Aquest pla consta d’un seguit d’accions i recursos orientats a establir les bases per a generar sinèrgies positives entre els centres comercials i els comerços de proximitat en un marc de la millora de la competitivitat i la sostenibilitat econòmica.
L’Ajuntament de Barcelona impulsa un pla per ajudar a dinamitzar i a millorar la competitivitat dels eixos comercials propers als centres comercials.
Barcelona es caracteritza pel seu model de comerç basat majoritàriament en la proximitat, que té com a elements determinants la xarxa municipals de mercats, els supermercats i les botigues especialitzades, que suposa una funció de vertebració social i comunitària entre els seus habitants de gran valor a l’hora de mesurar la qualitat de vida de les persones.
Barcelona fomenta un model d’equilibri pel que fa a l’oferta dels diferents formats comercials. L’objecte d’aquest pla és fomentar la competitivitat del comerç de proximitat de l’entorn d’aquests grans centres comercials com a garantia per mantenir aquest equilibri.
El regidor de Comerç, Consum i Mercats, Raimond Blasi, ha declarat: ‘A la nostra ciutat hi ha una realitat existent fruit d’un model de desenvolupament urbanístic que s’havia planificat fa molts anys’.
Davant l’ampliació recent de dos centres comercials, el govern municipal impulsa un pla per tal de fomentar la competitivitat dels eixos comercials propers a aquests centres.
El regidor Blasi ha remarcat: ‘Fem un pla de suport i foment del comerç integrat en trama urbana i també s’explora la possibilitat de cooperació mútua i complementació creant sinèrgiies entre els diferents formats comercials. Aquest suport i ajut al comerç de proximitat es concreta en una inversió de 200.000 €’.
L’aparició dels centres comercials, entre d’altres, és fruït de l’evolució dels hàbits dels compradors, del canvi urbanístic de la ciutat, de l’augment de la mobilitat dels ciutadans i de la capacitat d’atracció de la ciutat com a centre de negoci, inversions i compres.
Els centres comercials no s’adrecen només al client de la zona, com fan els eixos comercials, sinó als clients de ciutat i d’un àmbit metropolità.Els centres comercials competeixen entre ells i no amb el comerç del seu entorn.
En aquest mandat s’han aprovat 21.800 m2 d’ampliació dels centres comercials existents a la ciutat.
De les dues úniques ampliacions, la de la Maquinista respon a una voluntat de desenvolupament urbanístic, que no estava inclòs en el planejament anterior, i la de Glòries té una relació molt directa en la transformació d’aquest nou ús de centralitat urbana, de manera que farà de nexe d’unió entre les trames comercials del Clot i del Poblenou.
Aquest pla s’està treballant amb una enorme antelació respecte a la primera fase d’ampliació, de manera que el comerç de barri tingui l’oportunitat de teixir complicitats amb les noves realitats comercials.
L’Ajuntament de Barcelona va encarregar els informes d’impacte comercial de les ampliacions i noves implantacions de centres comercials a Barcelona i rodalies. Les conclusions són que una part important de la despesa que rebran aquests nous metres de centres comercials, és fruit de la competència amb els altres centres de la ciutat. És a dir, que hi haurà una redistribució entre el client potencial d’aquests centres, i no seran competència directa dels consumidors habituals del comerç de proximitat.
Dels deu centres comercials, només hi ha una previsió d’ampliació de dos d’ells: La Maquinista (Sant Andreu) i Les Glòries (Sant Martí).
La Maquinista s’ampliarà en 38.788 m2 en oferta no alimentària i oci i generarà una facturació addicional del centre de 202 M€. Actualment la superfície comercial d’alimentari és de 15.000 m2 i la superfície comercial de no alimentari i oci és de 80.000m2 el que suposarà un increment fins a 116.788 en aquesta darrera categoria.
