La invitació es produeix després de l’entesa mostrada entre tots dos durant l’extinció de l’incendi del passat maig i Interior treballa per quadrar l’agenda del conseller.
L’Ajuntament de Rasquera ha convidat formalment el conseller d’Interior, Felip Puig, perquè sigui el pregoner de les festes majors de Sant Domingo, el pròxim 3 d’agost. El batlle rasquerà, Bernat Pellisa, va traslladar formalment al conseller la invitació de l’equip de govern municipal -ERC- després de la bona entesa entre tots dos càrrecs durant les tasques d’extinció de l’incendi que va afectar la serra de Cardó-Boix el passat mes de maig. Fonts del Departament d’Interior han confirmat que treballen per "quadrar l’agenda" de Puig de cara aquestes dates perquè assisteixi a l’acte. En una entrevista a l’ACN, Pellisa ha reclamat una política forestal i recursos per a la gestió dels boscos a Catalunya.
El conseller d’Interior, un dels càrrecs públics més temuts i qüestionats pels partidaris del projecte de plantació de cànnabis a la població -va arribar a advertir que enviaria els Mossos d’Esquadra perquè hi actuessin un cop els arribessin notícies que es començava a plantar el cànnabis-, ha acceptat de bon grat la proposta de pronunciar el pregó que li va transmetre Pellisa.
La relació entre tots dos ha canviat diametralment des de l’incendi del passat mes de maig, quan el conseller es va desplaçar a Rasquera durant dos dies per comandar les tasques d’extinció. L’alcalde recorda que "va estar al peu canó" des de la seva arribada al poble el matí del dia 16, "després de la nit més difícil de la meva vida". Entre tots dos, apunta, es va crear llavors un ambient de "molt suport", "transparència" i una "lleialtat institucional brutal". "Fa setmanes que estàvem a la grenya però ens n’havíem de sortir junts. Va donar suport i oferir transparència. Em va tenir molt en compte en la presa de decisions", constata.
La confirmació d’aquest nou entorn relacional es va produir fa poques setmanes, un cop passat l’incendi, quan Pellisa es va reunir amb Puig a Barcelona en una "trobada informal". "Vam parlar de tres coses: no volem que sigui una guerra, de convertir-ho en una oportunitat per parlar i fer les coses ben fetes -referint-se al projecte de plantació de cànnabis-", relata. Va ser llavors quan l’equip de govern va decidir cursar formalment la invitació. "És també el personatge de l’any a Rasquera amb tot el que ha passat", ironitza.
Normalitat institucional
"Crec que és una oportunitat de fer veure que hi ha una normalitat institucional, que la lleialtat institucional també pot funcionar i tot i que, de vegades, les posicions poden semblar des de fora antagòniques a la curta distància, per part d’un i de l’altre, es descobreixen les persones. Amb el conseller aquests dos dies vaig descobrir la persona. A les autoritats polítiques també les fan les persones i els sentiments, tot i que de vegades no ho sembli. Molta gent que es dedica a la política sap estar a l’alçada i el conseller va fer aquí al municipi una actuació impecable", argumenta.
L’anunci arriba pocs dies després que el mateix Puig, juntament amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, compareguessin al Parlament per donar explicacions sobre les polítiques de prevenció i les tasques d’extinció de l’incendi del passat mes de maig. Unes explicacions que van convèncer Pellisa , en bona mesura. "La qüestió de la prevenció la tenen molt ben enfocada però hi ha coses que hem reivindicat els últims anys i que hem de posar sobre el paper, hem de buscar finançament", ha resumit.
Lluny de voler fer "retrets" al Govern, l’alcalde de Rasquera ha reivindicat la necessitat de fer "política forestal i gestió de boscos a Catalunya" amb "voluntat política" i els recursos econòmics que reclama, amb "celeritat", més enllà de la inversió de 200.000 euros per part del consistori i més de 300.000 per part del Govern en els últims anys. Cita l’infradesenvolupament de la gestió de la biomassa, enfront de la promoció de les energies renovables, com un dels punts febles en aquest context durant els últims anys. "Gestionar els boscos no dóna vots, però extingir-los sí", subratlla.
Foc modelador del territori
"Hem de seure i reflexionar si el cost d’extinció dels incendis els continuem gastant en les emergències o els invertim al llarg del temps i prendre’ns els incendis als boscos mediterranis com a modeladors d’un paisatge. No inventem res: s’ha fet a la serra tota la vida, els pastors cremaven i aprofitaven el foc natural per fer-ne més. Hem de tenir un paisatge amb un mosaic discontinu perquè no passin grans incendis", reflexiona.
Considera que cal "conviure" amb aquests focs i que la societat està preparada per fer front a incendis de "100 o 200 hectàrees" però no d’ingents dimensions. "Però de cap manera que fa disseny anys 5.500 hectàrees i ara 3.000. S’han fet cosetes però cal redireccionar les polítiques forestals", abunda.
La idea, segons desenvolupa, seria poder assumir els incendis dins d’un model de gestió forestal on s’integressin les pastures de la ramaderia, la caça, el paisatge o el patrimoni natural. "La nova PAC pot afavorir sectors com la ramaderia intensiva. Pot ser un incentiu important per remodelar el paisatge. L’incendi pot acabar sent una oportunitat", reitera de forma constant, tot conferint als bombers el paper de "gestors del paisatge".
