El deute per habitant, 1.273 euros, triplica la mitjana dels municipis catalans
El paer en cap ha comparegut acompanyat dels portaveus dels tres grups que formen el Govern municipal i la regidora d’Hisenda. Foto: Paeria.
Representa el 106,76% sobre els ingressos corrents, la qual cosa limita la capacitat per abordar noves inversions i obliga a romandre sota la tutela financera de la Generalitat per a noves operacions financeres
L’equip de govern municipal fa públic l’informe econòmic i financer de l’Ajuntament de Lleida, com a compliment del compromís electoral i exercici de transparència, que mantindrà durant tot el mandat
L’objectiu de l’equip de Govern municipal és recuperar l’equilibri econòmic estalviant despeses supèrflues, sent escrupolosos amb la despesa, ajustant les partides pressupostàries, revisant les concessions i sent més exigents en els contractes de serveis
L’alcalde Miquel Pueyo descarta d’entrada un increment de taxes i impostos, ja que cal ser més exigent i eficaç en la seva recaptació
La càrrega financera que ha d’assumir l’Ajuntament enguany és de 33,7 milions
El nou Govern municipal s’ha trobat amb partides pressupostàries exhaurides al 90%, altres al 100% i fins i tot amb compromisos adquirits sense provisió de fons
Totes les regidories han començat a fer una anàlisi de les despeses pendents i la manera de fer-les front
L’Ajuntament de Lleida té en l’actualitat un deute real de 175 milions d’euros, dels quals 82 corresponen a la Paeria; 51,9, a l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU), i 41,17, al Parc Científic i Tecnològic (PCITAL), segons ha fet públic avui l’equip de Govern municipal en una roda de premsa per presentar un informe econòmic i financer de L’Ajuntament.
L’alcalde Miquel Pueyo ha comparegut acompanyat dels tres portaveus dels grups municipals, Jordina Freixanet (ERC-Avancem), Antoni Postius (JxCat) i Sergi Talamontes (Comú de Lleida), i de la tinent d’alcalde i responsable de la Regidoria de Recursos Municipals i Hisenda, Montse Pifarré.
El paer en cap ha explicat que, amb aquesta ‘foto fixa’ de la situació econòmica de les finances de l’Ajuntament, complien amb el compromís signat en el Pacte de Govern d’Entesa de practicar una gestió transparent, que es realitzarà durant tot el mandat municipal.
Miquel Pueyo ha assenyalat que malauradament les sospites que tenien sobre la situació de les finances municipals s’han vist confirmades i ha manifestat l’altíssima preocupació que això genera, ja que les conseqüències afectaran la gestió municipal i la capacitat inversora actual i futura.
L’alcalde ha convidat a la resta de grups municipals a analitzar les dades i els ha convidat a fer pinya amb l’equip de govern per afrontar plegats la situació econòmica, que ha qualificat de greu, però no de crítica. “El que expliquem avui no va contra ningú. És un exercici de responsabilitat, transparència i un compromís amb la ciutadania, però les coses són com són”, ha dit.
Malgrat tot, el paer en cap deixa un missatge d’optimisme. “El deute és enorme. Ho intuíem. Però estem segurs que serem capaços de revertir la situació sense haver de retallar els drets dels ciutadans i sense generar més deute. Com ho farem? Doncs estalviant despeses supèrflues, essent escrupolosos amb la despesa, ajustant les partides, revisant concursos i sent exigents amb els contractes. Però que no pateixin els ciutadans perquè no tenim intenció d’incrementar ni taxes ni impostos. El que hem de garantir és eficàcia en la seva recaptació. Només així serem capaços de recuperar l’equilibri econòmic i millorar la gestió integral de la Paeria.
Deute i càrrega financera
Els 175 milions de deute viu, que té l’Ajuntament de Lleida en el segon trimestre del 2019, equivalen a 1.273 €/habitant, un valor molt elevat, ja que triplica la mitjana dels municipis catalans (425 €/habitant) i considerablement superior a la mitjana dels municipis de més de 100.000 habitants (563 €/habitant).
