L’informe pericial encarregat pel jutjat que va instruir el cas dels 32 habitatges il·legals de Turvo va constatar que es tractava d’una operació habitual entre 1997 i 2003
Alcanar (ACN).- L’Ajuntament d’Alcanar (Montsià) va autoritzar entre 1997 i 2003 un total de 614 habitatges en terrenys on, d’acord amb el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de 1997, se’n podien construir in màxim de 179. Aquestes més de 50 llicències urbanístiques irregulars no només afecten la urbanització de Serramar, on es troba el complex de 32 habitatges construït per la promotora Turov, SL que el jutjat número dos del Contenciós Administratiu de Tarragona va declarar il·legal, sinó també en altres àrees properes del terme municipal com Garbí, la Unió i la Pau així com Montsià Mar. La investigació judicial ha permès treure a la llum que es tractava d’una pràctica habitual al consistori durant l’època.
De les 82 llicències atorgades pel consistori entre el mes de juny de 1997 i el desembre de 2003, més d’una cinquantena sobrepassen les limitacions de densitat d’edificació permesa que preveu el PGOU. Es tracta de permisos concedits per a construccions en terreny qualificat amb la clau 17a.1 corresponent a habitatges unifamiliars en la modalitat de ciutat jardí que es van acabar convertint en blocs plurifamiliars d’apartaments.
En total, es va autoritzar la construcció de 614 habitatges, d’acord amb els respectius projectes presentats, pels 174 com a màxim que es preveia el planejament d’acord amb els criteris de densitat establerts -que suposa un increment d’un 243% respecte el màxim legal previst-, tot i que en molts casos tampoc es van respectar les distàncies i les alçades màximes -fet que amplificaria l’abast de les irregularitats perquè es reduiria el nombre de construccions permeses-.
Bona part de les llicències es concentren en el període de tres anys que va entre el 2000 i el 2003 -any, aquest últim, que es va aprovar, precisament, la llicència del complex de Turov- i afecten les urbanitzacions de Serramar, Garbí, la Unió i la Pau així com Montsià Mar, a la zona d’Alcanar Platja, tocant també al veí terme municipal de Sant Carles de la Ràpita.
Entre aquests casos -a banda del ja citat de Turov, que va construir 32 habitatges plurifamiliars en un espai que només en permetia nou d’unifamiliars-, destaca el de l’edifici Illa de Mar de l’avinguda Codonyol on, malgrat els onze habitatges previstos pel planejament, se’n van construir un total de 135. A la urbanització Garbí, concretament al carrer Llaguts del Bolig, es van construir 24 habitatges en uns terrenys que només n’admetien set. També al carrer del Suís, de la urbanització la Unió i la Pau, es va passar de nou a 38. A Montsià Mar, al carrer Tarongers, es van construir vuit habitatges on només se’n preveia un. Al carrer Tramuntana, existeix un cas que va incrementar dels cinc permesos a 24 i de quatre aq 23 en un bloc del carrer Camp de Tir.
El detonant que ha permès treure a la llum aquesta situació, concentrada sota els governs municipals d’ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases, fins mitjans de 2003, i del PSC durant la segona part de l’any -ERC va entrar al govern municipal a finals de novembre-. D’acord amb l’informe pericial encarregat pel titular del jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona que va investigar i va declarar nul·la la llicència del complex de Turov, es tractava d’una pràctica habitual del consistori, permetent multiplicar la densitat de construcció en parcel·les que només admetien unifamiliars en modalitat de ciutat jardí sota la clau urbanística 17a.1 -el PGOU ja preveia zones de plurifamiliars, organitzades en filera així com amb accessos i elements comunts, sota la clau 17b-.
Un informe a mida
L’arquitecte municipal que va autoritzar aquestes llicències, Pep Selgar -en excedència voluntària, precisament, des de desembre de 2003-, va arribar, fins i tot, a demanar un informe a la demarcació de les Terres de l’Ebre del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya per avalar la seva actuació. En un escrit signat pel col·legiat Víctor Fanlo, es qüestionava obertament l’existència d’aplicar "explícitament la densitat" en la citada clau urbanística de ciutat jardí aprovada en el planejament i advocava per una interpretació flexible de la llei, posant-la en el seu "context real".
Segons va reconèixer Fanlo, l’aplicació estricta de la normativa suposaria reduir entre un 50 i un 30% les superfícies construïdes autoritzades. "Difícilment un promotor s’aventurarà a la promoció d’habitatges de grans dimensions perquè el mercat no li ho demanda", va adduir, per acabar defensant que una aplicació laxa dels índex de densitat resultaria "coherent" amb l’articulat i concloent amb la necessitat de modificar el planejament per evitar diversitat d’interpretacions.
Però el passat 2006, l’Ajuntament d’Alcanar rebia una carta del llavors president del Col·legi d’Arquitectes ebrenc, Carlos Vergés, en la qual assegurava que l’informe de Fanlo expressava "únicament" la seva opinió i desvinculava totalment l’entitat del seu dictamen. "Si ha utilitzat el Col·legi ho ha fet sense el nostre consentiment i faltant a la veritat", assegurava la missiva. Vergés, fins i tot, arribava a mostrar el seu "desencís" pel "poc rigor argumental i la manca de centralitat" respecte l’objectiu sol·licitat en l’estudi.
