José M. Osuna, alcalde de Ripollet, va arribar a la política el 2011 després d’anys vinculat al món associatiu i de cursar la carrera de Ciències Polítiques. És alcalde des del 2015 liderant Decidim Ripollet, confluència formada per Compromís per Ripollet, Podem, Procés Constituent i entitats del municipi.
Osuna descriu com el seu programa, caracteritzat per l’anhel de canvi, s’ha trobat amb la burocràcia de l’administració, que li ha dificultat transformar tant la societat com l’Ajuntament.
“Les necessitats de la gent són aquí i ara”
“Les administracions no estan preparades per implementar com ens agradaria programes polítics com el nostre”
“Estem molt encotillats en una legislació molt restrictiva de cara a les sobiranies locals”
“Em considero independentista, tot i que Ripollet i la meva candidatura no ho són”
“El que ha de tenir qualsevol regidor o alcalde són uns valors clars, un model de municipi al cap i les idees clares”
“L’Ajuntament ajuda i acompanya les entitats, però en cap cas no ha de coartar-les ni tenir un excessiu paternalisme”
“Els moviments socials han de pressionar les institucions perquè facin efectius els canvis”
D’on prové el seu interès i vincle amb la política?
És molt personal. És cert que estava implicat en associacions i entitats des de ben jove. Sempre havia volgut posar el meu granet de sorra per poder canviar la realitat local i estar en contacte amb la gent per saber quins són els seus problemes i poder fer propostes per tirar endavant el municipi i fer possibles els canvis que anhelem com a municipi i com a societat.
Quina és la seva trajectòria política?
Vaig entrar el 2011 com a regidor de l’Ajuntament de Ripollet amb el partit Compromís per Ripollet (COP), que encara existeix. És un partit d’esquerres, reformista i transformador, i va ser on vaig començar.
Sempre m’havia interessat la política i la realitat local, així com participar en l’associacionisme. Vaig ser regidor durant quatre anys, i després es va conformar la candidatura de confluència Decidim Ripollet, que uneix gent de Compromís per Ripollet, de Podem, del Procés Constituent i altres entitats i persones vinculades a Ripollet. En assemblea se’m va escollir com a cap de llista de la candidatura, que en les eleccions del 2015 va ser la més votada.
Com es va sentir, després de tants anys vinculat amb el món polític, en el seu primer dia com a alcalde?
Una gran responsabilitat pel càrrec en si i també perquè molta gent té esperances en què el seu vot serveixi per aconseguir canvis en el municipi i que l’Ajuntament doni resposta als seus anhels i les seves necessitats. D’una banda és una alegria immensa, i en paral·lel és una gran responsabilitat i, sobretot, el dia a dia a l’Ajuntament es basa també en la voluntat de no decebre a qui va confiar en tu en el seu moment.
Com definiria la seva manera de fer?
Propera i honesta. La nostra manera de fer, com a Govern, se centra en l’honestedat i dir les coses clares. Explicar el que fem i el que no, el que hem fet i es podria millorar…
Crec que l’honestedat és molt important i s’ha de recuperar en política, així com la capacitat de fer autocrítica. Per altra banda, molts veïns, que ens han votat i que no, ens diuen que els ha sorprès la proximitat i la facilitat a l’hora de parlar amb l’alcalde i els regidors, i ens han agraït que intentem dur a terme les propostes que ens fan.
Quines facilitats i dificultats s’ha trobat a l’hora d’aplicar aquestes propostes, així com el programa electoral?
La dificultat principal és que a totes les administracions és difícil que hi hagi canvis amb la rapidesa i profunditat que a un li agradaria. Sempre comento que les necessitats de la gent són aquí i ara, i que les administracions no són capaces de respondre a aquestes necessitats, sinó que responen demà passat i segurament oferint coses que no responen ben bé el que espera la gent. Les administracions, avui dia, no estan preparades per donar aquesta resposta ni poder implementar com ens agradaria programes polítics com el nostre.
Pel que fa a les facilitats, destacar la complicitat amb la gent, amb l’equip de govern, amb els treballadors de la casa i amb el poble de Ripollet, que és proactiu i té la voluntat de col·laborar per tirar endavant noves formes de fer.
Podria parlar-nos del Centre d’Interpretació de Patrimoni Molí d’en Rata?
Vol donar visibilitat al patrimoni local, sovint desconegut. La gent s’imagina Ripollet com una ciutat dormitori, sense atractiu per venir-lo a visitar, però hi ha zones, edificis i un patrimoni històric i tèxtil que hem de potenciar i reivindicar perquè tothom el conegui, tant els veïns com la gent de fora.
Vol donar visibilitat al patrimoni local, sovint desconegut. La gent s’imagina Ripollet com una ciutat dormitori, sense atractiu per venir-lo a visitar, però hi ha zones, edificis i un patrimoni històric i tèxtil que hem de potenciar i reivindicar perquè tothom el conegui, tant els veïns com la gent de fora.
D’altra banda, un dels nostres punts forts és el dinamisme que dóna el nostre món associatiu, i això és manifesta els caps de setmana, plens d’activitats culturals, d’oci i esportives que omplen els carrers i les places de tot tipus de festes. La gent es volca al 100% amb aquestes activitats.
Què té d’especial la plaça de Pere Quart?
És un dels espais on més activitats s’hi fan, i cada cap de setmana hi ha molta gent que s’hi troba. Allà s’hi cultiva i visibilitza aquesta activitat cultural municipal.
Des de l’Ajuntament, com es fomenta aquest associacionisme?
L’Ajuntament ajuda i acompanya les entitats, però en cap cas ha de coartar-les ni tenir un excessiu paternalisme. Hem de posar les eines perquè elles mateixes vagin creant aquestes activitats i moviments que són fonamentals per establir llaços i vincles comunitaris.
