21.04.11 – SANT CUGAT DEL VALLÈS • Vallès Occidental

L’alcaldessa de Sant Cugat diu que la ciutat “no és ‘pija'” tot i que admet que “és cara” de mantenir

0
399

L’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa (CiU), assegura que no és cert que aquesta sigui "una ciutat ‘pija’", tot i que reconeix que el seu manteniment "és car". La candidata de CiU a l’alcaldia ho ha explicat en una entrevista a l’ACN en què ha admès que l’elevat percentatge de formació dels seus habitants, la quantitat de zones verdes urbanes i el creixement extensiu dels seus habitatges fan que aquesta localitat compti amb un perfil "diferent" al d’altres com Sabadell o Terrassa. Conesa afirma que Sant Cugat és un municipi en creixement i preveu que malgrat la crisi l’estoc de pisos buits que hi ha en zones com Volpalleres o Can Mates s’esgotarà en un termini màxim de sis anys.

Mercè Conesa reconeix que Sant Cugat té "l’etiqueta de ciutat ‘pija’" però assegura que no és veritat que els seus habitants ho siguin. Afirma que es tracta d’un municipi "divers" tot i que reconeix que el salari mig mensual  -1.600 euros per persona- i el percentatge de formació dels seus habitants és superior al d’altres localitats de mides similars. "Això permet que tinguem una capacitat per resoldre conflictes més ràpida", assegura l’alcaldessa.

Sant Cugat del Vallès compta amb 30 metres quadrats de zona verda per habitant i amb 1,4 arbres urbans per persona. Segons Conesa aquest és, juntament amb la limitació de l’alçada dels edificis, un dels principals trets característics que fan que aquesta ciutat "sigui diferent" a d’altres veïnes com Terrassa o Sabadell.

La candidata a l’alcaldia reconeix que aquest model de ciutat comporta un manteniment "més car" però assegura que la qualitat de vida dels seus habitants també és "més elevada". Per reduir les despeses del manteniment de l’espai urbà- representen el 95% del pressupost municipal- el consistori treballa per implantar un model de ciutat intel·ligent: "Utilitzarem les noves tecnologies per fer-ho", indica Conesa que a tall d’exemple explica que en el darrer any han reduït un 10% la factura de l’aigua gràcies a la instal·lació de sensors d’humitat a parcs i jardins. Amb tot remarca que aquest model de ciutat no repercuteix en els seus ciutadans: "L’IBI a Sant Cugat no és més car que a Badalona", adverteix.

Un estoc de pisos que s’esgotarà en sis anys

Sant Cugat del Vallès ha fixat el seu límit de creixement en els 95.500 habitants. Això significa que en els propers anys la ciutat espera acollir més de 12.000 ciutadans. Dues de les principals zones en expansió són els barris de Volpalleres i el del Turó de Can Mates, on abans que es produís la crisi s’hi van construir milers d’habitatges. "Confio que en quinze anys aquests barris estaran completament ocupats", assegura Conesa que indica que la diagnosi de Pla Local d’Habitatge apunta que en sis anys "l’estoc que hi ha ara serà insuficient i caldran nous habitatges".

L’alcaldessa assenyala que el nivell d’ocupació d’aquestes zones està per sobre del 50% i nega que es tracti de barris fantasma: "La sensació que es percep és diferent a la realitat", explica la candidata de CiU que recorda que en aquests sectors existeixen escoles, transport públic i hi ha la previsió que comencin a instal·lar-se establiments comercials.

Conesa, que abans d’assumir l’alcaldia era Tinent d’Alcalde d’Urbanisme a l’Ajuntament, defensa la gestió municipal en aquesta matèria i nega que en els darrers anys la ciutat hagi crescut més del compte. "És difícil controlar el creixement en una localitat que es troba a set minuts en cotxe de Barcelona i que compta amb una connexió ferroviària excel·lent", assenyala.

La ciutat amb més protecció oficial

La candidata de CiU a l’alcaldia explica que l’elevat cost del metre quadrat a la ciutat – és el tercer municipi més car de l’estat- comporta que molts joves optin per marxa a viure a d’altres poblacions veïnes. Per donar resposta a aquesta problemàtica el consistori promou des de fa anys la construcció de pisos de protecció oficial en tots els barris de la ciutat: "Som en nombres relatius la ciutat amb més pisos protegits", admet l’alcaldessa que també destaca el parc de lloguer que disposa el municipi per a joves o persones jubilades amb un poder adquisitiu baix.

