Ferran Bel va aconseguir l’alcaldia de Tortosa ara fa quatre anys, i ha esdevingut el principal referent de CiU a les Terres de l’Ebre, sent un dels homes de confiança del president Artur Mas. Bel deixa clar que la seva prioritat és Tortosa i que continuarà sent-ho en els pròxims quatre anys, malgrat que el seu futur polític pugui estar lluny de l’activitat municipal. En una entrevista amb l’ACN, assegura compartir el “neguit” que poden generar les retallades però està convençut que la situació ha de ser “molt greu” perquè no s’hagi pogut esperar al 22-M i evitar conseqüències electorals. Sobre els sous dels polítics, Bel creu que s’haurien d’igualar i aposta per introduir-hi la productivitat.
“Si cadascú cobrés en funció dels seus resultats i èxits potser a algun alcalde, regidor, diputat o senador li cauria la cara de vergonya”, assegura Bel per justificar la introducció de la variable de la productivitat a l’hora de fixar els sous dels càrrecs polítics. No s’atreveix a plantejar a través de quin mecanisme mesurar-la, però està convençut que es podria trobar alguna norma d’obligat compliment.
L’alcalde de Tortosa, amb un sou anual de 59.000 euros i el 75% de dedicació, també es mostra partidari de dignificar i igualar els sous per acabar amb la “demagògia” que fan alguns. “És absurd que a mi se’m critiqui pel que cobro com alcalde, quan la persona que ho fa està cobrant un 30% més que jo d’una altra administració. Això són debats curtplacistes que empobreixen la percepció que puguin tenir els ciutadans dels polítics”, planteja.
Bel afronta els comicis amb la tranquil·litat d’haver fet els deures després d’haver obtingut, fa quatre anys, els millors resultats de la democràcia de qualsevol partit a la ciutat; i d’haver liderat el primer govern estable de l’Ajuntament de Tortosa. Creu que aquesta estabilitat és, precisament, fruït d’un suport històric que ha permès aconseguir desencallar projectes aturats i executar el primer Pla d’Actuació Municipal (PAM).
Convençut que quatre anys són pocs per tirar endavant el seu projecte de ciutat, torna a encapçalar un equip, amb pocs canvis, per continuar la feina iniciada. Una tasca que vol fer amb el màxim suport possible. “Reclamo als ciutadans una majoria molt sòlida, i independentment que pogués arribar la majoria absoluta, sóc partidari de no formar un govern monocolor”, manifesta.
Com a membre de l’executiva nacional de CiU i un dels alcaldes de pes del partit, assegura que ha defensat propostes dins de la federació, que no han prosperat, per allargar els mandats municipals a cinc anys i limitar les alcaldies a dos mandats.
Bel·ligerant per millorar el finançament dels ajuntaments
Economista de professió, Ferran Bel presideix la comissió d’Hisendes Locals de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i ha estat l’encarregat de presentar una ponència en el darrer Consell Nacional de l’entitat. Té molt clar que el problema del finançament dels ajuntaments no és qüestió “d’adscripció” ideològica sinó de tenir més competències que recursos per fer-hi front. Bel ha assistit personalment a debats del Congrés de Diputats sobre la reforma de la Llei estatal d’Hisendes Locals que s’allarga des de fa quinze anys. “Deu ser culpa de tots plegats. Segurament els ajuntaments no hem estat suficientment combatius en èpoques de bonança econòmica perquè acabaven arribant recursos per altres vies i es tapaven els forats”, reconeix.
En aquest context, Bel mostra conèixer al detall l’estudi que anualment encarrega la Diputació de Barcelona sobre les finances dels ajuntaments, i que xifra en un 30% el total de despesa impròpia que fan els ens locals. L’alcalde explica que Tortosa es manté en la mitja i concreta que del total de despesa corrent que fa l’ajuntament, un 20% és despesa que cap administració té l’obligació de sufragar (per exemple, el transport públic en municipis de menys de 50.000 habitants), i un 10% és despesa que assumeixen els ens locals i que hauria de prestar alguna altra administració, la majoria de vegades la Generalitat (com és el cas del manteniment de serveis en centres escolars de primària).
