Estrena del nou itinerari en el marc del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica que la capital de l’Urgell commemora cada 25 de maig
Les bombes de l’aviació feixista van causar almenys 51 víctimes mortals
El recorregut també rememora els espais que van ser utilitzats per la població com a refugi
àrrega ha presentat avui dimecres 25 de maig una nova ruta divulgativa sobre els bombardejos que la ciutat va patir l’any 1938 en el decurs de la Guerra Civil. L’itinerari, dissenyat pel Museu Tàrrega Urgell, ressegueix els principals indrets urbans que foren blanc de les bombes de les tropes franquistes i els estralls que van causar. L’Ajuntament de Tàrrega ha impulsat aquesta acció en el marc del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica que la capital de l’Urgell commemora cada 25 de maig en record de les víctimes de la Guerra Civil, el franquisme i el nazisme. La iniciativa ha comptat amb el suport del Memorial Democràtic.
La plaça de Sant Antoni, al nucli antic, ha estat el punt de partida del recorregut, que ha transcorregut per diversos indrets a partir d’un nou fulletó editat pel Museu Tàrrega Urgell. L’itinerari ha fet aturada també en espais que foren utilitzats per la població com a refugis antiaeris, com és el cas del pou del gel. Anna Colet, tècnica del Museu i autora de recerques històriques, ha exercit de guia. Colet ha apuntat que els bombardejos de l’any 1938 van deixar el trist balanç de 51 víctimes mortals “si bé creiem que la xifra podria ser més elevada a causa de la pèrdua o inexistència de registres”.
L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha destacat “la importància de la memòria històrica per prendre consciència i no oblidar uns fets que van marcar la nostra història i que van afectar moltes persones de la nostra ciutat”. En aquest sentit, l’alcaldessa ha anunciat la posada en marxa de nous tallers de memòria oral adreçats especialment a les escoles a partir del curs vinent. A l’acte d’avui també han assistit la regidora de Patrimoni, Ivonne Pont, i el regidor de Cultura, Carlos Vílchez.
Pàgina web del Museu Tàrrega Urgell sobre els bombardejos
El fulletó complementa la pàgina web amb informació sobre els bombardeigs que el Museu Tàrrega Urgell va estrenar el passat 5 d’abril, just quan es compliren 84 anys del primer atac de l’aviació feixista. El web detalla en quines dates la capital de l’Urgell fou bombardejada per les tropes franquistes o quins indrets foren els més afectats, alhora que recull fotografies de documents relacionats amb el conflicte bèl·lic, fotos de l’època i un llistat de les 51 persones que hi van perdre la vida. També destaquen testimonis de persones que van sobreviure a l’atac de les bombes.
Altres activitats en motiu del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica
Tàrrega va declarar la celebració del Dia de la Memòria Històrica i Democràtica cada 25 de maig en tractar-se de la data de l’any 2021 en què la capital de l’Urgell va col·locar les llambordes Stolpersteine en homenatge als deportats targarins. Precisament, avui dimecres tindrà lloc al Local de la Societat Ateneu (19h) la projecció d’un vídeo que rememora la inauguració de les llambordes. Els familiars rebran com a obsequi una còpia del document. A més, l’acte inclou una conversa sobre l’exili i la deportació amb la participació d’Aurora Marquinay, Josep Calvet i Albert Sentís, i moderada per Miquel Ramon. D’altra banda, aquest diumenge 29 de maig (11h) Jaume Ramon Solé oferirà des del Museu Tàrrega Urgell una ruta guiada per les llambordes Stolpersteine.
Homenatge als targarins víctimes del nazisme
Tàrrega va inaugurar el 21 de maig de l’any passat 9 llambordes Stolpersteine davant les últimes residències de Josep Ybós Briansó, Miquel Pont Llobera, Josep Minguell Porta, Antoni Foguet Doll, Emili Peruga Puy, Francesc Josep Sentís Baiget, Josep Real Lloses, Josep Aubach Arnaldo i Modest Farré Farré. Tots ells van ser deportats a Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Cinc van morir als camps de concentració nazi i quatre van aconseguir sobreviure. Un d’ells va tornar a Catalunya, mentre que la resta va viure a França fins a la seva mort.