Un increment del 30% en despesa social

L’alcaldessa assegura que en els darrers anys a causa de la crisi, el consistori ha dut a terme un "esforç" per incrementar un 30% la despesa en polítiques socials. El 2009 Sant Cugat va dotar-se d’una bossa de contingència per problemàtiques socials, ajusts de menjador i suport a persones en atur. "La ciutat té molt clares les seves prioritats i les polítiques socials ho són", explica Conesa que recorda que aquests recursos s’han inclòs dintre el pressupost municipal.

Aquests mecanismes s’han pogut aplicar gràcies a la contenció de la despesa que l’Ajuntament ha dut a terme reduint i concentrant els serveis municipals, així com no cobrint les baixes que s’han produït entre el personal públic. "L’any 2007 vam registrar 10 MEUR procedents de la construcció i el boom immobiliari·, recorda Conesa que comenta que aquests ingressos "mai van considerar-se capital ordinari" sinó que van utilitzar-se-se per finançar projectes de ciutat i equipaments. El consistori compta amb un endeutament a llarg termini del 67% del pressupost.

Sous més alts pels càrrecs municipals

L’alcaldessa reconeix que el fet que els sous dels càrrecs públics sovint siguin més baixos que els que es perceben treballant en una empresa privada dificulta l’elaboració de les llistes. Tot i això considera que la societat "no està prou madura" per acceptar un increment del salari dels polítics. Conesa adverteix que la imatge dels representants dels ciutadans tampoc ajuda i que la situació de crisi fa que no sigui el moment de contemplar aquesta mesura.

La candidata de CiU a l’alcaldia, opina que per tal de retallar despeses seria bo evolucionar cap un model de govern local amb menys regidors dedicats i menys competències: "Una opció és disposar d’un equip directiu full time i regidors amb dedicació parcial", indica.

A l’ombra de Recoder

Mercè Conesa admet que l’ombra de l’exalcalde Lluís Recoder li "pesa" de forma "positiva". L’alcaldessa assegura que el conseller de Territori i Sostenibilitat "va deixar el llistó molt alt" però confia que la ciutadania li entregarà la confiança necessària per poder revalidar la majoria absoluta de CiU en aquest municipi.

"Sóc la millor candidata per liderar la ciutat en els propers anys de futur", indica la successora de Recoder que assegura que treballarà per mostrar als ciutadans el seu projecte. CiU compta amb catorze regidors dels 25 possibles a l’Ajuntament.

Conesa és conscient que en aquestes eleccions no només s’hi juga l’alcaldia, ja que aquest municipi és la ciutat de més habitants on CiU governa amb majoria absoluta. "És una responsabilitat enorme", admet l’alcaldessa que insisteix que aquest "repte" ha estat molt meditat. Conesa es descriu com una política amb una bona "capacitat resolutiva" i assegura que comparteix amb l’exalcalde la seva actitud "pròxima als ciutadans".

Mercè Conesa, la candidata de CiU

Mercè Conesa i Pagès (Terrassa,1968) és mare de tres fills i va instal·lar-se a Sant Cugat del Vallès després de casar-se. Es tracta de la primera alcaldessa en tota la història d’aquest municipi. Ferma defensora de la conciliació de la vida laboral i familiar, tot i que reconeix que sovint és difícil aconseguir-ho, reclama més temps per ella i un cap de setmana de festa al mes. Conesa va assumir el càrrec el 28 de desembre del 2010 després que l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, abandonés el càrrec per assumir aquesta responsabilitat a la Generalitat.

Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, on va treballar com a professora de Dret Administratiu des de 1994 a 1999, també compta amb un Màster en Dret i Gestió Pública i un títol de Lideratge i Innovació en Polítiques Públiques. La seva vinculació amb el món local va començar l’any 1992, exercint de lletrada. Posteriorment va treballar com a Cap del Servei Jurídic de l’Assocació Catalana de Municipis (1992, 1994) i Responsable de Coordinació de la Direcció General d’Admisnitració Local (1996).

L’any 1999 Recoder li va fer confiança i la va incorporar al seu primer govern com a la Tinent d’Alcalde d’Igualtat i Polítiques Socials. Al 2003 va passar a ser Consellera del Consell d’Administració de Ferrocarrils de la Generalitat i de PROMUSA, l’oficina d’habitatge públic local de Sant Cugat, a més d’assumir el càrrec de Tinent d’Alcalde d’Urbanisme.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Alcaldes.eu es reserva el dret de revisar els comentaris i de no publicar-los en cas de no ser apropiats.