El Govern municipal inicia els procediments per sancionar les companyies que incompleixin la normativa en els talls de subministrament en casos de vulnerabilitat
L’Alcaldessa Ada Colau assisteix a la inauguració de la reunió preparatòria d’Habitat III de les Nacions Unides sobre l’espai públic com a garantia del Dret a la Ciutat
Colau retreu a “empreses que fan negoci amb la gestió d’un dret fonamental que avui només compleixin la llei del mínim esforç”
L’Ajuntament ha incrementat els recursos per fer front a la pobresa energètica amb ajuts econòmics d’urgència, ajuts a la rehabilitació, formació de 100 persones aturades per fer auditories energètiques a 5.000 llars i la posada en marxa d’una xarxa de Punts d’Atenció que ha atès un miler de persones
La pobresa energètica és la dificultat o incapacitat de mantenir l’habitatge en les condicions adequades de temperatura per raons econòmiques. Les persones que la pateixen no poden disposar de calefacció, acumulen impagaments en les factures i pateixen talls de subministrament elèctric, d’aigua o gas. Se’n deriven, entre d’altres, conseqüències que afecten la seva salut, disminució del rendiment físic i acadèmic, problemes socials i relacionals (intra i extrafamiliars), degradació dels edificis i deutes inassumibles per les famílies.
La pobresa energètica ha estat un fenomen creixent els darrers anys, fruit de:
- un mercat oligopolístic i un sistema tarifari car i injust, tant des del punt de vista social com des de l’ambiental, amb factures que compten amb una part fixa més gran que la relacionada amb el consum real.
- un increment continu del preu de l’energia, que s’ha encarit un 60% en el cas de l’electricitat i un 66% en el cas de l’aigua, només en els darrers cinc anys.
- un parc d’habitatge construït abans de l’existència de normatives tèrmiques i, especialment en alguns barris, amb materials de baixa qualitat i mal aïllament.
- un nivell de rendes que s’ha precaritzat a causa de la crisi econòmica, que ha disparat també les taxes d’atur i que, al costat de l’elevat cost de l’habitatge, ha provocat que moltes famílies arrosseguin deutes que els hipotequen bona part dels ingressos mensuals.
Fruit de la mobilització ciutadana i de la tasca d’entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), la PAH i l’Observatori DESC, es disposa ara d’un nou marc legal, la Llei 24/2015 aprovada a través d’una ILP, que dota de més instruments i obligacions, tant a les administracions com a les companyies subministradores.
Negociació amb les companyies subministradores
Durant els darrers mesos, l’Ajuntament ha mantingut trobades amb Endesa i Gas Natural, majoritàries en electricitat i gas a Barcelona, així com amb AGBAR, per tal de plantejar la signatura de convenis per a l’aplicació d’aquesta llei. Segons preveu al seu article 6.3., aquests convenis o protocols d’actuació han de garantir que les empreses “concedeixin ajuts a fons perdut a les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial o els apliquin descomptes molt notables en el cost dels consums mínims”.
En aquesta línia, s’han traslladat a les companyies propostes de:
- Mesures pal·liatives: per tal de detectar i reduir situacions de pobresa energètica amb suports econòmics, millores de l’eficiència energètica i mesures de seguiment i gestió de les persones amb elevat risc de vulnerabilitat;
- Mesures preventives de caràcter estructural: potenciant la informació a l’usuari per reduir la factura (potències i consum eficient), facilitant al màxim els tràmits, el contacte directe i la informació, i facilitant igualment el coneixement de les xarxes de la ciutat i la participació conjunta en campanyes formatives i informatives, així com la contribució de les companyies als fons per a rehabilitacions d’edificis i habitatges.
Malauradament, ni Endesa ni Gas Natural han acceptat fins ara acordar mesures de coresponsabilització econòmica que vagin més enllà de la pràctica ja vigent del “bo social”, i han rebutjat també una revisió a fons dels protocols vigents, que han quedat obsolets i que fan recaure sobre l’Ajuntament la despesa en forma d’ajuts econòmics per evitar els talls de subministrament. Avui, segons la llei 24/2015, l’obligatorietat d’evitar aquests talls en situacions de vulnerabilitat recau sobre les empreses. La seva negativa a revisar els protocols obstaculitza donar compliment a una llei que està vigent a Catalunya.
En aquest context, l’Ajuntament ha encarregat els informes jurídics necessaris per procedir a tramitar les sancions que siguin aplicables en casos d’incompliment de la llei, especialment pel que fa al principi de precaució que obliga les companyies, en cas de vulnerabilitat, a sol·licitar els preceptius informes d’exclusió i aplicar els ajuts i descomptes necessaris abans de procedir a qualsevol tall de subministrament.
En cas d’incompliment d’aquesta obligació, la llei preveu sancions que poden estar entre els 10.000 i els 100.000 euros, o fins i tot, en casos de sancions greus o molt greus, determinar la impossibilitat de les companyies de contractar amb l’Administració. Qualsevol coneixement que tingui l’Ajuntament d’un tall fet efectiu a una família vulnerable que no disposi del corresponent informe suposarà l’inici del procediment sancionador.
