Escoltar les paraules de Josep Maria Semino és escoltar el testimoni de l’heroi tenaç que, malgrat totes les dificultats i esperant no rebre cap reconeixement, segueix dedicat a la feina de servir la gent. Baix Pallars és un municipi gran, ple de nuclis urbans, amb una economia precària i els comptes intervinguts. I, malgrat tot, segueix al peu del canó. Tots els dies.
“Al cap d’uns dies de ser escollit, hauria volgut marxar. Teníem un gran deute i una total desil·lusió”
“Aquí es treballa per amor a l’art. Fins i tot fas d’enterrador de morts, si cal”
“Al Director General d’Infraestructures de Madrid li vaig dir, en aquesta taula, que Gerri no es mereixia quedar amb obres aturades de la variant. Em va fer cas”
“En aquest municipi, la meitat són autòctons del país i l’altra meitat són nouvinguts. Sempre hi ha hagut una barrera entre la gent de tota la vida i la gent de fora”
“Aquí molts tenen empreses o treballen pel seu compte, el que no hi ha són llocs de treball”
“No podem fer res per evitar que la gent marxi. Ni festes majors”
Un cop el van escollir alcalde, com es va sentir?
En aquell moment, feliç. Després, al cap d’uns dies, si hagués pogut marxar ho hauria fet. Et trobes amb el que et trobes: jo pensava que l’ajuntament estaria molt millor, però teníem un gran deute, gens de diners i una total desil·lusió. “O marxo, o em suïcido”, vaig pensar. Finalment, cap de les dues: passo el dia a dia intentant resoldre problemes.
Déu n’hi do! I com ho fa? De quina manera?
En un municipi com aquest, en què no pots fer res, ni tens un sou assignat (fa més de 6 anys que no cobro com alcalde), he de treballar en una altra empresa per guanyar-me la vida. Finalment, això ho fas per amor a l’art i per amor als demés. No et paguen dinars, ni dietes, ni res. L’ajuntament està intervingut i no pots fer front a les despeses. Fins i tot fas d’enterrador de morts, si cal. L’estructura dels ajuntaments petits, amb un sol treballador, fa que no arribis enlloc.
Segurament haurà viscut situacions de tota mena. Alguna de memorable?
Quan vaig entrar, estàvem treballant la variant de Gerri de la Sal. Per raons tècniques, al cap d’uns mesos l’obra va haver de parar-se perquè hi va haver un canvi de pressupost. Teníem la il·lusió d’arreglar una mica la travessia de Gerri, però poc més. Al matí d’aquell dia va venir el Director General d’Infraestructures des de Madrid. I en aquesta mateixa taula on som ara li vaig dir que no estava conforme amb l’aturada. Li vaig dir que, com a mínim, ens havien d’arreglar la travessia de Gerri, amb quelcom més que unes barreres de seguretat. El poble no s’ho mereixia. Em sembla que aquell home em va entendre i li ho va transmetre al tècnic. Van acabar fent una acera amb un voral que està molt bé.
Preguntem als nostres alcaldes si creuen que és necessari tenir estudis superiors per poder-ho ser.
Jo crec que no, que no necessites tenir gran cosa. Sobretot als pobles, en aquests pobles petits, el que has de tenir són ganes de fer alguna cosa i d’ajudar els demés. Conscient que no seràs recompensat per res, ni pels veïns, ni per diners, ni per res. En aquest pobles, ser alcalde és molt mortificat. Fas molts sacrificis. És una lluita que suposo que als pobles més grans s’arregla amb assessors. Aquí no tenim res d’això.
No obstant, el seu municipi és ple de coses boniques.
És un dels més grans del Pallars Sobirà, i tenim més pobles que cap altre. Tenim 70 quilòmetres de carreteres municipals. El més important és Gerri i és on hi ha més potencial, perquè tenim l’antiga font salada, les Salines, el Monestir, el Museu de la Sal, i també tenim la Via Closa, que antigament era una tancada. En els quarters hi tenim el llac natural de Montcortès.
