Comencen a concretar-se els canvis en la governança de sis grans equipaments culturals de Barcelona, que l’Ajuntament reclama en virtut de la seva aportació extraordinària de 5 milions anuals els propers tres anys.
Al Macba i l’Auditori, per exemple, ja s’han iniciat els canvis estatutaris per reflectir una nova "posició dominant" del consistori, segons ha informat el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, en una entrevista amb l’ACN. El MNAC i el Liceu seguiran dominades per la Generalitat per la seva "projecció nacional’ i quant a les fundacions privades (Miró, Tàpies, Teatre Lliure), en els propers mesos s’elaboraran nous contractes programa per "fixar les condicions" de la relació amb l’Ajuntament.
L’aportació econòmica extraordinària que l’Ajuntament de Barcelona farà al Fons de Capitalitat Cultural al llarg dels tres propers exercicis comportarà canvis en les governances dels sis grans centres culturals beneficiaris, tal i com reclamava el consistori.
Va ser el passat mes d’abril quan l’alcalde, Xavier Trias, va anunciar que l’Ajuntament destinaria cinc milions d’euros anuals a aquest fons per compensar les minves en les aportacions de la Generalitat i l’Estat en aquests equipaments culturals de la ciutat. Ja aleshores, aquesta "aposta" del consistori es va "vincular a un canvi de governança en aquests centres", com recorda ara el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jaume Ciurana.
Amb aquesta dotació extraordinària l’Ajuntament ha passat a aportar el 55% del pressupost del Macba (la Generalitat, un 32% i el Ministeri, un 13%) i el 59% del pressupost de L’Auditori (pel 49% de la Generalitat).
Entrevistat per l’ACN, Ciurana ha informat que aquella declaració d’intencions comença a concretar-se, d’entrada, al Macba i a L’Auditori. En aquestes dues institucions "ja s’estan iniciant" els canvis estatutaris que han de reflectir una nova "posició dominant" de l’Ajuntament en la presa de decisions.
Ciurana reitera que aquest pas es deu al convenciment -compartit amb el departament de Cultura- que les institucions "han de tenir unes referències polítiques i uns lideratges concrets" i rebutja que es pugui relacionar amb el principi de "qui paga mana".
Equipaments de "vocació local" i de "projecció nacional"
En aquest sentit, distingeix entre els equipaments "de projecció nacional", com el Liceu o el MNAC d’aquells amb una "vocació més local", com el Macba, L’Auditori, la Fundació Miró, la Fundació Tàpies, el Mercat de les Flors o el Teatre Lliure. D’aquesta manera, els dos primers equipaments "quedaran sota el lideratge del departament de Cultura", mentre que en els segons l’Ajuntament assumirà un paper protagonista que aquests dies es comença a concretar.
Si hores d’ara ja s’està abordant un canvi estatutari al Macba i L’Auditori, amb les fundacions privades que gestionen altres centres culturals el procés serà un altre. En aquest cas, i en els propers mesos, s’elaboraran nous contractes-programa on es fixaran les "condicions de relació" entre aquestes institucions i l’Ajuntament, informa Ciurana.
El regidor de Cultura no ha confirmat si la "sobre aportació" municipal a aquests equipaments tindrà continuïtat després dels tres anys compromesos. Ciurana valora que la "responsabilitat" de l’Ajuntament és que Barcelona "continuï en condicions de jugar la principal lliga de les ciutats del món" -en oferta cultural-, però apunta que el país i la ciutat estan "immersos en un procés de canvi institucional que molts volem molt profund" i que podria situar-los "en un altre escenari econòmic i pressupostari".
"Els fets desmenteixen les intencions de l’Estat"
D’altra banda, Ciurana qüestiona la coherència del Ministeri de Cultura en relació amb la seva aportació econòmica i presència als equipaments culturals catalans. El regidor de Cultura de Barcelona considera contradictori que el secretari d’Estat de Cultura, José María Lassalle, hagi manifestat en diverses ocasions la seva intenció de mantenir-se dins dels patronats d’aquestes institucions, mentre "rebaixa de forma sistemàtica i molt important les aportacions econòmiques que hi fa".
Per Ciurana, "els fets desmenteixen la seva voluntat de ser-hi presents" doncs, afegeix, "els compromisos i les intencions es demostren per la via pressupostària". El regidor recorda que l’aportació de l’Estat en als equipaments culturals de Barcelona ha passat d’11 milions d’euros l’any 2011 a zero aquest any. Així mateix, lamenta que el compromís "concret i pressupostat" d’aportació d’1.640.000 euros al Macba (2012) hagi quedat en res.
Els reptes del Festival Grec
En la mateixa entrevista amb l’ACN, Jaume Ciurana ha valorat l’última edició del Festival Grec, que enguany va tancar amb un 52% d’assistència. El regidor no es mostra inquiet per aquest índex i es declara "raonablement satisfet" de com ha anat el festival. "El que ens interessa és, sobretot, saber si l’oferta cultural que presentem val la pena, perquè el tema de l’aforament és molt relatiu", assenyala en referència a la gran capacitat d’espectadors que te l’espai principal del festival, el Teatre Grec.
De cara a la propera edició, Ciurana apunta que possiblement s’haurà de programar més música que en les últimes edicions. En línies generals el festival continuarà "jugant" amb les produccions internacionals, es treballarà amb nous centres de creació de Catalunya i es mantindrà una línia encetada aquests anys: la visita de programadors forans que el festival convida perquè coneguin produccions locals i els contractin. Sobre aquest punt, Ciurana indica que si be "no te tanta transcendència de cara al públic, és molt important pel sector cultural".
Ciurana es mostra convençut davant "l’excel·lent feina" que el director del festival, Ramon Simó, està duent a terme. Simó va assumir la direcció del Grec l’any 2012, i en dues edicions ha marcat una "aposta claríssima per la coproducció", destaca el regidor.
Sobre l’orientació que Simó ha donat al festival, Ciurana no considera que la programació sigui "més exigent" que abans de cara a l’espectador. Admetent que hi ha hagut espectacles poc comercials i prou exigents com ‘Tragèdies romanes’, Ciurana subratlla que el Grec "no pot ser un producte comercial més, no pot ser una astracanada", sinó que ha de proposar una oferta cultural "a l’alçada de la ciutat".
