L’ens té per objectiu conservar i rehabilitar la Torre Romana d’aquesta població de l’Urgell i fer-ne difusió
D’esquerra a dreta: La propietària de la Torre Romana de Castellnou d’Ossó, Antònia Huguet, la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, l’alcalde d’Ossó de Sió, Josep Maria Pedró i el vicepresident de la Diputació de Lleida, Josep Ramon Ibarz, després de signar la constitució del consorci.
L’Ajuntament d’Ossó de Sió (Urgell), el Consell Comarcal de l’Urgell i la Diputació de Lleida han signat l’acta de constitució del Consorci per a la gestió del patrimoni històric de Castellnou d’Ossó (Urgell) l’objectiu del qual és la conservació i restauració de la Torre Romana d’aquesta població, a banda de fomentar activitats culturals i recreatives que en permetin la seva difusió. La creació del consorci ha estat possible després que la família Llurba-Huguet, propietària de la torre, l’hagi cedida al municipi d’Ossó de Sió perquè sigui restaurada. El conjunt monumental de la Torre Romana, d’origen medieval tot i que bastit sobre una construcció romana, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
L’alcalde de l’Ajuntament d’Ossó de Sió -del qual depèn Castellnou-, Josep Maria Pedró, la presidenta del Consell Comarcal de l’Urgell, Rosa Maria Mora, el vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Josep Ramon Ibarz, i la propietària de la Torre Romana de Castellnou d’Ossó, Antònia Huguet, han oficialitzat aquest divendres la cessió de l’edificació a l’Ajuntament d’Ossó de Sió així com la constitució del consorci per a la gestió del patrimoni històric de Castellnou d’Ossó, que de forma concreta se centrarà en la recuperació de la Torre Romana que hi ha en aquesta població urgellenca.
La primera actuació del consorci se centrarà en la consolidació de la torre, en la qual no s’havia intervingut mai encara, treballs als quals es destinaran 300.000 provinents de l’1% cultural de del canal Segarra-Garrigues, segons ha explicat Josep Maria Pardó. L’objectiu a més llarg termini és fer visitable l’edificació.
L’alcalde d’Ossó de Sió ha agraït a la família Llurba-Huguet l’haver cedit la torre fet que servirà de "punt de partida" per tal que les diferents administracions s’impliquin en la seva conservació i recuperació. En aquest mateix sentit s’ha pronunciat Rosa Maria Mora, que ha també ha defensat el paper que han de jugar les administracions en conservar una edificació "que ens explica una mica la història de què hem sigut i amb això podem estimar el nostre present i futur".
Per la seva banda, Antònia Huguet, propietària de la torre, ha valorat molt positivament que "hagi arribat el dia en què totes les administracions hi siguin i s’hagin posat d’acord per tirar endavant i que es pugui consolidar i per tal que tothom pugui gaudir del moment al qual hem tingut molta estima".
"Una construcció romana de característiques úniques a Catalunya i sense paral·lels coneguts a l’estat espanyol"
Segons la publicació ‘El patrimoni arqueològic de l’Urgell, situació actual i perspectives de futur’ dels arqueòlegs Oriol Saula i Jaume Badias, la Torre Romana de Castellnou d’Ossó, coneguda d’antic com a Castell-Lliuró, "és una construcció romana de característiques úniques a Catalunya i sense paral·lels coneguts a l’estat espanyol". "Malgrat les agressions i desperfectes soferts conserva bona part de la seva fisonomia i monumentalitat, que la fan un monument de primer ordre dins del patrimoni d’època romana que hi ha a Catalunya", tot iq que reconeixen que "no se li ha donat fins al moment present la importància que es mereix" ja que "és un dels grans desconeguts de la comarca de l’Urgell".
La Torre Romana de Castellnou d’Ossó, de 24 metres de diàmetre i construïda amb grans blocs de pedra sorrenca tallats de forma regular, és de planta semicircular, tot i que part de la seva banda sud-sud-oest, tram presumiblement rectilini del recinte, es troba en bona part destruït i en part possiblement soterrat pel que fa a les filades inferiors, que no degueren ser afectades pel rebaixament del mur, segons asseguren els arqueòlegs Saula i Badias. Actualment se’n conserva tot el traçat circular oriental i una cantonada de la banda oest que permeten conèixer la fisonomia originària de la torre.
