A Alcaldes.eu ens interessen tota mena de municipis: els grans i els petits, els densos i els isolats. I per això desfilen per aquesta web aquells que tenen també la seva a dir, encara que passin una mica desapercebuts. Com el d’avui, Campins, un dels poblets més petits del Vallès Oriental que es troba a la falda del Montseny, i que els seus més de 7 km2 són eminentment forestals. Amb mig miler d’habitants, la majoria d’ells incorporats als darrers anys, el treball de camp i la ramaderia, que eren la seva ocupació tradicional, han deixat pas a la restauració.
“En pobles petits com aquest, vius el dia a dia, tothom es coneix, i els problemes del poble són també els teus. Et ve gent a explicar-te coses i d’una manera o altra, els procures ajudar”
“Antoni Tàpies pujava a l’estiu, me’l trobava i xerràvem perquè hi havia una certa amistat. Ell treballava molt, uns vuitanta, noranta quadres cada estiu, i al darrer em va dir, ‘Andreu, aquest any només n’he pogut fer 30’”
“Estic d’acord amb el President en el sentit que hem d’estar tots units, ja que estem vivint uns moments molt difícils, molt crítics. Ja sabíem positivament que amb el pas que vam fer a partir de l’onze de setembre hi hauria conseqüències, i ja s’està veient”
Diu que es va posar en política perquè no li agradava com s’havia transformat el poble?
Exacte. Campins és un poble que amb el temps, i per raons lògiques ha anat canviant, com tots, de manera que ara hi ha la meitat de cases que han estat edificades fa poc temps, i l’altra meitat que encara són de pagès. I la idea és que es vagi mantenint com a poble, que no canviï més, que es quedi amb aquest mig miler d’habitants que som.
Més enllà d’intentar mantenir el poble tal i com està, potser el secret està en organizar activitats per facilitar la cohesió del poble, oi?
Doncs sí, a mi una de les coses que em van donar ànims per pujar a l’alcaldia va ser la idea de fer coses per Campins, i amb això vull dir organitzar activitats, tallers per tal de mantenir el poble viu. Hem organitzat una xerrada de prevenció d’accidents domèstics, estem estudiant fer activitats per persones grans com balls de saló dissabtes o diumenges cada quinze dies, ara fem pilates els dilluns, i procurem engrescar tant a petits com a grans.
També he vist que hi ha inquietuds, aquí. Esportives, per exemple
Si, ara tenim la Penya Barcelonista de Campins. Va ser iniciativa d’un grup de persones d’aquí que ens va venir a demanar suport. I naturalment, els en vam donar. Oficialment ja estan constituïts i el dia 12 es faran diversos actes amb sardanes i actuacions per a la canalla. També hi haurà una paellada per a tothom, on entre tots, socis i no socis, ho pagarem tot. Sí, des de l’Ajuntament cal donar aquesta mena de suport a les entitats. Al capdavall, mantenen viu el poble.
Essent tant actius, doncs, suposo que la reforma que planteja el govern de l’Estat no li deu fer massa gràcia, oi?
No, cap sentit, i per una senzilla raó. En aquests pobles petits vius el dia a dia, tothom es coneix, i els problemes del poble són també els teus. Et ve gent a explicar-te coses i d’una manera o altra, els procures ajudar. Per això i pel patrimoni que representen els municipis a tots els nivells, dubto que els Ajuntaments que estiguin bé de caixa, i que compleixin les normatives, els obliguin a adoptar aquesta mena de mesures. Crec que no s’atreviran, perquè si ho fan, s’equivocarien de totes, totes.
Pensa que si això passés, la gent marxaria del poble al sentir-se més desprotegida?
Al principi admeto que el plantejament pot espantar, es pot fer estrany. Tot i que jo crec que no s’arribarà a això, per molt que diguin. A més, el que van dir va ser que els pobles que compleixin la llei, que facin bé els pressupostos a l’any i que més o menys tinguin cèntims i no estiguin endeutats, se’ls mirarien amb uns altres ulls.
Dedueixo per tant que deveu anar bé pel que fa a les finances municipals
Bé, no estem endeutats, i no tenim pòlisses al banc, cosa que és un bon senyal. Anem nedant i guardant la roba, que es diu sempre, amb precaució.
Però economia n’hi ha poca, aquí. De què viu la gent de Campins?
La situació que tenim és molt bona perquè estem a 6 quilòmetres de Sant Celoni amb tot el que comporta de comunicació cap a Barcelona, perquè hi ha gent que puja i baixa cada dia de la capital. De pagès quasi no es fa res, ja s’ha perdut tot, i després estan les persones grans, ja jubilades, que tenen el seu tros de terra i encara la treballen.
El jovent llavors no es deu quedar aquí
Hi ha de tot. Jo diria que la meitat, si fa no fa. Depèn d’on sigui ella, i de com estiguin les facilitats per venir a viure aquí. Hi ha qui compra, hi ha qui lloga. Ja li dic. Depèn de cada cas.
