El ple municipal aprovarà el canvi toponímic per adaptar el terme a la normativa lingüística vigent
Roda de Barà (ACN).- El ple de l’Ajuntament de Roda de Barà (Tarragonès) aprovarà aquest dijous el canvi de la toponímia Barà per la seva forma correcta Berà. La finalitat és adaptar el terme a la normativa lingüística vigent, ja que segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la forma Berà és “la genuïna” i la forma ortogràfica correcta del nom. A partir de l’aprovació, aquest serà el nom que s’haurà d’emprar en la retolació, la cartografia, la documentació oficial i en la relació anual de nuclis de població. El consistori assumirà els canvis de material i retolació de forma progressiva, i per tant no efectuarà cap inversió de forma immediata, ni obligarà entitats, associacions o empreses a fer-ho a curt o mitjà termini.
El Parlament de Catalunya va instar l’any 2004 el Govern de la Generalitat a elaborar, en col·laboració amb l’IEC, el Nomenclàtor oficial de la Toponímia Major de Catalunya, per tal que les que hi figuressin fossin les oficials a tots els efectes.
Un cop publicat el Nomenclàtor es va demanar al Govern que instés als Ajuntaments dels municipis amb una denominació que no s’ajustés a la normativa ortogràfica, com és el cas de Roda de Barà, a modificar-la.
El novembre de 2004 l’Institut d’Estudis Catalans va emetre un informe amb una proposta de rectificació en el qual indicava a l’Ajuntament de Roda de Barà que calia adequar a la normativa lingüística i a la tradició toponomàstica catalana la grafia Barà per la forma correcta Berà.
A principis d’aquest any, l’equip de govern municipal, encapçalat per l’alcalde Pere Compte, va iniciar amb la Generalitat els tràmits necessaris. Al maig es va incoar l’inici de l’expedient per decret d’alcaldia de 21 de maig i es va sotmetre la proposta a informació pública per un termini de 30 dies sense que es presentés cap al·legació.
La forma amb ‘a’, Barà, provindria de la neutralització en català oriental de les vocals a i e en posició àtona. No és estrany que al llarg dels anys es produïssin vacil·lacions en la forma escrita, com també va succeir en els casos de Barbarà per Barberà, Tarrassa per Terrassa o Panadès per Penedès.
L’origen etimològic del topònim Berà seria, segons l’Institut d’Estudis Catalans, un nom propi de lloc provinent d’un antropònim conegut a l’Edat Mitjana d’origen gòtic.
