L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), defensa el mètode gerencial per gestionar els recursos financers dels ajuntaments. En una entrevista a l’ACN, Pérez afirma que la gestió privada “és més eficient” perquè està acostumada a “mirar molt la despesa” perquè al final ha de retribuir a l’accionista. L’alcalde considera que aquest model ajudaria a “encaixar la fase d’infradotació pressupostaria” que pateixen els ens locals i posa d’exemple el seu ajuntament: “Tres quartes parts del pressupost es gestionen amb criteris empresarials”. Segons Pérez, aquest mètode els permet “acumular superàvit i no generar dèficit”. “Els bancs ens obren l’aixeta del crèdit perquè tenim criteris de solvència”, afirma.
L’alcalde destaca que gràcies a aquesta gestió gerencial l’Ajuntament de Reus ha pogut disposar de paquets d’inversions que l’any passat van arribar als 65 milions d’euros i que enguany, de moment, ja apunten als 40 milions. Pérez creu que la gestió gerencial podria ser “el mecanisme per sostenir els serveis públics” i evitar la paralització de les inversions municipals. En aquest sentit, l’alcalde destaca que, tot i que s’ha comptat amb l’ajuda d’altres administracions, en els últims quatre anys a Reus s’han invertit prop de 500 milions d’euros destinats a projectes gestionats per l’Ajuntament.
Va ser l’any 1999, quan Pérez va assumir l’alcaldia i es va posar en marxa un pla estratègic. “Hi havia una sèrie d’empreses municipals que patien un procés centrípet”, comenta l’alcalde, que explica que per aquesta raó es va crear un holding anomenat Innova. “És propietària de les accions de totes les societats al 100% i dóna criteris d’eficiència en la gestió”, manifesta Pérez.
L’alcalde explica que un dels exemples més clars per entendre la manera de funcionar de l’Ajuntament de Reus és la gestió dels pàrquings de la ciutat. “L’Ajuntament els crea i els explota directament evitant concessions”, comenta Pérez, que afegeix que d’aquesta manera es crea un servei públic de pagament amb un preu “que no té guany” i que permet “l’amortització” per poder fer nous equipaments. De fet, l’alcalde destaca que “molts municipis i entitats d’arreu del país” li han demanat que expliqui aquest model.
També retallades
Tot i elogiar la gestió gerencial que porta a terme, Pérez subratlla que ja fa tres anys que l’Ajuntament està aprimant l’administració. “Són tres anys d’estancament de la pressió fiscal i de rebaixes en les dotacions de les regidories”, apunta l’alcalde, que afegeix que enguany la gran majoria de departaments han tingut la instrucció de reduir el pressupost un 15%. Els únics àmbits que on s’han mantingut o fins i tot augmentat les partides són els d’Educació, Benestar Social i Medi ambient. “No podem deixar d’invertir en aquest sectors pel bé de la ciutadania”, afirma.
Pérez destaca que el consistori reusenc ha apostat per “continuar invertint” per lluitar contra la crisi econòmica. L’alcalde explica que enguany el pressupost de l’Ajuntament és de 396 milions d’euros i que el consistori ha d’afrontar, aquest 2011, un pagament del deute de 21 milions.
Regular les retribucions dels regidors
L’alcalde de Reus considera que les retribucions dels regidors i de la resta de treballadors dels ajuntaments “s’haurien de fixar per llei”. Pérez és conscient que la ciutadania i, sobretot en temps de crisi, “és crítica” amb els sous que poden arribar a cobrar alguns càrrecs. L’alcalde, però, assenyala que la majoria de persones que treballen a l’Ajuntament ho fan “en detriment de la seva vida privada, ja sigui personal o professional” i que això “té un cost”.
“Les retribucions d’aquests haurien de ser equiparables a les de qualsevol professional que dirigeix una empresa”, afirma Pérez, que destaca que “dediquen el 100% dels seus esforços i han de rebre una retribució digna”. L’alcalde explica que ell cobra 3.100 euros mensuals. “Si hagués continuat com a director bancari cobraria més”, apunta.
Posar fi al “monopoli” de Ryanair i assolir un traspàs total
Tot i afirmar que no es pot queixar de la companyia de baix cost Ryanair perquè reconeix que “fa una bona feina”, Pérez aposta per posar en marxa polítiques actives encaminades a buscar nous operadors “per acabar amb el monopoli” que l’empresa irlandesa exerceix a l’aeroport de Reus. “Si vol prescindir o crear vols ho farà sense donar explicacions, és el principal operador”, manifesta l’alcalde que reconeix que, en el seu cas, “és complicat” negociar amb Ryanair. “Té una posició important i, per tant, és poc permeable a la negociació”, afirma l’alcalde.
D’altra banda, Pérez considera que l’aeroport de Reus podria ser transferit “totalment”. Creu que l’Ajuntament i la Generalitat podrien tenir el 100% de la representació en els òrgans decisoris. “Amb la presència d’un vocal de l’Estat o d’Aena per qüestions de coordinació n’hi hauria prou”, afirma.