Què li sembla més destacable de tot això?
La natura. I la gent. Jo sempre dic que si vas a un museu, has de pagar. Quan vas a veure la font salada, també has de pagar, i si vas al monestir ho has de fer també. Un lloc lliure és el llac de Montcortès, que és un espai natural on hi pots estar de gust i t’hi pots banyar.
Com és la gent de Baix Pallars?
Com diem aquí, la meitat són autòctons del país i l’altra meitat són nouvinguts. Aquí sempre hi ha hagut una barrera entre la gent de tota la vida i la gent de fora, sap? I molts dels nostres problemes, potser, no són entesos per la gent de fora.
Què és el que no entenen?
Hi ha un tema aquí que són els comunals. N’hi ha de particulars, n’hi ha de l’ajuntament i n’hi ha del poble. La gent que ve de fora pensen que l’ajuntament és molt gran. Però en realitat només tenim les carreteres i els boscos. Tot el demés és de titularitat de la Generalitat, o bé de cada poble. Imagini’s que ve un de fora i diu: “vull fer llenya”, ve aquí a l’ajuntament als comunals i resulta que no en tinc. El bosc de pi no s’hi pot fer llenya, si no és per subhasta. I la gent es pensa que no li volem permetre. No és que no ho vulguem fer, és que hi ha una llei particular a cada poble. “Es que jo visc al poble”, et diuen. “Sí, però no tens els drets, perquè aquests drets estan registrats en unes escriptures molt antigues que han passat de pares a fills”. Així que la gent de fora que es compra una casa aquí de vegades no té dret a aquests comunals.
I davant d’això, que li diria a algú que estigués plantejant-se venir a viure aquí?
Primer de tot, que vingués al menys amb un lloc de treball, per no haver de malviure, com molts viuen. Aquí hi ha molt de terratinent, no és com a les demés comarques. Hi ha moltes empreses d’esports d’aventures i altres coses que estan manades per quatre persones. Si hi vas com a treballador paguen malament. Ara bé, si tens un lloc de treball com a bomber, com a mosso, etc. ets benvingut. Aquí molts tenen empreses o treballen pel seu compte, el que no hi ha són llocs de treball. Això sí, tens el transport escolar que va a tots els pobles, tens tots els serveis, visquis al poble o lluny. Això sí que està bé.
I en referència a les activitats que comenta, en què es basa l’economia del Baix Pallars?
Al Baix Pallars hi tenim empreses, tot i que sembla que no n’hi hagi cap. Tenim residències i cases de pagès, “cotos” de caça… Però empreses per donar feina no n’hi ha cap. Tots els ingressos que té aquest ajuntament provenen de la caça. Del demés, no rebem res de res.
I fan quelcom per a potenciar l’activitat de la caça?
La caça va sola. Vull dir que la caça és una cosa que ens porta gent. Hi ha qui compra permisos per a caçar cérvols i es fa soci d’una societat per a poder-los matar. Genera certs ingressos. Al municipi hi ha un bar i els caçadors hi van a esmorzar. Apart d’això l’ajuntament no té res més que alguna subvenció que li pertoca per habitant. La pura llei.
Entre masies i pobles, vostès tenen 24 nuclis poblacionals. Com es gestionen?
Molts dels pobles tenen unes 15 cases i alguns només estan vius el cap de setmana o les vacances. En alguns hi viuen només dues persones i en la majoria l’activitat és la pagesia. A Bresca, per exemple, no hi ha ningú del país, tots són de fora. Als pobles no s’hi fan activitats. Aquí a l’ajuntament en fem una mica: algun curset, alguna associació de veïns… Molts marxen.
I què pot fer un ajuntament com el seu per atraure gent, i que no marxin?