Aquest deute representa el 106,76% sobre els ingressos corrents, fet que comporta que l’Ajuntament de Lleida està subjecte a la tutela financera de la Generalitat, restant obligada a demanar autorització per a formalitzar noves operacions. Però, a efectes pràctics encara és més greu, ja que limita enormement la capacitat d’abordar noves inversions a la ciutat, com ha passat en els darrers anys.
La càrrega financera que l’Ajuntament de Lleida ha d’assumir l’any 2019 és de 33,7 milions d’euros, distribuïts de la següent manera:
La Paeria ha de fer front a 11.489.639 euros, dels quals 9.300.000 són per amortitzar el deute i 2.230.933 per interessos.
L’Empresa Municipal d’Urbanisme ha de fer front a 6.700.000 €, dels quals 1.400.000 són per amortització i 1.500.000 per interessos. Els altres 3.800.000 € estan en procés de refinançament.
El PCITAL ha de fer front aquest exercici a 15.400.000 €, dels quals 200.000 són per amortització i 200.000 per interessos. La resta, 15.000.000 € també estan en procés de refinançament, ja que no hi havia previsió al pressupost.
En resum, els 33,7 milions d’euros de despesa financera d’enguany corresponen a amortització de capital (10,9 milions), interessos (4,0 milions) i a la necessitat d’un nou refinançament per impossibilitat de fer-los-hi front, per manca de pressupost (18,8 milions).
Parc Científic i Tecnològic
El deute del Parc Científic i Tecnològic, que avui és de 41.170.121 €, s’arrossega des de la posada en funcionament d’aquest equipament, ja que mai es va elaborar un Pla Econòmic que garantís el retorn dels préstecs. S’ha anat confiant en la recepció d’ajudes i subvencions per part de l’Administració central, acollint-se a diverses moratòries, que no s’han arribat a materialitzar.
En aquests moments, cal fer front a 15 milions d’euros, una part del pagament del deute que ha vençut, sense que hi hagi previsió pressupostària, la qual cosa obliga a un nou refinançament a llarg termini, com indicàvem abans.
Tot i això, el PCITAL és un equipament estratègic:
- Aporta llocs de treball a 1.450 persones, a través de diverses empreses, xifra que arriba fàcilment als 1.600 si afegim les visites i estudiants que rep el Turó.
- L’impacte econòmic a la ciutat ronda els 170 milions d’euros de facturació global.
- És un nucli de dinamització econòmic, amb capacitat de generar sinergies i col·laboracions.
Aquesta anàlisi dels comptes posa de manifest la viabilitat econòmica del PCITAL pel que fa al seu funcionament ordinari, ja que els ingressos estan en fase de creixement, encara que sigui de forma molt moderada.
Tots aquests factors aconsellen assumir el cost d’assegurar la continuïtat del Parc, per la qual cosa l’equip de Govern ha començat a treballar per aconseguir una reestructuració del deute a llarg termini, que permeti pagar-lo amb un nou pla de finançament. A més, el factor estratègic d’aquest equipament i el benefici econòmic que reporta més enllà de la ciutat justifica el suport d’altres institucions públiques, amb les quals ja s’ha començat a parlar per cercar la seva implicació.
Empresa Municipal d’Urbanisme
L’EMU té una funció doble: mobilitzar i gestionar l’habitatge públic i el desenvolupament urbanístic de la ciutat.
La voluntat de l’equip de Govern de l’Ajuntament de Lleida és reforçar la gestió de l’habitatge, per donar-li una dimensió real al parc d’habitatge públic. Els 241 habitatges que gestiona actualment l’EMU són insuficients, si es vol incidir sobre el model d’habitatge i evitar futurs problemes d’accés que estan tenint altres ciutats.
Però durant anys, l’EMU s’ha utilitzat per finançar obres del desenvolupament urbanístic que la Paeria no podia fer a causa del seu endeutament. Aquest fet explica l’actual deute milionari que arrossega i què ha posat en risc la viabilitat de l’empresa i la funció social que tenia.
El deute tan elevat i la dependència actual de la Paeria per la seva viabilitat diària, amb una subvenció anyal per l’explotació de 3,5 milions d’euros, més un crèdit participatiu, fa que el Govern municipal estigui estudiant i analitzant de forma rigorosa la viabilitat i funcions de l’EMU. Tot això mereix una revisió profunda de l’estat financer de l’empresa, ja que també s’han detectat irregularitats comptables, que així ho aconsellen.
