El consistori demana a l’Oficina d’Harmonització del Mercant Interior de la Unió Europea que denegui l’apropiació de la marca ‘Oli del Perelló’
El Perelló (ACN).- L’Ajuntament del Perelló (Baix Ebre) ha recorregut l’intent d’un particular resident a Bèlgica de registrar com a marca ‘Oli del Perelló’ en l’àmbit de la Unió Europea. El consistori ha decidit actuar presentant formalment la seva oposició davant l’Oficina d’Harmonització del Mercant Interior de la Unió Europea a través d’una agent oficial de la propietat industrial per preservar la denominació i la producció oleïcola local, integrada dins la Denominació d’Origen Protegida (DOP) del Baix Ebre i el Montsià. L’alcalde, Ferran Cid (ERC), ha justificat la mesura per defensar els interessos dels productors locals evitant un ús comercial fraudulent i il·legítim del nom, que encara no estava registrat.
El Butlletí de Marques Comunitàries del 26 de setembre del passat 2012 publicava la sol·licitud de registre de la marca ‘Oli del Perelló’, a càrrec d’un particular de nacionalitat belga, que posteriorment ha resultat ser propietari d’una finca al terme municipal. El consistori va tenir coneixement dels fets el passat desembre a través de l’agent oficial de la propietat industrial Àngels Yécora, encarregada de registrar i vigilar la marca registrada de la salsa ‘olimelada’ -a base de mel i oli de la població-, que la corporació va decidir impulsar fa uns tres anys. De fet, la monitorització de possibles registres relacionats amb aquesta marca va permetre conèixer la maniobra.
L’Ajuntament va presentar el mateix desembre passat, a través de la mateixa empresa de Yécora, “observacions a tercers” -atès que el consistori no té registrat el nom- com a causes de denegació del registre a l’Oficina d’Harmonització del Mercant Interior de la Unió Europea, amb seu a Alacant. El cost d’aquest tràmit és de 817 euros, IVA a banda, i la resolució es podria conèixer en uns quatre mesos. En el cas de no presentar recurs o que l’ens no acceptés els arguments municipals, el titular podria obtenir l’ús exclusiu i el monopoli de la marca en l’àmbit dels 27 països de la Unió Europea de forma il·limitada en el temps.
Sense previ avís
El cas va sorprendre al consistori perellonenc, que mai havia imaginat que el nom del poble, vinculat a l’oli o la mel, els productes agroalimentaris amb major projecció, podrien ser objecte de registre i mercadeig internacional sense previ avís. “Són les estafes o les maniobres que el mercat produeix actualment i davant les quals hem d’estar atents o aquest producte hauria sortit com a ‘Oli del Perelló’ i ningú se m’hauria assabentat, potser exportant-se a l’estranger”, ha reconegut. Cid ha explicat que, mesos enrere, el consistori va denegar a una empresa local envasadora de mel la sol·licitud d’ús d’un logotip ja utilitzat per a productes promocionals municipals. Però en el cas de l’oli ningú es va posar mai en contacte amb el consistori ni amb el sector olivarer.
Per tot plegat, segons ha explicat Yécora a l’ACN, es tracta d’un cas “flagrant”, amb possibilitats elevades d’èxit per als interessos de l’Ajuntament -que, en cas contrari, encara podria presentar un recurs administratiu-. Entre els principals arguments adduïts, es troba l’afectació als interessos dels productors locals i el seu prestigi. Però, al mateix temps, els efectes que el registre tindria atesa la seva pertinença i identificació amb la DOP de l’oli Baix Ebre-Montsià, reconeguda i protegida per la mateixa Unió Europea. Així, l’autorització del registre suposaria, de facto, l’apropiació d’una part de la mateixa denominació d’origen.
Aquest tipus de situacions, assegura l’especialista, solen ser habituals en el món de l’agroalimentació -també a Catalunya i les Terres de l’Ebre-, sigui per part de particulars o empreses que pretenen aprofitar la confusió del nom i la seva identificació geogràfica vinculada amb el seu prestigi per intentar treure’n un profit econòmic en forma de comercialització de producte, de publicacions o serveis, com manifestava en aquest cas la justificació del registre -un tràmit que pot costar entre 1.200 i 1.500 euros-. “Sempre hi ha algun espavilat que busca una drecera”, ha reconegut. “L’engany consisteix en fer veure que al darrera hi ha una qualitat que no està contrastada i certificada”, afegeix.