Doncs res. Amb els ingressos que tenim, no podem demanar cap ajut. No podem fer ni una festa major, si no és que cada veí paga de la seva butxaca. L’ajuntament no pot aportar ni 100 euros, perquè tot està confiscat. Menys mal que hi ha un bon ambient i la gent fa dinars de poble o festes majors. Nosaltres, des de l’ajuntament, podem donar tots els permisos, però ni un cèntim, perquè no n’hi ha.
Pel que queda de legislatura, quins són els seus reptes principals?
El primer de tots és aguantar les quatre carreteres que tenim. Si les deixo caure, la gent començarà a patir de debò. Quasi tots els veïns es desplacen en cotxe perquè treballen a Sort, la Pobla, Llavorsí o Esterri. El principal és assegurar els mitjans de transport i nosaltres som l’ajuntament amb més carreteres.
I no reben suport del Consell Comarcal?
Res de res. Fa anys que no tenen pressupost. Reparteixen diners només en cas d’emergència i si cau una pedra, venen i te la retiren. Ara, si es fan 40 clots, ja no poden tapar-los. Ho fem nosaltres, manualment.
Sembla una feina difícil, la seva. Què en pensa de les legislatures? Són llargues, curtes, o insuficients?
Jo diria que, com a màxim, hauria d’estar-se vuit anys i s’ha acabat. No trobo bé que una persona s’estigui 12 anys o més. Crec que hauria de passar a segon pla.
També es parla molt de proximitat, participació i transparència. Als pobles petits com es gestiona això?
Nosaltres ja portem dos anys sent pioners en el tema de la transparència. Ja sigui en la signatura electrònica (tot i que per cert no sóc gaire expert en aquestes coses). Jo diria que als veïns mai no els amago res. Si un veí ve i em diu: “mira, fulano està fent una casa allà i no sé si té permís d’obra”, aquest ajuntament li ensenya el permís si el té, o per exemple, a Peramea hi faig uns nínxols perquè el cementiri ja està ple i són fets a base de “pic i pala”. Jo he preparat un dossier que explica quina part aplica a l’ajuntament, quina part està finançada amb subvenció, etcètera. La transparència ha de començar quan tens llibertat per ensenyar les dades. Abans l’ajuntament no estava obert i ningú no deia res. Ara en un ple pots preguntar com estem de diners.
Què n’opina sobre els processos participatius?
En sóc partidari. Crec que des de l’ajuntament es poden presentar idees que es poden consultar. Idees en coses que fan falta: per exemple una carretera asfaltada. A les nostres associacions de veïns hi veus tres o quatre projectes i et diuen: “estan tots molt bé, fem la consulta i a veure quin és el guanyador”. O si diuen “va, fem una plaça i consultem on posem aquestes pedres”. Fins aquí, cap problema. Però no buscaria coses més enllà d’això. Quan hi ha necessitats més grans dins d’un municipi, tot el demés és anar-se’n per les branques.
Com valora la situació política actual a Catalunya?
Jo no sóc independentista. Sóc demòcrata i sí que voldria que hi hagués una votació, si tothom la vol també. Però també crec que val la pena asseure’s en una taula i parlar. A nivell polític, la relació entre Catalunya i Espanya no és bona, i no la mereixem.
El seu poble pateix de tallades de llum. I vostès, els municipis propers, s’han posat d’acord per a fer-ho saber.
Aquí tenim un problema amb les línies subministradores. Una dóna llum a la banda de Montcortès i l’altra és la línia del Pallars. En aquesta darrera hi tenim molts problemes i vam recollir signatures per anar a Madrid. Allà ens van dir que la cosa depèn del conveni amb ENDESA i que no podien sancionar els talls de llum si no sobrepassaven les 24 o 30 hores. Aquí tenim llamps i arbres caiguts tot sovint i això no ens val per a res. Vam reunir-nos amb l’alcalde de Sort, d’Esterri, de Segur, de Rialp. Tots van recolzar la meva iniciativa perquè també han patit talls importants. El conveni és dolent.
