L’alcalde de Mataró i candidat del PSC a la reelecció, Joan Antoni Baron, creu que es moment de replantejar les estructures de l’Administració Local. En una entrevista a l’ACN, Baron proposa "un tipus d’organització més concentrada" en la qual no tots els regidors del govern municipal hagin de tenir cartera amb dedicació exclusiva. L’alcaldable també aposta perquè els càrrecs de confiança siguin els "mínims indispensables", en l’actual context econòmic. Per contra, el candidat socialista també demana que es puguin "dignificar" els salaris dels regidors electes: "Es fa difícil justificar que persones amb responsabilitats importants tinguin sous inferiors a la de molts funcionaris de grau mig".
El PSC, ICV-EUiA i ERC han governat a Mataró amb 15 dels 27 regidors del plenari. L’alcalde, Joan Antoni Baron (PSC), va assignar competències a 14 dels 15 membres del govern, 13 dels quals amb dedicació exclusiva, amb salaris d’entre 40.000 i 50.000 euros anuals. D’altra banda, el govern municipal compta amb sis càrrecs de confiança, amb salaris de fins a 80.000 euros a l’any.
Ara, a les portes d’uns nous comicis, Baron creu que s’haurà de "replantejar" l’estructura dels Ajuntaments i tendir cap a la "concentració" de l’organització. Afirma que "no tothom pot tenir dedicació exclusiva" i que els càrrecs de confiança han de ser els "mínims indispensables". Tot i que la despesa d’aquests salaris representa només l’1% del pressupost, Baron aposta per aquesta formula per donar exemple d’austeritat.
Això no significa que el candidat socialista vegi desmesurat l’actual govern. Diu que és "molt ajustat" per a una ciutat de 123.000 habitants i amb una massa salarial del càrrecs electes "molt allunyada" de les recomanacions de les associacions municipalistes. "Això no és bo", afirma. És per això que Baron també proposa "dignificar" els sous dels electes de cara als pròxims anys.
El candidat socialista a la capital del Maresme defensa aquesta mesura: "Es fa difícil justificar que persones amb responsabilitats importants tinguin sous inferiors a la de molts funcionaris de grau mig". Baron també alerta que els sous baixos "fan difícil incorporar gent a les llistes municipals", més encara en un moment en què "la política no està passant la seva millor època".
I si aquests són alguns dels canvis que proposa en matèria de personal, altres despeses les considera intocables, com les relacionades amb educació, sanitat o promoció social. "Són línies vermelles que no es podem passar", afirma. Baron. En aquest sentit, l’alcalde carrega contra les mesures anunciades pel Govern de CiU i reclama una nova convocatòria de la Llei de barris que ajudi a "millorar la cohesió social".
Ni PP, ni CiU
Baron també carrega contra la federació nacionalista a Mataró i, concretament, contra el seu candidat, Joan Mora, per haver "crispat" la vida política de la ciutat els últims anys. Tot i que no descarta de manera explícita la formula de la ‘sociovergència’ després del 22 de Maig, el candidat del PSC reconeix que el pacte entre socialistes i nacionalistes seria més fàcil "si el candidat fos un altre". Amb qui sí que no hi veu cap possibilitat d’acord és amb el PP. "És el meu límit ideològic", explica.
Per contra, Baron fa un balanç positiu del darrer tripartit que ha governat la ciutat i diu que "ha funcionat bé perquè les qüestions nacionals han quedat al marge". Ara, l’objectiu de Baron torna a ser novament aconseguir una majoria "sòlida" que el permeti governar i assegura que no està atemorit per les dinàmiques electorals a Catalunya.
De futur en parla poc i no sap quants cops més tornarà a ser el candidat a l’alcaldia pel PSC. "Em presento per 4 anys i dir que faré després és molt complicat", assegura. Tot i això, recorda que el seu "desig" és jubilar-se a l’escola -Joan Antoni Baron és mestre de carrera-. L’any 2016, quan acabi el pròxim mandat, Baron complirà ja 60 anys.
Polèmica política amb conseqüències personals
En aquest sentit, un dels elements de desgast més important d’un polític són les implicacions personals que s’arrosseguen. En el cas de Joan Antoni Baron, l’últim mandat ha estat especialment dur en aquest sentit, pel fet d’haver estat imputat durant més d’un any arran de la polèmica de Can Fàbregas i el Corte Inglés.
