El nou Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) hauria de ser una realitat durant el 2018 i suposarà que el pressupost s’enfili fins als 75 milions d’euros
Skyline de Barcelona. Foto: alcaldes.eu.La tinenta d’alcaldia demana al Govern de la Generalitat que compleixi amb l’acord de la ponència per aplicar la Renda Garantia de Ciutadania
Impulsar un nou model de Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Aquesta és l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona que aquest dimarts ha verbalitzat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, durant la conferència que ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) com a balanç dels dos primers anys de mandat i per situar quins són els reptes que caldrà afrontar durant els propers mesos. El nou model suposaria passar de l’externalització pura actual del SAD a la creació d’un instrument nou que permeti recuperar el control per millorar la qualitat, les condicions laborals i el desenvolupament professional de les treballadores familiars i auxiliars de neteja, a banda d’impulsar un nou servei centrat en la persona i la proximitat. El canvi, sumat a l’increment dels usuaris, suposarà passar d’un pressupost anual de 50 milions d’euros el 2015 fins probablement 75 milions d’euros quan acabi el mandat. L’any passat el SAD va atendre 22.000 persones amb prop de 4 milions d’hores de treball.
La intenció és passar d’un model de “producció en cadena”, amb agendes, horaris i tasques rígides i de vegades alienes a les necessitats de l’usuari a un model en què l’usuari sigui al centre: més proper, amb atenció integral, i on persones ateses i professionals vetllin conjuntament per un millor servei. Tanmateix, servirà per “garantir un major control i governança pública en l’execució de la prestació del servei i, per suposat, combatre la precarietat actual de les treballadores”, amb jornades completes, salaris dignes i compliment de la legislació i convenis, ha assenyalat Ortiz. Aquest nou model ha de permetre innovar en la manera d’entendre i realitzar l’atenció domiciliària, avançant en una veritable integració de l’atenció social i sanitària, que impulsi canvis de país, més enllà de Barcelona. En aquesta línia, la intenció és crea “la superilla de les cures”, després que els estudis previs que s’estan fent hagin detectat que hi ha molta concentració de persones usuàries en certes zones de la ciutat. Així doncs, es crearien equips d’entre 10 o 12 treballadores que atendrien a grups reduïts en una d’aquestes zones específiques prèviament determinades. Tot i que el canvi de model encara es troba en una fase d’estudi per comprovar el marge d’actuació real, i tot i que aquest pas requerirà igualment de la celebració d’un concurs públic, la voluntat del consistori és que el canvi sigui una realitat durant l’any 2018, atès que el contracte actual venç al desembre del 2017 però es pot prorrogar un any més.
En qualsevol cas, el canvi de model en el SAD forma part d’un dels principals reptes identificats de cara als propers anys: l’envelliment de la societat. Es calcula que l’any 2050 una de cada quatre persones que visquin a Barcelona tindrà més de 65 anys, i actualment els domicilis de gent gran que viu sola ja són el 13,6% del total. És per això que, durant la conferència El poder dels drets socials. Dos anys de canvi al servei de les persones, Ortiz ha recordat que en els propers mesos es posaran en funcionament 178 nous habitatges amb serveis per a la gent gran, o bé que el programa Radars d’ajut a les persones que viuen o se senten soles s’ampliarà fins a 53 barri i al 77% de les persones grans.
Barcelona sinònim de benestar i justícia social
“Volem que Barcelona sigui sinònim d’aposta pel benestar i la justícia social, de ciutat cuidadora, de ciutat per la vida. I que la gent se senti orgullosa d’això”, ha expressat Laia Ortiz en la conferència, que ha estat presentada per la periodista Milagros Pérez Oliva. En la seva intervenció, la responsable de l’àrea de Drets Socials ha recordat la fita que representa que una candidatura sorgida de l’activisme social aconseguís arribar a governar la ciutat i ha posat l’èmfasi en el canvi d’agenda que això ha representat, en què ja no es posa en dubte, per exemple, la necessitat de limitar les places turístiques: “De la Barcelona en venda, subordinada a l’especulació, assetjada per la crisi i les retallades; a la Barcelona del bé comú, dels drets socials, de la cohesió i de l’equitat, dels barris i de la gent”.
Ortiz ha reconegut també l’existència de nombrosos reptes en l’horitzó, tot i que també ha destacat la feina per “posar ordre” que ha fet l’Ajuntament, enfront de les veus que en un principi auguraven caos i desordre. A més a més, la tinenta d’alcaldia de Drets Socials ha subratllat la ferma voluntat del Govern Municipal de fer net i enviar a fiscalia qualsevol sospita de corrupció; la creació de nous serveis públics pensats per defensar la ciutadania com són la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER) en l’àmbit de l’habitatge o els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) per fer front la pobresa energètica; l’ampliació de la renda 0-16 per a menors a càrrec; i també la posada en marxa de dos plans municipals que mai s’havien fet abans, com és el de salut mental i el d’atenció a les persones sense llar. Per tot plegat, Ortiz ha demanat també la implicació de l’Estat i la Generalitat a l’hora d’aprovar polítiques concretes sobre les quals l’Ajuntament no té competències, com és la limitació del preu de l’habitatge a la ciutat. Més específicament, en el cas català, la responsable de l’àrea de Drets Socials ha instat que s’acabi de complir amb l’acord de la ponència per acabar de crear la Renda Garantida de Ciutadania i que aquesta sigui una realitat el més aviat possible.