S’ha de deixar autonomia a les entitats perquè elles soles es puguin anar desenvolupant sense crear dependències amb l’administració.
Aquest dinamisme veïnal va acompanyat de la creació de nous habitatges perquè arribi més gent?
Som un municipi d’escassos 4km2, amb uns 38.000 habitants. El sòl d’habitatge està tot edificat, i la nostra prioritat donar sortida a les necessitats d’habitatge de la gent que no se’l pot pagar.
Cal dir que els ajuntaments hem de fer tot el que ens correspon, però cal demanar a la Generalitat i a l’Estat espanyol que es posin mans a l’obra i no deixin tota la responsabilitat als ajuntaments.
Quin model de ciutat preveu per a Ripollet?
Ens basem en un model de ciutat que tingui assegurats uns serveis públics mínims i de qualitat. Ara mateix reivindiquem equipaments i centres públics que no tenim, com són una residència, nous instituts-escola, la descongestió del centre hospitalari i millorar els mitjans de transport, sobretot ferroviari. Són deutes històrics que tant la Generalitat com l’Estat tenen amb Ripollet i m’agradaria assegurar aquests serveis que la gent reclama.
El nostre gran anhel és també que a Ripollet tothom pugui tenir assegurat un habitatge amb subministraments bàsics i una alimentació digna.
Creu que és necessari tenir estudis superiors per exercir d’alcalde?
No. Pot sembla irònic, ja que jo tinc formació en Ciència Política, però sempre he batallat molt que el que ha de tenir qualsevol regidor o alcalde són uns valors clars, un model de municipi al cap i les idees clares. En cap cas és imprescindible tenir cap formació universitària o equivalent.
En referència a la burocràcia de l’administració que comentava al principi, haver estudiat Ciències Polítiques l’ha ajudat a sortejar-la?
No. Molts excompanys de la carrera m’ho pregunten, però sempre dic que haver estudiat polítiques sobretot m’ha donat eines d’anàlisi i de treball. Per exemple, en la implantació d’una política pública m’ha servit per tenir present tot el procés, des de la proposta, elaboració, implementació i posterior avaluació. Això et dóna un mapa mental, unes habilitats i unes eines que ajuden a fer que finalment aquella decisió que vols implantar es dugui a terme amb èxit.
Per superar les dificultats del dia a dia de l’administració no m’ha servit tant, però si per tenir clar la idea d’administració que volem: més modernitzada, transversal, porosa a les reivindicacions populars i en la línia de potenciar l’e-administració.
De quants anys haurien de ser les legislatures, i s’haurien de limitar els mandats?
Crec que els quatre anys per legislatura són adients. Pel que fa als mandats, tant jo com el meu partit estem a favor que es limitin, però no m’atreviria a dir un nombre concret. En tot cas, s’hauria de fer un debat en profunditat sobre aquest tema, tenint en compte també que no és el mateix la política local que la supramunicipal.
A més, penso que els partits s’haurien d’esforçar a fomentar la rotació de càrrecs i la limitació de mandats.
Quina valoració fa d’haver governat fins ara sense majoria absoluta?
Has de dedicar-hi esforços i arribar a acords, i és un exercici molt sa, de diàleg i debat. Sembla que les èpoques de grans majories absolutes han passat a millor temps, i hem d’aprendre a moure’ns en aquesta fragmentació que respon també a una major diversitat d’idees i maneres de fer, que considero positiva.
Pel que fa a la implementació del programa electoral, trobant-nos a mig mandat, quina valoració en fa?
Estem satisfets del nivell d’aplicació del programa electoral i el pla d’actuació municipal. Cal tenir en compte que som un govern nou, jove i sense experiència prèvia governant, i això fa que durant els primers mesos calgui dedicar un gran esforç a aprendre quin és el funcionament de l’administració i quines són les problemàtiques que hi ha al municipi i a resoldre-les amb les eines de l’administració.
També, amb els governs del canvi com el nostre, es començarà a veure ara de forma més nítida la nostra feina i aquests canvis que portàvem en els nostres programes electorals.
Hi ha alguna política remarcable que de cara al 2019 es preveu implementar?
Aprofundim en les polítiques socials i en línies de municipalitzacions de serveis públics. Per exemple, a Ripollet hem municipalitzat el servei de neteja d’equipaments públics i esperem que el 2018 puguem municipalitzar el servei d’aigua. Tot i això, cal no oblidar la resta de polítiques amb les quals ens vam presentar.
Quin creu que hauria de ser l’encaix entre Catalunya i Espanya?
Em considero independentista, tot i que Ripollet i la meva candidatura no ho són. Penso que els catalans han de ser els encarregats d’escollir el model de relació que aspira a tenir, o no tenir, amb la resta de l’Estat.
Sap greu que el diàleg no sigui possible després de tants anys. Des de la sentència de l’Estatut no ha estat possible parlar, tot i que des de Catalunya sempre s’ha volgut parlar.
Canviant de tema; com a força del canvi, considera que es pot fer la revolució des de les institucions?
Únicament des de les institucions, no. Des de les administracions locals podem fer coses diferents i noves, però no diria que des dels Ajuntaments puguem fer la revolució i transformació sociopolítica de la nostra societat. Considero que els moviments socials han de pressionar les institucions perquè facin efectius els canvis.
Des de les institucions es poden facilitar aquests canvis, però no és suficient. Com comentava, l’administració per sí mateixa té un funcionament pensat perquè tot continuï igual, i qualsevol canvi que es vulgui fer, costa molt. Costa molt fer canviar aquestes dinàmiques perquè sobretot estem molt encotillats en una legislació molt restrictiva de cara a les sobiranies locals, que restringeix molt el que puguis fer.