El jutge va imputar a Baron un delicte contra el patrimoni històric i un altre contra l’ordenació del territori per haver autoritzar el desmuntatge de la nau catalogada de Can Fàbregas i de Caralt, amb l’objectiu de deixar lliura un solar al centre de Mataró on el Corté Inglés pugui aixecar en un futur proper un dels seus grans magatzems. Finalment el cas es va arxivar.
Ara Baron en fa balanç i tot i reconèixer que "estar imputat no és agradable", el pitjor del cas és que "s’ha perjudicat la família i això és imperdonable i inadmissible". Després d’haver-ne sortís exitòs d’aquesta polèmica, Baron evita contraatacar els seus adversaris polítics: "M’he passat un any menjant-me la ràbia, però la gent espera que l’alcalde sigui assenyat per no dir o fer certes coses".
Amb la vista posada a les eleccions municipals del mes de maig, Baron creu que ara aquella polèmica enforteix la seva candidatura i confia que els mataronins acabin "passant factura als que ens han portat als jutjats i als que ho han aplaudit", en clara al·lusió a la CUP i a CiU, respectivament. L’altra factura, afegeix, ja l’ha pagat la ciutat perquè "s’ha perdut més d’un any de manera absurda".
Valentia política per regular la prostitució
Una altra de les grans polèmiques del mandat municipal ha estat la generada per un empresari que volia construir un macroprostíbul a la ciutat. L’Ajuntament li va concedir la llicència, però després va rectificar i ha articulat un entramat urbanístic que posa moltes traves perquè aquest local pugui acabar obrint. És l’única manera que ha trobat l’ajuntament per evitar l’obertura del bordell, ja que el buit legal que existeix sobre aquesta activitat beneficia els promotors.
És per això que Baron reclama "valentia política" a la Generalitat per regular l’activitat de la prostitució. "És un contra sentit que es reguli com dur a terme una activitat que en sí mateixa no està regulada", etziba l’alcalde. "No es pot governar un país així", afegeix. Joan Antoni Baron creu que la regulació és necessària per garantir seguretat higiènica, laboral i jurídica a les treballadores del sexe.
"Distreure el personal" amb el català i el burca
Com ha passat a Mataró, Joan Antoni Baron, considera que les polèmiques nacionals només han servit per "distreure el personal", especialment en tot allò relacionat amb la immigració. Boron es especialment crític amb el debat del català com a factor determinant a l’hora de donar els certificats d’arrelament als immigrants i amb la prohibició del burca o el nicab.
"El català és determinant per la unitat civil de Catalunya, però el camí no és vincular-ho a l’arrelament", afirma Baron. L’alcalde de Mataró i candidat a la reelecció defensa el procés d’immersió lingüística de Catalunya i diu que després de garantir l’aprenentatge del català als nouvinguts ara és moment de garantir-ne l’ús social, però sense imposicions.
Com tampoc veu positives les imposicions, en aquest cas les prohibicions, pel que fa a l’ús del burca i el nicab. Baron reconeix que no li agrada veure dones amb burca, com també assegura que al llarg de tota la seva vida només n’ha vist dues: una "fa 46 anys quan em vaig embarcar per venir a Catalunya" -Baron és procedent de Melilla-, i l’altra "fa uns mesos al barri de Malasaña de Madrid".
Baron conclou, doncs, que la polèmica és innecessària i és pregunta per què a Catalunya i a ciutats com Badalona es fa qüestió sobre aquest tema. Ell mateix es respon: "S’està instrumentalitzant políticament la immigració". Baron reclama "més democràcia" en aquest sentit i lamenta que s’escampin falsos estigmes sobre els immigrants perquè "fan molt mal a la convivència".
Joan Antoni Baron, el candidat del PSC
Joan Antoni Baron i Espinar va néixer fa 56 anys a Melilla. Quan tenia 9 anys la seva família es va embarcar direcció Catalunya i a Mataró és on ha desenvolupat la seva vida, on s’ha casat i on han nascut la seva filla. Baron és polític de vocació i biòleg i mestre de professió. Abans de dedicar-se plenament a la política va ser mestre a l’escola pública del Camí del Mig, a Mataró, i sempre ha manifestat que quan deixi de ser alcalde vol tornar a exercir de professor abans de jubilar-se.
Després de deu anys com a regidor a l’Ajuntament, Baron va accedir a l’alcaldia el 2004 quan va substituir Manuel Mas, que va ser escollit diputat al Congrés. Des de llavors combina la seva activitat al despatx d’alcaldia de l’Ajuntament de Mataró amb una de les seves grans passions, la colla castellera Capgrossos.