Estat de l’execució del pressupost
A més de les hipoteques a mitjà i llarg termini, producte de l’endeutament de l’Ajuntament, el nou Govern municipal se n’ha trobat una altra més immediata, d’hipoteca, en fer-se càrrec de la gestió de la corporació: l’estat del pressupost de 2019, ja que el 70,1% del global ja s’havia executat a principis del mes de juliol. Però si obviem el capítol 1 (nòmines de personal), el percentatge encara s’incrementa fins al 77% del total, amb partides exhaurides al 90%, altres al 100% i fins i tot amb compromisos adquirits sense partida pressupostària disponible.
Aquesta situació limita enormement la gestió del Govern municipal fins a finals d’any, així com la necessària planificació del tancament pressupostari.
Hi ha partides com la de Festes Populars, amb una dotació inicial de 900.000 €, totalment exhaurida. El Govern municipal no té ni un euro per assumir les Festes de Tardor i, a més a més, encara ha de fer front a 10.000 € de factures pendents.
La partida de Relacions exteriors, premsa, coordinació i organització institucional està executada en un 95%, però al mes de juny encara restaven al calaix pendent de pagament factures per valor de 40.000 €.
La partida d’Urbanisme està exhaurida en un 85%, tenint present que el pressupost per inversions públiques té un dèficit inicial i mantingut que impossibilita portar a terme obres, perquè són finançades amb l’import de la venda d’uns terrenys, que no s’ha produït. Dels 6 milions d’euros en vendes de solars pressupostats com a ingressos, no s’ha arribat ni a 300.000. Aquesta ha estat una dinàmica habitual en els pressupostos dels darrers anys, en els quals es pressupostaven inversions urbanístiques que no s’acabaven fent. Primer, per la manca de finançament, ja que no es materialitzaven les vendes, i segon, perquè el nivell d’endeutament no permetia demanar més crèdits. Un exemple és el Pla de Barris de la Generalitat, on projectes com els del pla del barri de Noguerola, subvencionats en un 50%, no s’han materialitat per la impossibilitat de disposar de l’altre 50% que havia d’aportar la Paeria.
Per altra banda, el fons de contingència previst en el pressupost del 2019 per abordar les necessitats inajornables no previstes i possibles emergències, que estava dotat d’un crèdit d’1,6 milions, es va esgotar íntegrament al març, en incloure’l en un increment pressupostari juntament amb el romanent de tresoreria.
Aquesta situació aboca al Govern municipal a una situació de facto que, per una banda, gairebé paralitza noves accions i iniciatives durant l’any en curs, i per l’altra, dificulta i fins i tot impossibilita noves necessitats inajornables, perquè no disposa ni de pressupost ni de fons de contingència.
Per fer front a aquesta situació econòmica, totes les regidories han començat a fer una anàlisi de les despeses pendents i la manera de fer-les front. Al mateix temps, també han començat a aplicar un pla d’estalvi, que s’aplicarà durant tot el mandat, per identificar i suprimir totes les despeses considerades supèrflues o propagandístiques.
La situació econòmica de les finances municipals és preocupant, però l’equip de Govern de l’Ajuntament de Lleida treballa fermament per recuperar l’equilibri, revisant la fiscalitat des d’una visió més social, renegociant el deute a fi de fer-lo més suportable, revisant els contractes de serveis amb empreses externes i millorant la gestió integral de la Paeria.
Auditories
Al marge de les auditories a què estan sotmeses les administracions públiques pels òrgans de control que marca la llei, l’Ajuntament de Lleida va iniciar el passat dijous la licitació d’auditories financeres externes de diverses entitats i organismes autònoms municipals, que va aglutinar en dos lots.
En el primer, s’inclouen Turisme de Lleida, Parc Científic i Tecnològic, Fundació Lleida 21, Fundació Paisatge Urbà, Fundació Teatre de la Llotja, Centre de Negocis i Convencions SA i Llotja Agropecuària Mercolleida SA.
En el segon lot, s’estudiaran les concessions de serveis públics que afecten l’abastament d’aigua i sanejament (Aigües de Lleida); el transport urbà de viatgers (Autobusos de Lleida), i la neteja viaria, recollida i transports de residus urbans (Ilnet).
