Ecoserveis promou una comunitat de pràctica a partir d’un pilot amb dos municipis catalans
Amb el Pacte Verd, Europa, i els municipis, van adquirir el compromís de reduir les emissions i de promoure la transició energètica amb l’horitzó 2050. Lamentablement, els requisits són exactament els mateixos per a les grans ciutats que per als pobles petits, i això dificulta les coses. En parlem avui amb Laia Tarradas, d’Ecoserveis.
Per tal de situar-nos: quina mena d’organització és Ecoserveis i quina activitat fa?
Nosaltres som una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa 30 anys amb l’objectiu d’apropar l’energia al conjunt de la ciutadania. Durant molts anys, la nostra feina ha tingut a veure amb molts projectes locals, amb una vinculació estreta amb l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, i amb algunes altres diputacions. Havíem participat també en projectes europeus, però sempre de manera complementària a l’activitat principal.
Des de fa uns anys, però, hem començat a col·laborar molt més estretament en projectes de recerca d’abast europeu, com ara l’ENTRACK.
Som una entitat sense ànim de lucre que treballa des de fa 30 anys per apropar l’energia al conjunt de la ciutadania
A la web d’Ecoserveis hi diu que l’ENTRACK és un projecte que donarà suport als municipis rurals mediterranis en el co-disseny de plans energètics factibles, ambiciosos i justos. Què vol dir?
El Pacte Verd (o ‘Green Deal’) europeu va deixar clara la necessitat d’accelerar la transició energètica al continent. I, per aconseguir-ho, es van plantejar una sèrie d’exigències que tots els municipis han d’acomplir, amb independència de si són rurals o no, o del seu nombre d’habitants o dimensió.
Els municipis són clau per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.
Així és. Però nosaltres pensem que són unes exigències massa homogènies. I que la conseqüència és que no es tenen prou en compte els recursos econòmics o tècnics que tenen els ajuntaments més petits.
Les exigències de transició energètica envers els municipis són massa homogènies. No es tenen prou en compte els recursos econòmics o tècnics dels ajuntaments més petits
Té sentit.
El projecte ENTRACK vol ajudar tots els ajuntaments a participar activament en la transició energètica. I una àrea concreta de treball és la d’identificar quins documents estratègics (és a dir, quins plans d’acció per a l’energia sostenible i el clima, o PAESC) tenen aquests municipis al damunt de la taula, quines accions els manquen i de quina manera entenen i apliquen les que tenen.
I un cop s’han identificat, què es vol fer?
El projecte vol ajudar els ajuntaments a fer-se’ls seus, i els materialitzin, tot enfocant-los al territori. A donar-los una mirada social i que els orientin a la ciutadania. En definitiva, vol ajudar els ajuntaments a millorar la governança d’aquests plans i compromisos.
Com és que l’ENTRACK s’adreça especialment a municipis rurals, i no pas a tots els municipis?
Per respondre a això, he d’explicar-vos primer com funciona el procés.
Endavant.
Els PAESC són de tipus voluntari. Tots els municipis que ho vulguin poden signar el Pacte de les Alcaldies i adquirir el compromís de redactar-ne un. L’objectiu és que cada municipi redueixi en un 55% el volum de les seves pròpies emissions, amb l’horitzó 2050.
I, una vegada s’han compromès a redactar el PAESC, els ajuntaments comencen fent una anàlisi dels propis inventaris i, seguidament, accedeixen a un catàleg d’accions que poden fer. Les diputacions els el fan avinent. Allà s’hi indica un conjunt de mesures i accions, i quines d’elles disposen de subvencions.
L’objectiu és que cada municipi redueixi en un 55% el volum de les seves pròpies emissions, amb l’horitzó 2050
És una mena de llista de feines a fer per aconseguir l’objectiu.
La qüestió és que les mesures i accions disponibles són les mateixes per a l’Ajuntament de Barcelona que per a un poble de 80 habitants. Tots dos han de reduir les seves emissions en un 55%, sí. Però està clar que l’impacte de les emissions de l’un i de l’altre no és el mateix.
En canvi, en la pràctica, se li demana al petit municipi que faci els mateixos esforços que a la ciutat de Barcelona. Se li diu, per posar un exemple, que elimini el 70% de la seva flota de vehicles particulars.
