Proposa un règim transitori que faci viable les obres de reparació, millora, consolidació i modernització
L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro presenta al•legacions al Projecte de Reglament que desplega la Llei 2/2013, de 29 de maig, de Protección y uso sostenible del litoral. La nova Llei de Costes –com es coneix habitualment- exclou del domini públic marítimoterrestre 800 finques cadastrals de Platja d’Aro –pisos, hotels o pàrquings- que esdevenen béns privats, prèvia transmissió de la propietat als seus ocupants. El sistema però, no és automàtic: la llei preveu que cal celebrar un negoci jurídic de transmissió perquè es materialitzi el canvi; però ni la llei ni el reglament no estableixen com serà el procés o el negoci jurídic esmentat, i deixen pendent aquesta figura a una futura ordre conjunta del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques i del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
Fruit d’aquesta indefinició, les propietats que la llei preveu desafectar, encara segueixen afectades i continuen formant part del domini públic, amb les limitacions que això suposa. La majoria de les finques són grans edificacions d’habitatges plurifamiliars i hoteleres, parcialment incloses en la zona marítimoterrestre. Aquesta mancança fa que els seus titulars no puguin transmetre-les, ni fer-hi obres de reparació, millora i modernització. Situació que a la pràctica suposa, per exemple, que no s’hi puguin autoritzar actuacions tan simples com el canvi d’enrajolat d’un bany o la reforma d’una cuina, o més complexes com noves llicències d’activitats.
Justament, davant d’aquesta problemàtica, i pel fet que l’esperit i finalitat de la nova llei és que els terrenys i construccions afectats deixin de formar part del domini públic, l’ajuntament ha presentat al•legació al nou reglament. Proposa que el text inclogui un règim transitori per a aquestes finques, que faci possible que mentre no es concreta el negoci jurídic que possibiliti la transmissió de la propietat, es permeti –com a mínim- autoritzar-hi obres de reparació, millora, consolidació i modernització, així com noves activitats hoteleres i de restauració. La llei, nascuda amb esperit garantista per als propietaris, i amb la voluntat de dotar-los de més seguretat jurídica (obre la porta a vendre les propietat, fer-hi obres o traspassar-les en herència), topa ara amb aquesta manca de concreció i l’allargament dels processos burocràtics per fer-la efectiva.
El text de la nova Llei de Costes, aprovat primer l’octubre de 2013 pel Consell de Ministres, i pel Congrés dels Diputats el mes de febrer passat, substitueix l’anterior normativa, de l’any 1988, que establia que com a màxim tres dècades més tard –l’any 2018- s’haurien d’haver enderrocat pel fet d’ocupar el domini públic martítimoterrestre. S’establia doncs, una moratòria de 30 anys per mitjà de l’obtenció de concessions. La reforma, exclou ara d’aquest domini prop de 10.000 habitatges a 10 espais del litoral l’estat espanyol que ocupen la primera línia marítima, ja que els considera nuclis residencials consolidats anteriors a la llei de 1988.
A Catalunya, a més a més de la façana marítima de Platja d’Aro hi ha la marina d’Empuriabrava; al País Valencià les urbanitzacions de Serra Grossa, el port de Santa Pola i Oliva; i també les de Ria Punta Umbria, Caño del Cepo, el Palo, i els nuclis urbans d’Isla Cristina i Pedregalejo al litoral andalús. D’altra banda, per a la resta de construccions de tot el litoral, la reforma permet prorrogar 75 anys més l’ocupació del domini públic; i també estableix quela franja de protecció de 100 metres terra endins on es prohibien les construccions residencials i hoteleres, de vies interurbanes i les accions de publicitat, es redueixi, en alguns casos, a 20 metres.
