè en tot el que fem, hi posem molta il·lusió.
