L’ordre, emesa avui, rebutja les al·legacions interposades pel Ministeri de l’Interior, titular de l’equipament, davant de l’expedient administratiu que va incoar el districte de Sants-Montjuïc a finals d’abril després de fer palès que el centre no tenia la llicència corresponent.
L’Ajuntament de Barcelona ha emès una ordre de cessament del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca per manca de llicència d’activitat.
Així ho ha explicat avui el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Transparència i Participació, Jaume Asens, que ha explicat que ja s’ha comunicat aquesta resolució a la Delegació del Govern de l’Estat. “Estem investits no només per la llei, que ens empara per fer aquesta ordre de cessament, sinó també per un mandat polític expressat en les nostres institucions, tant en el Parlament com en l’Ajuntament de Barcelona”, on s’ha aprovat una declaració institucional pel tancament del CIE –signada per BComú, PSC, CiU, ERC i CUP– i ha elaborat el Pla Barcelona Ciutat de Drets, “amb l’objectiu de convertir la ciutat en referent en Drets Humans”, ha recordat Asens.
El CIE de la Zona Franca està tancat des de novembre de 2015, quan es va haver de sotmetre a unes obres d’adequació després que el Jutge de Control d’Estància del CIE instés a realitzar-hi unes reformes per millorar les instal·lacions, ja que considerava que les condicions no complien amb els estàndards requerits per al compliment dels drets fonamentals dels interns.
El CIE va realitzar la sol·licitud de llicència d’obres de forma correcta. No obstant això, en la inspecció habitual per concedir la llicència d’obres, el districte va detectar que el Centre d’Internament no disposava de la llicència d’activitat adequada, ja que estava funcionant amb una llicència de 1992 que no es correspon amb l’activitat actual.
A aquesta manca de llicència d’activitat se li suma l’incompliment de la normativa de Seguretat i Prevenció d’Incendis que ha constatat Bombers de Barcelona. En un Informe emès pel Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament es constata que no els consta, a dia d’avui, el preceptiu control inicial de l’activitat que ha de permetre verificar el compliment de la normativa aplicable, per exemple, en matèria de d’incendis i altres extrems que afectin a la seguretat de les persones.
En concret, l’informe determina que no consta que el CIE disposi d’un Pla d’Emergència que doni resposta als requeriments essencials de seguretat, com “detecció i avís intern de totes les situacions d’emergència; garantia de primera intervenció a càrrec del personal propi; avís a Bombers i serveis d’emergència externs; evacuació de les persones o accessibilitat als bombers i serveis d’emergència externs”.
Si malgrat aquesta ordre de cessament el Ministeri de l’Interior decidís reprendre l’activitat, es prendrien les mesures d’execució forçosa que preveu la llei, com la interposició de multes coercitives o l’ordre de precinte de la instal·lació.
Declaració institucional pel tancament
Els centres d’internament d’estrangers espanyols són equipaments públics de caràcter no penitenciari, on es reté de manera cautelar i preventiva a estrangers sotmesos a expedient d’expulsió del territori estatal.
El CIE ha estat qüestionat reiteradament per diverses entitats i ONG’s i organismes internacionals, especialment després de les tres morts registrades a l’interior de l’equipament. De fet, al juliol de l’any passat, el Parlament de Catalunya va aprovar una Resolució en la que instava a l’Estat al seu tancament, una declaració que també va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona amb els vots favorables dels grups.
Així mateix, el Consell d’Europa (a través del Comitè de Prevenció de la Tortura) ha denunciat en nombroses ocasions la situació dels CIE a tot l’Estat, recordant a Espanya que aquests equipaments “no poden ser presons”. Així mateix ha denunciat la vulneració del dret a la salut i la falta de formació del personal (no hi ha psicòlegs, ni traductors).
Jaume Asens ha advertit que “en els darrers vuit mesos en que el CIE ha estat tancat en reformes, tenim constància que els fiscals no han ordenat internaments a Catalunya de persones sense documentació, i s’ha demostrat que això no ha produïtccap desajust en les polítiques migratòries”. “Per això”, ha conclòs, “s’ha comprovat que els CIE no només són una institució que genera un ampli rebuig ciutadà, sinó que també són una institució totalment prescindible i un forat negre en els drets humans”. Asens ha recordat, en aquest sentit, que Barcelona ja ha expressat la voluntat de ser “una ciutat de drets, punt de llança de la defensa dels drets humans i referent a tot el món per aquesta lluita”.