El dirigent es mostra molt crític amb la decisió del govern espanyol de prohibir endeutar als ajuntaments. “La despesa dels ajuntaments, inclòs el de Madrid, representa tot just un 10% el dèficit de l’Estat, i als únics que ens prohibeixen endeutar-nos és a l’administració municipal i a més se’ns focalitza com els grans malbaratadors dels recursos públics”, etziba. És per això, que Bel assegura que és i continuarà sent “extremadament reivindicatiu i bel·ligerant” per intentar incidir en la millora del finançament dels ens locals. “No ho faig només per Tortosa sinó per al conjunta dels ajuntaments”.
Retallades sense conseqüències electorals
Els comicis municipals arriben tot just en plena efervescència de protestes per les retallades previstes pel Govern per reduir el dèficit. Bel admet amb sinceritat que hagués preferit que els plans d’ajustos s’haguessin postposat fins després del 22-M per no interferir en la campanya, i que, fins i tot, n’ha arribat a parlar amb el mateix president Mas. Amb tot, entén que la situació és “d’extrema gravetat” i que no es pot esperar més. “Què a mi com alcalde a nivell de desgast electoral hagués preferit que aquestes mesures es presentessin al mes de juny? Clar que sí, i sinó l’estaria enganyant. Però si s’estan prenent ara no és perquè ens volem autolesionar electoralment. La situació deu ser molt greu perquè determinades mesures no es puguin postposar tres o quatre mesos” afirma.
Malgrat entendre la posició del president, també es mostra comprensiu pel “neguit” que han comportat alguns anuncis, sobretot en l’àmbit de la sanitat, tot i que el Govern ha decidit “ajornar” els plans de xoc en aquest sector. “Entenc la inquietud que ha generat entre els usuaris de la sanitat, entre els quals jo també m’incloc, però ara el que cal és mirar com es concreta i vetllar perquè no afecti a la qualitat del servei”, afegeix.
Amb tot, pensa que les retallades no li passaran factura en els pròxims comicis. “La gent de Tortosa el que ha de fer és triar si vol a l’alcalde Ferran Bel o a l’alcalde del tripartit, Joan Sabaté, i com ha pogut contrastar el que ha fet un i el que ha fet l’altre, la gent votarà, no en clau de retallades, sinó en clau del que és millor pels interessos de la ciutat” assegura convençut.
Consells comarcals sí, però menys
Sobre el paper de les administracions supramunicipals, Bel defensa fermament la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre, la qual titlla “d’imprescindible”, però reitera que cal que aquesta estigui dotada de recursos i competències perquè sinó “no té cap sentit”. En aquest sentit, assegura que la intenció del Govern és fer primer la Llei de governs locals i la Llei de finances locals, per poder reformar després la Llei de vegueries.
En aquest sentit, Bel es mostra satisfet que el Govern hagi atès les seves demandes per modificar la Llei de vegueries i evitar que entri en vigor el canvi de nom després del 22-M. “Finalment sembla ser que s’ha imposat el seny i les Terres de l’Ebre no serem vegueria de Tarragona. Aquesta era la única transcendència i aplicació pràctica que tenia la Llei de vegueries del tripartit”, valora.
Pel que fa a les veus que apunten cap a una supressió dels consells comarcals, Bel creu que és convenient fer un “replantejament” d’aquests ens i estudiar situacions asimètriques. Argumenta que, possiblement, no té cap sentit tenir un consell comarcal del Barcelonès però sí que el del Pallars Jussà o la Terra Alta. “Segurament s’haurà d’afrontar un debat en els pròxims anys sobre l’organització territorial del nostre país, sense apriorismes, i amb la vocació de generar acords. Hem de pensar que estem al segle XXI i que la situació no tornarà a ser de la bonança econòmica que hem tingut abans”, reconeix.
Oberts a pactar excepte amb l’actual PSC
Amb deu regidors i havent-se quedat només a un de la majoria absoluta fa quatre anys, Bel reclama una majoria sòlida per poder garantir l’estabilitat que hi ha hagut al consistori en el darrer mandat. Assegura que, a priori, no descarta cap partit de futurs pactes però tampoc nega que les diferència “personals” amb el candidat del PSC, Joan Sabaté, impedeixen poder arribar a un acord amb els socialistes. “No és per un tema ideològic, sinó per tarannà i forma de fer política. L’enteniment no és possible a nivell personal”, admet.