O sigui que malgrat que sigui un poble petit, de vida n’hi ha
Doncs sí, perquè a banda del poble que resideix habitualment, també vénen alguns de forasters que van als restaurants i d’altres que amb el temps, i després d’estiuejar-hi un temps, acaben essent residents. La idea és anar-se adaptant als nous temps, però el cert és que estem en un municipi que és molt de pas, que per anar a tal municipi has de passar per aquí. I com és un poblet petitet i acollidor, acaba resultant atractiu per anar-hi a viure.
I veig que també esteu agermanats amb un altre anomenat Saint Guilhem le Désert…
Sí, això ja ve de l’anterior govern. Vam mirar antecedents i vam veure que el Sant Guillem d’allà, és el mateix d’aquí, així que teníem ja coses en comú. L’anterior alcaldia es va posar en contacte amb ells i es va arribar a l’acord de fer una trobada cada any: un cop vénen aquí, i al següent anem cap allà. L’any passat ens va tocar a nosaltres i vam celebrar un aniversari molt sonat de la mort del fundador del poble, Guillem I de Tolosa. Hi va haver molta festa, i nosaltres vam anar amb un correfoc, i amb gegants i capgrossos. Va agradar molt.
I a banda de marxar fora, també veig que us ve gent. El geògraf Martí Boada, per exemple
Doncs sí. És mediambientalista, està fent programes a TV3, i dóna moltes conferències. Ell estava a Sant Celoni i fa cosa d’un any i va venir a viure aquí a Campins, tot i que ja ho coneixia de petit. L’altre dia em va dir: “Andreu, vull col·laborar amb tu i el meu equip, vull fer quatre conferències a Campins parlant del canvi climàtic de Montseny, les seves sureres, els ocells, la natura del Montseny…”. I aquesta mena de coses estan molt bé perquè en el fons, ajuden a que coneguem el nostre país.
No ha estat l’única celebritat que ha vingut a viure a Campins. Crec que l’Antoni Tàpies també s’ho coneixia prou bé, això, oi?
Doncs sí. I pel clima, perquè com li deia abans, Campins encara pot pressumir de clima ja que estem a la mateixa alçada que el Tibidabo, a uns 325 metres sobre el nivell del mar i aquí s’hi respira aire pur. El cas és que quan va acabar la guerra, molta gent que estava delicada dels pulmons, va venir cap aquí. Els metges feien pujar aquí a Campins als pacients per l’aire del Montseny, perquè era molt saludable. I l’Antoni Tàpies va ser una de les persones que va pujar per aquí. I se’n va enamorar, tant del poble com de la seva dona, on s’hi va casar i tot. Després ja va comprar una casa. La va adequar a la seva manera, i pujava al principi la Setmana Santa, Nadal i a l’estiu, de juny a setembre. En els últims cinc anys ja només pujava a l’estiu.
Tenia aquí el seu taller, doncs?
Si, ell pujava a l’estiu, me’l trobava i xerràvem perquè hi havia una certa amistat. Ell treballava molt, uns vuitanta, noranta quadres cada estiu, i al darrer em va dir, “Andreu, aquest any només n’he pogut fer 30”. Era una persona molt tancada, però ja se sap, molts artistes són així de reservats.
Estem a l’equador del seu mandat. Quin balanç en fa?
El cert és que estic amb molta il·lusió en aquest poble i en aquests dos anys d’alcaldia, estic intentant fer-ho el millor possible. Naturalment, sempre hi ha errors, però en aquests dos anys que queden, tinc molta il·lusió de fer coses per aquest municipi. Hi ha dos o tres projectes que mirarem de tirar endavant i que seran un gran bé el municipi.
Quins són?
Un és que estem a punt de fer una cruïlla a la carretera de Santa Fe-Tres Germanes que és molt conflictiu i on hi ha hagut molts accidents. Em vaig haver de posar d’acord amb la Diputació de fer-ho sense que ens costés res, i tot i que les negociacions van ser dificils, ens en vam sortir. L’altre projecte és el pont que hi ha sobre la font, que és molt perillós que els vianants hi passin a peu. També ho hem parlat amb la Diputació i estan treballant en en una passera per a què els vianants per a que no hagin de passar pel mig. I llavors encara hi ha un tercer projecte que encara no puc avançar, però que és molt important.
I des d’un poblet com Campins, com veu al President Mas en aquests moments de transició nacional?
Estic d’acord amb el President en el sentit que hem d’estar tots units, ja que estem vivint uns moments molt difícils, molt crítics. Ja sabíem positivament que amb el pas que vam fer a partir de l’onze de setembre hi hauria conseqüències, i ja s’està veient, encara que crec que la cosa encara no s’ha acabat aquí. Així que estem amb ell i a totes.