Afrontar el debat de les vegueries
L’alcalde de Reus acusa el Govern d’utilitzar la crisi com “excusa” per no haver d’afrontar el debat de les vegueries. “No es pot supeditar tot a l’actual situació econòmica”, denuncia Pérez, que recorda que la implantació de la Llei de Vegueries permetria la simplificació de l’administració i, per tant, “un estalvi”. “Les actuals delegacions del Govern i les Diputacions es fusionarien”, apunta.
“No entenc que un partit que diu ser nacionalista amagui aquest debat”, manifesta l’alcalde referint-se a CiU. Pérez reconeix que “no és fàcil” posar en marxa la Llei de Vegueries davant els conflictes territorials que ha generat però considera que aquestes picabaralles no han d’aturar la implantació d’una organització territorial pròpia “perquè és el que necessita Catalunya”.
Pel que fa a les reivindicacions de Reus, Pérez recorda que la ciutat “ha renunciat a una vegueria”. “En el plantejament inicial hi havia una quarta vegueria amb capital Reus”, apunta l’alcalde, que afegeix que davant d’això, el que demanaven era parlar “de tu a tu” amb Tarragona per configurar una cocapitalitat. “Tarragona, però, es remunta als temps dels romans per exigir ser l’única capital”, denuncia Pérez, que afirma que seguirà lluitant per aconseguir les demandes de la ciutat.
D’altra banda, Pérez també va rebutjar la petició tarragonina sobre la denominació de la futura vegueria. Tarragona demanava que el nom d’aquesta fos ‘Vegueria de Tarragona’, però el Govern finalment va optar per denominar-la ‘Vegueria del Camp de Tarragona’, una decisió que Pérez veu en bons ulls.
Rivalitat amb Tarragona
Pérez creu que la rivalitat entre Tarragona i Reus “no acabarà mai” i destaca que aquesta competitivitat “és lògica” perquè són dues ciutats que es veuen capaces de liderar el territori. De fet, segons l’alcalde de Reus, aquesta competència “té efectes positius”, ja que “ens estimula” a l’hora de millorar la ciutat. Segons Pérez, Tarragona i Reus no podran anar de la mà fins que no hi hagi un “reconeixement mutu de lideratge i una legislació que ho acompanyi”.
Pel que fa a la última qüestió que ha generat tensions entre les dues ciutats, la ubicació del centre comercial Ikea, Pérez destaca que l’empresa encara “no ha posat cap ou”. “Els propietaris dels terrenys de Reus on es podria ubicar la superfície estan entrant projectes a l’Ajuntament”, apunta l’alcalde fent referència a les declaracions de l’alcalde tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, en les que assegura que el centre comercial s’ubicarà a Tarragona. Tot i la rivalitat, Pérez assegura que sempre va tenir una bona relació amb l’exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i que també la té amb l’actual alcalde Ballesteros.
Majoria absoluta sense descartar el tripartit
L’objectiu de l’alcalde de Reus és obtenir el “màxim suport possible” en les eleccions municipals, tot i que apunta que això no vol dir que “no vulguem pactar amb la resta de forces”. En els últims mandats, Pérez ha governat la ciutat amb deu regidors del PSC, dos d’ERC i dos d’ICV-EUiA i considera que aquesta coalició “es podria a tornar a repetir sense problemes”. L’alcalde afirma que el model tripartit és una assignatura “superada” a Reus, ja que aquesta fórmula existeix des del 1979. Una fórmula que, segons Pérez, a la Generalitat “no va funcionar” perquè els interessos de cada formació van comportar un “excés d’ideologies”.
D’altra banda, Pérez diu que espera i desitja que els resultats de les pròximes eleccions municipals evitin que la Coordinadora Reusenca Independent (CORI) torni a obtenir representació. Aquesta formació compta actualment amb un regidor a l’oposició i, segons l’alcalde, representa “un mecanisme de ridiculització del sistema”.
Sense ocultar la marca PSC
Pérez reconeix que tant el PSC com el PSOE “no passen un bon moment” i que, en canvi, CiU té la sort de cara. Tot i això, l’alcalde assegura que no pensa “amagar” la seva condició de socialista i assenyala que l’efecte dels resultats de les eleccions catalanes s’està “diluint” més ràpid del que s’esperava “per la mala gestió de CiU en els seus primers dies al Govern”. A banda, l’alcalde apunta que les derrotes que es viuen al Parlament de Catalunya no es traslladen als municipis. “Espero que segueixi sent així”, afegeix.
Lluís Miquel Pérez, el candidat del PSC
Lluís Miquel Pérez (Reus, 1956) és llicenciat en Filosofia i Lletres. Casat i pare de dos fills, va ser directiu d’un grup bancari i actualment està en excedència. És l’alcalde de Reus des del juliol de 1999. Abans, entre el 1987 i el 1995, va ser regidor de l’Ajuntament encapçalant les àrees de Relacions Ciutadanes i Cultura.
Des del 1993 fins al 2000 va ser diputat a Corts pel PSC i entre el 2003 i 2006 diputat al Parlament de Catalunya on va exercir com a Portaveu del PSC d’Economia, Finances i Pressupostos. També va ser membre de les comissions d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local i de la Sindicatura de Comptes. Actualment és membre de la Comissió Executiva Nacional del PSC, on s’encarrega de la Secretaria Adjunta de Política Institucional.
