Prop d’un centenar d’ens locals i sis empreses obtenen les subvencions, destinades a accions com millorar la recollida selectiva de la fracció orgànica o projectes de recollida selectiva de tèxtil i d’olis vegetals usats.
En total, hi ha 101 organitzacions beneficiàries dels ajuts –95 ens locals i sis empreses–. D’entre els ens locals, part dels quals són mancomunitats i consorcis, hi ha 257 municipis associats.
Beneficiaris per demarcacions
En el cas de l’Alt Pirineu i l’Aran, hi ha quatre beneficiaris: tres consells comarcals i una mancomunitat de municipis, els ajuts dels quals cobreixen, en total, 30 municipis. L’import atorgat a la demarcació és de 249.000 euros.
Al Camp de Tarragona s’atorgaran 101.000 euros a cinc municipis, dos consells comarcals i un gran productor de residus i hi ha 31 municipis associats als esmentats beneficiaris.
A les comarques centrals s’atorgaran 366.000 euros a vuit beneficiaris, sis ajuntaments i dues mancomunitats de municipis i hi ha 42 municipis associats.
A les comarques gironines s’atorgaran 415.500 euros a vuit beneficiaris, sis ajuntaments i dues mancomunitats de municipis i hi ha 42 municipis associats.
En l’àmbit metropolità de Barcelona és on s’atorgarà la partida superior, amb 1.093.000 euros a 32 municipis, un consorci municipal i quatre empreses, entre les quals, grans productors de residus com el Parc Sanitari Sant Joan de Déu o unes sales de cinema. En total hi ha 45 entitats associades als beneficiaris.
A la demarcació de Ponent s’atorgaran 137.000 euros a tres consells comarcals, dos ajuntaments i una empresa –un supermercat, gran productor– i hi ha 59 municipis associats als beneficiaris –entre els quals, la ciutat de Lleida– més l’esmentada companyia.
Finalment, a les Terres de l’Ebre s’atorguen 137.000 euros a un consorci municipal i a un municipi i, en total, hi ha a 14 municipis associats als beneficiaris dels ajuts.
El retorn del cànons
El pressupost d’aquests ajuts prové majoritàriament del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals. És a dir, del gravamen que paguen els municipis per la quantitat de fracció resta –la no separada selectivament– que envien als abocadors o a incinerar. L’any 2019, el cànon va ser de 41,3 euros per tona destinada als dipòsits controlats o a incineració i de 20,6 euros per tona de residus destinats a la valorització energètica. Enguany augmenta a 47,1 euros dipòsit controlat i incineració i a 23,6 euros valorització energètica.
Gràcies a aquest impost ecològic, s’incentiva un comportament més respectuós amb el medi ambient –el foment de la separació– i es poden impulsar mesures de minimització i de valorització material dels residus. En aquesta convocatòria, es premia els ens locals que han engegat actuacions per afavorir un millor tractament i recollida de la fracció orgànica dels residus municipals.
També s’ha destacat d’especial interès la participació pública en els processos que la nova llei vol regular, que ha de combinar-se amb entitats privades i federatives. Finalment un dels punts en comú també ha estat la necessitat que el municipalisme català participi i sigui una part activa en els futurs espais de gestió i organització, atesa la realitat esportiva del país que va estretament lligada amb el món local.
Prèviament al debat s’ha fet una explicació de la llei per part de l’ACM, després d’haver-la estudiat i analitzat. Aquesta presentació l’ha fet el cap de l’àrea de continguts i coordinador d’àrees, Lluís Corominas, que ha repassat els principals àmbits d’actuació de la llei i els objectius que es recullen en el seu text.