“El compliment de la llei no és voluntari”, ha alertat l’alcaldessa, Ada Colau. “La nostra voluntat és arribar a acords, però adoptarem tots els mecanismes necessaris per fer complir aquesta llei i perquè les empreses, que estan fent negoci amb la gestió d’un dret fonamental, assumeixin les seves obligacions. Avui l’única llei que estan complint és la del mínim esforç”.
Per facilitar el coneixement dels recursos disponibles i dels procediments per evitar un tall de subministrament, l’Ajuntament compta amb informació disponible al web del Servei d’Atenció a la Pobresa Energètica, on es pot accedir també a la sol·licitud de l’informe d’exclusió.
D’altra banda, l’Ajuntament reclama també a la Generalitat que modifiqui totes aquelles disposicions legals vigents per adaptar-se a la Llei 24/2015 i que procedeixi a la seva reglamentació per dificultar actuacions jurídiques contràries a la norma i el seu esperit. Igualment, es demana la reglamentació de la Llei 22/2010 de Codi de Consum, per tal de donar major claredat al règim sancionador. El Govern municipal s’ofereix a la Generalitat i a la resta d’administracions per coordinar esforços i cooperar amb les entitats promotores de la ILP que van fer possible la Llei 24/2015, per tal de garantir-ne el compliment.
Actuacions municipals en marxa
En paral·lel a les negociacions amb les companyies, i per tal de donar resposta a la situació d’emergència que viuen moltes famílies, el Govern municipal ha redoblat esforços en la lluita contra la pobresa energètica, promovent mesures com:
- Un increment dels ajuts econòmics fins als 778.000 euros durant 2015 (un 22% més que l’any anterior), que han arribat a 5.062 famílies (un 24% més que el 2014), i que hauran de continuar creixent donada la magnitud del fenomen.
- Obertura al mes d’octubre de quatre punts d’atenció a la pobresa energètica (PAPE’s) als districtes més afectats (Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i al barri de la Marina del Prat Vermell). Fins al dia 31 de març s’hi havien atès un total de 993 persones i s’havien gestionat 412 Informes de Risc d’Exclusió Residencial (IRER) per tal d’evitar talls de subministrament. Les oficines han realitzat també 540 assessoraments individuals i 118 intervencions a domicili.
- L’experiència d’aquesta xarxa d’oficines, que s’ha fet coincidir a mode de prova pilot amb el període d’hivern, es considera molt útil i l’Ajuntament vol generalitzar-la al conjunt de districtes, millorar-ne l’eficàcia i el seu coneixement social, i ampliar el seu període d’actuació.
-
- Pla d’Ocupació contra la pobresa energètica en el marc del programa Làbora, concertat amb Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). Aquest Pla, iniciat el mes de febrer d’enguany, dóna formació i ocupació a cent persones aturades en risc d’exclusió social i pretén un doble objectiu d’informació general i d’assessorament tècnic a 5.000 llars de persones vulnerables. A data 30 de març s’havien assessorat ja 400 unitats familiars.
- Convocatòria de nous ajuts a la rehabilitació, amb un pressupost inicial de 6,7 milions d’euros per a 2016, que milloren sensiblement el finançament d’actuacions en habitatges particulars de famílies amb rendes baixes. Per primera vegada es plantegen ajuts per rehabilitar l’interior dels habitatges i també per primer cop s’ofereixen en funció de la renda, arribant a concedir fins el 100% de l’ajut a famílies amb molt pocs ingressos. La detecció de necessitats a través dels PAPEs i del Pla d’Ocupació ajudarà a arribar a sectors de la població que fins ara en quedaven exclosos.
A més, el Govern aposta per la sobirania energètica i l’autoconsum, afavorint una rehabilitació que faci possible la generació amb fonts renovables de tota l’energia necessària per viure en una casa en condicions dignes i saludables.
Línies de futur
Juntament amb aquestes mesures desplegades, el govern municipal treballa amb l’horitzó de:
- Constituir un operador energètic propi que en el seu sistema tarifari i en la seva assumpció plena de la Llei 24/2015 asseguri un subministrament garantit i just per a tothom. En aquest sentit, una línia de treball serà la comercialització d’energia en el sector domèstic, principalment adreçada a les famílies que estan en situació de vulnerabilitat o que pateixen pobresa energètica.
- Treballar pel retorn a la gestió pública de l’aigua a través d’un operador propi, revertint el procés de privatització. Mentrestant, se segueix treballant en un conveni amb AGBAR que sigui ajustat a la llei 24/2015 i, en el marc de l’Àrea Metropolitana, es preveu actualitzar el programa d’atenció a la pobresa energètica.
En la presentació d’aquestes línies d’actuació en roda de premsa, les tinentes d’Alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, i d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, han remarcat la reorientació de les polítiques municipals en matèria de pobresa energètica cap a l’empoderament de la ciutadania i la generació d’un model de sobirania energètica, i han exigit major implicació a la Generalitat i una aposta decidida del Govern de l’Estat per un canvi en el mercat energètic que fomenti, entre d’altres aspectes, l’autoconsum i les energies renovables.
