Durant dos anys s’analitzaran més de 170 surgències d’aigua en el territori de les conques internes
També s’estudiaran altres formes de interrelació entre les aigües superficials i subterrànies com són els rius connectats amb aqüífers i els estanys i zones humides
Adou del Bastareny (Gisclareny), una de les surgències que s’estudiaran. Foto: premsacat.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat un contracte, per valor de més de 522.000 euros, amb l’objectiu d’estudiar a fons les relacions entre les aigües superficials (rius i torrents) i les subterrànies (aqüífers).
Durant dos anys es caracteritzaran les surgències d’aigües subterrànies més significatives (més de 170) en l’àmbit de les conques internes, a més d’identificar i estudiar els trams de rius relacionats amb les aigües subterrànies i els estanys i zones humides que depenguin de les aigües subterrànies.
Els treballs es dividiran en tres fases. La primera d’elles consistirà en analitzar les característiques de les surgències, com el seu cabal, la qualitat de l’aigua, el seu estat, així com les possibles pressions que pugui tenir. També s’analitzaran les dades climàtiques i geogràfiques per descriure l’àmbit on se situen.
Després d’una primera fase centrada en avaluar l’estat de les surgències, la segona etapa anirà encaminada a millorar el coneixemnet dels trams de rius connectats amb les aigües subterrànies.
Finalment, la tercera fase es focalitzarà en la indentificació d’estanys i zones humides que formen part dels espais protegits inclosos en la Xarxa Natura 2000 (i en altres figures de protecció) i que depenen de l’aigua subterrània. Això permetrà definir les característiques d’aquests espais i determinar els requeriments ecològics d’aquestes masses d’aigua (qualitat i el nivell d’aigua necessari).
Aquests treballs estan contemplats en el Programa de mesures de la planificació hidrològica vigent (2016-21), d’acord amb el que estableix la Directiva marc de l’aigua europea, i permetran analitzar amb més detall l’estat de les masses d’aigua subterrània d’acord amb la seva relació amb els ecosistemes terrestres dependents, tal i com també estableix la DMA.