Ferran Bel aposta per la continuïtat en la candidatura de CiU on ha inclòs poques novetats respecte l’equip actual.
La recuperació social del nucli antic, el repte pendent
Durant aquest mandat s’han enllestit la inversió de 19 MEUR del Pla Integral del Nucli Antic (PINCAT) de la Llei de barris, una actuació que ha permès renovar bona part dels carrers, esponjar zones, i crear nous equipaments. Ara, però, el repte pendent del nucli antic és fer que la gent s’animi a viure-hi. “Hem portat activitat administrativa, recuperació urbanística, però ens fa falta la recuperació social i això es fa en actuacions com fem al barri del Castell, expropiant tot el barri, tirant a terra totes les cases, i creant un espai nou”, detalla.
Amb un percentatge d’immigració del 23%, durant el passat mandat també s’ha dut a terme una reforma del padró, no exempta de polèmiques, que Bel valora com a satisfactòria. “Està clar que tot és millorable, però hem aturat una situació que no podia continuar. Ni podíem incrementar més el percentatge d’immigració perquè la ciutat no dóna per a més, ni podíem permetre situacions de sobreexplotació als nouvinguts”, detalla. En aquest sentit, el control del padró ha permès acabar amb pisos amb sobreocupació, desmantellar xarxes d’explotació d’immigrants, així com evitar l’ocupació d’habitatges -s’han tapiat més de 200 cases- que no tenien ni condicions d’habitabilitat ni de seguretat.
Amb tot, l’alcalde no creu que la fórmula que ha emprat la ciutat pugui servir en altres municipis amb realitats diferents. “Cadascú fa el que creu convenient perquè respecte el control del padró els ajuntaments també reclamem unes regles del joc clares per a tots iguals. En aquestes qüestions no criticaré mai a cap alcalde, perquè molts cops no estem suficientment emparats”, adverteix.
També durant els propers quatre anys, Bel confia poder veure com “pren forma” el tercer pont que la ciutat reivindica. “És el nostre gran objectiu”, assegura tot recordant que el pont és una infraestructura de territori que, entre altres, donarà accés a la universitat. Pel que fa a altres infraestructures claus, l’alcalde està convençut que després de les municipals es podrà afrontar amb calma el traçat adient per la variant de l’Eix de l’Ebre (C-12). “No podem caure en l’error de fer una infraestructura que en deu o quinze anys torni a limitar la ciutat o altres municipis. Estic segur que s’arribarà a una bona solució per tots els municipis”, afegeix.
Un altre dels reptes del pròxim mandat municipal serà remuntar l’economia per reduir la taxa d’atur. En aquest sentit, Bel creu necessari reforçar la implantació del comerç a la ciutat i, per això, insisteix amb la creació d’aparcaments soterranis i de serveis addicionals que ho facilitin; així com donar un bon cop de timó per incrementar el pes del turisme. “Crec que a poc bé que féssim les coses podrem incrementar en un 50% o 60% el PIB del turisme”, afirma.
Ferran Bel, l’ull ebrenc dins de CiU
Nascut a Tortosa, fa 45 anys, està casat i té una filla i un fill. És llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, on també va fer el postgrau en ‘Economia i Gestió de la Hisenda Local i Autonòmica’. És economista i assessor d’empreses, ha estat professor de la UB i, actualment imparteix classes a la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Jugador de bàsquet durant la joventut, també és aficionat al futbol com a bon ‘perico’. Amb tot, malgrat ser soci de l’Espanyol, admet que el Barça és el seu segon equip. A més de l’esport, també li agrada escoltar música clàssica. Té un caràcter pròxim a la gent, i no amaga ser un catòlic practicant.
En l’àmbit polític, ha estat president del Consell Comarcal del Baix Ebre (2003-2007), i és alcalde de Tortosa des del 2007. Actualment, també presideix la Comissió d’Hisendes Locals de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). És membre del Consell Nacional i de l’executiva nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i ha estat president de les executives de Tortosa i del Baix Ebre.