En un municipi de 80 persones, envellit i sovint aïllat, com es fa això?
Aquesta és, precisament, la realitat que volem posar al damunt de la taula… Per què se’ls ha de demanar el mateix als uns i als altres? Per què han d’assumir tantes accions i mesures per reduir les emissions? No seria millor plantejar-ho d’una altra manera?
Per què se’ls ha de demanar el mateix als uns i als altres? Per què han d’assumir tantes accions i mesures per reduir les emissions? No seria millor plantejar-ho d’una altra manera?
Sembla que sí.
Nosaltres creiem que cal ajudar els municipis petits a trobar una o dues mesures que tinguin realment sentit, que siguin eficaces, i que puguin implementar amb tranquil·litat i amb els recursos necessaris.
Des del principi del projecte hem entrevistat diversos ajuntaments. I, quan els esmentes el PAESC, et diuen que ho veuen impossible: “Al catàleg hi ha 80 accions, i en tenim tres de fetes i dues d’iniciades, però pel que fa a la resta, no les entenem, o no tenim els diners”, et diuen.
I això els fa sentir frustrats, potser.
Però nosaltres els diem que ja es poden felicitar per haver-ne iniciat cinc. Que un municipi molt petit hagi posat en marxa mesures com ara la instal·lació de punts de recàrrega elèctrica, o llenyers comunitaris per a la gent que no pot emmagatzemar la llenya a casa, o hagin establert un sistema de busos a demanda, és una gran fita. Què més se’ls pot demanar? Tot el que ja han fet demostra que ja han fet la transició energètica!
Que un municipi molt petit hagi posat en marxa cinc mesures és una gran fita. Què se’ls pot demanar més? Ja han fet la transició energètica!
Del que diu vostè, es desprèn que ja hi ha molts municipis que han anat implementant mesures del PAESC.
Doncs sí. És l’habitual. Fins i tot els municipis més petits reben ajuts econòmics i tècnics de les diputacions per a la redacció dels plans. I hi ha persones tècniques, i oficines de transició energètica, que s’adrecen als municipis i que els expliquen totes les mesures disponibles als documents PAESCS. També els donen orientació i ajuts per a aspectes específics, com ara la redacció de memòries tècniques, processos participatius, etc.
I quines, d’entre totes les mesures disponibles, són les més habituals?
La majoria dels municipis estan decantant-se per instaurar comunitats energètiques locals. Aquesta és una de les grans prioritats de les agendes polítiques de les diputacions.
A banda, un tema que preocupa molt, però que costa molt d’adreçar és el de la mobilitat sostenible.
La majoria dels municipis estan decantant-se per instaurar comunitats energètiques locals
Per què?
Perquè a les zones rurals costa molt trobar receptes d’èxit que ajudin a reduir el nombre de vehicles particulars, o a substituir-los per línies de transport públic. De vegades, ho aconsegueixen fer, però les línies queden infrautilitzades.
Nosaltres creiem que manquen molts més estudis previs de les necessitats ciutadanes. Cal entendre més bé com funcionen els serveis actuals des del punt de vista dels serveis comarcals i de les empreses que els gestionen.
A les zones rurals costa molt trobar receptes d’èxit que ajudin a reduir el nombre de vehicles particulars, o a substituir-los per línies de transport públic
Ecoserveis està portant a terme un pilot vinculat a l’ENTRACK a Catalunya. En quins municipis?
Gombrèn, a Girona, i Sant Quirze de Besora, a Barcelona. És un projecte interessant perquè implica dues diputacions diferents.
I què és el que treballen amb ells?
Nosaltres ajudem aquests municipis a fer que s’empoderin respecte els PAESC. Per exemple, els ajudem a recollir les dades que necessiten obtenir i estudiem la manera en què hi treballen. I, de manera trimestral, organitzem un grup de treball regional que integra representants dels dos ajuntaments, així com alguns altres actors rellevants: consells comarcals, diputacions, agències de desenvolupament, grups d’acció local, l’agència local d’energia d’Osona i entitats del tercer sector.
En aquesta taula de treball “deconstruïm” els documents que tenim sobre la taula i els analitzem per estudiar de quina manera portar-los a terme. Ho fem des d’una perspectiva multinivell i multigovernança, en la que estudiem qui es pot fer responsable de què, i a qui han d’anar a demanar ajut els municipis en cada cas.
