L’alcalde, Carles Puigdemont, qualifica de "lamentable" la denúncia de l’Estat i considera que és una "persecució ideològica"
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, declarant al jutjat contenciós número 1 de Girona per la contractació dels trens per anar a la manifestació de la Diada.
Girona (ACN).- L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha defensat davant del contenciós que l’ajuntament no va cometre cap il·legalitat contractant els dos trens per anar a la manifestació de la Diada des de Girona i Figueres. L’alcalde ha criticat que els fets hagin arribat a judici i que s’hagin gastat diners públics en una causa que considera "innecessària". Segons l’alcalde, aquesta demanda per part de l’Estat forma part d’una "persecució ideològica". L’advocada de l’Estat però ha defensat al judici que l’ajuntament es va excedir en les seves competències i demana que s’anul·li el decret d’alcaldia a través del qual es van contractar els trens. El judici ha quedat vist per a sentència.
L’Ajuntament de Girona va conèixer el passat 20 de novembre -enmig de la campanya electoral- que la delegada del govern espanyol a Catalunya havia interposat una demanda per haver contractat els dos trens que van sortir de Girona i Figueres amb destí a Barcelona amb motiu de la multitudinària manifestació de la Diada. La demanda de l’Estat té com a objectiu que s’anul·li el decret d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona del 7 de setembre a través del qual es formalitzava la contractació dels dos combois. Uns trens que es van pagar amb els diners dels bitllets i que, a més, van generar un superàvit de 2.500 euros que es va destinar al Banc dels Aliments.
Els fets s’han jutjat aquest dilluns al Contenciós número 1 de Girona. L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha decidit assistir personalment a la vista per tal d’argumentar la posició del consistori i defensar que no hi va haver cap il·legalitat en la contractació. Puigdemont ha arribat al Palau de Justícia rodejat de quatre membres de l’equip de govern de CiU i de l’advocat de l’ajuntament, Lluís Pau. També ha rebut el suport del regidor de la CUP Jordi Navarro.
La vista ha començat amb escassos deu minuts de retard -estava fixada per a les a 12.45- i, en primer lloc, l’advocada de l’Estat ha exposat els motius de la demanda, que ha sustentat en dues argumentacions. Per una banda, entén que l’Ajuntament de Girona -que va contractar els trens en nom dels dos consistoris- es va excedir en les seves competències per contractar uns trens amb una "finalitat política" i, per altra banda, subratlla que les competències de transport supramunicipal corresponen a la Generalitat, a qui no se li va delegar en cap cas la contractació del servei.
Per la seva banda, l’advocat de l’ajuntament, Lluís Pau, ha fet una detallada defensa de l’actuació municipal i ha remarcat que l’Ajuntament de Girona sí tenia competències per contractar aquests trens i que no hi va haver abús de poder ja que els trens es van llogar "per facilitar un servei a la ciutadania que volia anar a Barcelona". L’advocat del consistori també ha remarcat que l’argumentació de la demanda té "molt de política i poc de jurídica".
A més, l’advocat de l’ajuntament ha posat de relleu que en la demanda de l’Estat s’incorpora un decret d’alcaldia que no és oficial perquè no consta ni la signatura de l’alcalde ni el codi de barres que acredita l’oficialitat dels documents de l’ajuntament. Per això, l’advocat considera que el recurs presentat per l’advocacia de l’Estat és "irregular" i assegura que desconeixen com ha arribat a les seves mans aquest document que era "l’embrió" del decret definitiu que es va redactar per contractar els trens.
L’advocat ha demanat al jutge del contenciós que no admeti el recurs presentat per l’Estat. Per la seva banda, l’advocada de l’Estat ha mantingut les acusacions vers el consistori i el judici ha quedat vist per a sentència.
Puigdemont ho troba "lamentable"
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha fet ús del seu dret a intervenir en la vista i ha lamentat haver d’assistir a un judici en nom de l’ajuntament per uns fets d’aquestes característiques. "Entenem que no hauria d’haver vingut perquè aquesta demanda no s’hauria d’haver produït mai, té motivacions de tipus ideològic i polític i cap interès general", ha sostingut l’alcalde i diputat de CiU. Puigdemont ha rebatut les tesis de l’advocada de l’Estat -que acusa el consistori d’extralimitar-se de les seves funcions- i ha recordat que els ajuntaments també han de donar resposta a aspectes que no són de la seva competència, com els desnonaments o l’atur.
Puigdemont també ha criticat la despesa "en temps i diners" d’un judici "innecessari". Segons l’advocat de l’ajuntament, tot el procés derivat de la demanda de l’Estat pot costar de 3.000 a 6.000 euros.
L’alcalde ha defensat l’actuació del consistori i ha remarcat que van limitar-se a satisfer una demanda ciutadana i a contribuir a garantir "una mobilitat sostenible i segura". Per això, ha avançat que seguiran amb el mateix criteri de contractar autobusos o trens quan així considerin que és necessari. Puigdemont ha posat com a exemple la contractació d’autobusos nocturns per unir Girona amb la resta de poblacions de l’entorn que cada any s’organitzen quan arriben les Fires i que, amb un to d’ironia, ha recordat que mai ningú ha denunciat "tot i que segons l’advocada de l’Estat ens estem excedint en les nostres competències".
Suport de l’alcaldessa de Figueres
Malgrat que els trens van sortir de Figueres i Girona amb el vist-i-plau dels dos alcaldes, la denúncia de l’Estat és contra el consistori de la capital gironina per ser qui va fer el contracte amb Renfe en nom dels dos municipis. Per això, l’ara exalcalde de Figueres i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, no ha estat citat a declarar. No obstant això, l’actual alcaldessa, Marta Felip, ha volgut donar suport a l’Ajuntament de Girona des de Barcelona, on tenia una reunió de treball precisament a la conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Felip ha volgut solidaritzar-se amb Carles Puigdemont recordant que el consistori figuerenc va donar ple suport a una iniciativa que "només volia donar resposta a una petició ciutadana" amb l’objectiu de "garantir la mobilitat i la seguretat de tots els ciutadans" que van optar per assistir a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona.
En aquest sentit, Felip ha recordat que si avui l’Ajuntament de Figueres no ha estat citat a declarar és perquè "a efectes de forma d’expedient informatiu i d’estalvi de procediment" va constar el de Girona com a organitzador dels trens, però que tots dos consistoris van coincidir en la necessitat de facilitar el desplaçament de les més de 1.000 persones que van omplir els dos combois.
Felip, que espera que tota la polèmica es quedi "en una anècdota judicial", ha recordat que els trens no es van pagar amb partides dels pressupostos municipals sinó amb els bitllets dels ciutadans. A més, l’alcaldessa ha recordat que, de la mateixa manera que es van organitzar els dos trens per assistir a la manifestació de Barcelona, l’Ajuntament de Figueres ha satisfet en altres ocasions la petició de la ciutadania d’instal·lar pantalles a la ciutat per seguir els partits de la selecció espanyola de futbol, i que ho seguirà fent perquè els ajuntaments "sempre han d’estar al darrere" de les peticions de la ciutadania.