L’ampliació de la Maquinista implica una redistribució de la despesa que genera en els residents de Barcelona al voltant dels 75 M€ i un guany net de despesa que es capitalitza dins de la ciutat de Barcelona al voltant dels 127 M€, que equival al 1,4% de la despesa que realitzen els residents de fora de Barcelona compreses dins de l’àrea d’influència de la Maquinista.
L’ampliació de Les Glòries és de 11.200m2 en oferta comercial no alimentària i oci i generarà una facturació addicional de 62M€. L’ampliació dóna continuïtat a la trama urbana i a la nova centralitat de la Plaça de les Glòries. Té força competidors en l’entorn immediat, Diagonal Mar, Heron City i La Maquinista.
Mesures per augmentar la competitivitat empresarial
-Facilitar la professionalització de les estructures de gestió dels eixos comercials. Si no hi ha eix comercial es reforçarà l’estructura de l’associació de comerciants.
– Mesures de suport empresarial amb accés als productes i serveis de l’Oficina d’atenció a l’Empresa.
– Prioritzar aquestes zones als programes de digitalització i presència a la xarxa i l’accés a les noves tecnologies.
– Mesures per acostar els comerços a les centrals de compra i a les empreses de logística per tal d’aconseguir competitivitat enfront dels grans adquiridors.
– Mesures per a la millora de la sostenibilitat, en l’estalvi energètic i en l’optimització de costos.
– Facilitar recursos de formació específica pels empresaris i empresàries comercials segons les seves necessitats territorials o sectorials.
Mesures de millora de l’atracció cap els comerços de proximitat
– Incorporació d’un estudi d’impacte i oportunitat de competència comercial en el comerç preexistent, en els requeriments municipals per a la gestió de llicències.
– Prioritzar les iniciatives de millora urbanística i zona de vianants per a garantir el flux de persones i millorar l’experiència de compra.
– Facilitar mesures de smart city per atraure i promocionar les vendes a les zones de comerç de proximitat i per a fidelitzar el client.
– Facilitar un pla de comunicació pels establiments de la zona afectada.
Mesures de foment de sinèrgies i col’laboració entre el centre comercial i el comerç de proximitat
– Es promourà un pacte entre el centre comercial i l’eix o associació de comerciants afectada per tal de generar sinèrgies positives i que aquests es motivin a conèixer el comerç de proximitat de l’entorn del centre.
– Compromís de fomentar l’ocupació de la població de la zona amb el que comportaria de repartiment del benefici en el seu entorn.
– Es poden incorporar algunes modificacions com oferir temps d’aparcament extra per la compra en comerç de l’entorn i publicitat dels comerços de proximitat en els mitjans de cada centre i d’altres.
Altres mesures
S’analitzarà la viabilitat de la repercussió directa dels impostos i taxes aportades pel centre comercial en l’entorn de proximitat.
Mesures d’ajuts directes
S’obrirà una línia d’ajuts específics per a projectes de promoció general del comerç. Els sol’licitants i beneficiaris d’aquests ajuts seran les associacions de comerciants i els eixos comercials.
Els centres comercials de Barcelona
Els centres comercials de Barcelona s’han ubicat en la trama urbana perquè han estat motor i resultat de reformes urbanes i de reutilització d’instal’lacions obsoletes com per exemple: La Maquinista, Diagonal Mar o Les Arenes,…
S’ha detectat que els nous consumidors veuen els centres comercials cada vegada més com a centres de proximitat, fet que implica que els establiments tradicionals han de fer un esforç d’atracció enfront els nous formats comercials.
Barcelona compta amb 10 centres comercials:
1. Maremàgnum (Ciutat Vella)
2. Las Arenas (Eixample)
3. El Triangle (Eixample)
4. L’Illa Diagonal (Les Corts)
5. Pedralbes Centre (Les Corts)
6. Heron City (Nou Barris)
7. La Maquinista (Sant Andreu)
8. Diagonal Mar (Sant Martí)
9. El Centre de la Vila (Sant Martí)
10. Les Glòries (Sant Martí)