A més, també ens serveix per a ajudar a prioritzar les accions. Els mateixos municipis són conscients que no totes les accions del PAESC es poden implementar a la vegada, de manera que cal veure quines d’elles tenen un major impacte i sentit en cada municipi.
I aquesta experiència pilot tindrà continuïtat, o un abast més ampli?
Tota la informació i aprenentatges d’aquest pilot el voldríem oferir a la resta de municipis de Catalunya i Espanya, sí. Per aquest motiu hem creat una comunitat de pràctica, de la que volem fer la màxima difusió.
Volem oferir tota la informació i aprenentatges del programa pilot a la resta de municipis de Catalunya i Espanya. Ho farem a través d’una comunitat de pràctica
En què consisteix aquesta comunitat de pràctica?
És un espai d’intercanvi d’experiències. Té un format bàsicament virtual i s’articula a partir de webinaris i trobades en línia de dues hores i caràcter recorrent. Ens agradaria que hi participessin municipis del mateix perfil, així com altres consells comarcals, diputacions i agències que els acompanyen. És una manera de mostrar a tothom la importància de treballar en grup.
A més, tots els aprenentatges els estem convertint en materials didàctics i eines que estaran a l’abast dels municipis que hi participin.
I Ecoserveis, com a organització sense ànim de lucre, quin paper juga en tot això?
La nostra és una figura de mentoratge. Coordinem les sessions de treball amb els actors, pensem en la dinamització de les sessions de treball, procurem que les reunions siguin co-creatives…
Canviant de tema: pel seu coneixement, en quin nivell es troben els municipis catalans en relació amb els europeus, pel que fa a transició energètica?
Per l’experiència de l’ENTRACK, crec que ens hauríem de felicitar. A Catalunya i a Espanya som pioners en l’elaboració dels PAESC. La crida del Pacte de les Alcaldies no sembla haver tingut gaire ressò en països com ara Portugal, Itàlia o Grècia.
En canvi, aquí, veiem que la majoria de municipis tenen PAESC o que estan en fase d’elaborar-los. A més, els actuals PAESC són més complerts que els que es van elaborar en la convocatòria del 2020. Aleshores estaven més encarats a proveir els municipis d’equipaments com ara l’enllumenat públic, les calderes de biomassa, les plaques solars…, però ara, a més de tot això, hi ha més conceptes vinculats a l’adaptació al canvi climàtic i a al pobresa energètica.
Igualment, en l’anterior convocatòria, l’objectiu fixat de reducció d’un 20% de les emissions. Ara és del 55%. La majoria dels ajuntaments ja han fet molta feina.
La majoria dels ajuntaments ja han fet molta feina
Con a visió general: amb quines dificultats es troben els municipis a l’hora de conduir la seva transició energètica?
Com us deia, les accions que proposen els documents estratègics estan molt pensades per a les grans ciutats. I, en canvi, als municipis petits les mesures costen molt d’encaixar.
Si a Barcelona fas una crida per reduir l’ús del vehicle particular, saps que existeix una molt bona infraestructura de transport públic que ho facilitarà molt. Però en un municipi rural, aïllat, allunyat d’escoles i hospitals de referència, no es pot pretendre que l’ús del vehicle particular es redueixi. I, fins i tot si aconsegueixes tenir més infraestructura de transport públic, no és fàcil que tingui gaires usuaris.
Quelcom invers passa en termes de residus: a les ciutats és molt difícil pensar en la recollida porta a porta. En els petits municipis, en canvi, les solucions s’integren amb èxit.
Perfil de Laia Tarradas
Laia Tarradas és ambientòloga, especialitzada en desenvolupament sostenible. És consultora energètica d’Ecoserveis des de fa cinc anys i s’ha focalitzat en la transició energètica en l’entorn rural. Es va graduar en Ciències Ambientals a la Universitat de Girona i es va especialitzar en Desenvolupament Sostenible a la de Barcelona, i al centre CEI International Affairs. A Ecoserveis treballa en projectes de drets energètics, eficiència energètica, pobresa energètica i desenvolupament sostenible. Entre ells, l’ENTRACK promogut per la Unió Europea, que busca donar suport als municipis rurals mediterranis per al co-disseny de plans energètics factibles, ambiciosos i justos per a la transició ecosocial.
