112.638 habitants conformen una comarca capitanejada pel lideratge del sector vinícola i del supermercat “per excel·lència”: Ametller Origen
Parlar de l’Alt Penedès és endinsar-se en una comarca de cellers, vins, caves i del supermercat amb productes frescos “per excel·lència”: Ametller Origen. L’Alt Penedès té actualment una població de 112.638 habitants i està conformada sobretot per micropimes, petites i mitjanes empreses. Envoltada de “grans potències comarcals” al voltant, només té 11 empreses de més de 250 treballadors i uns reptes que la fan “singular”: la dependència del sector vitivinícola com a font d’ingressos, un fet que comporta la vulnerabilitat al mercat global del vi, juntament amb els canvis dels consumidors i l’impacte del canvi climàtic. Ara bé, una nova tendència emergeix els últims anys: la benvinguda del turisme enològic local i internacional, amb la mirada a “gegants” de la talla de La Rioja o la Toscana italiana.
Radiografia del teixit empresarial de l’Alt Penedès: un territori de 3.267 empreses, gran pes del sector serveis i un atur baix
Quines singularitats té el teixit empresarial de l’Alt Penedès? En primer lloc, compta amb 3.267 empreses, amb gran protagonisme del sector serveis, seguit de la indústria, la construcció i l’agricultura, tal com detalla l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball del 2n trimestre del 2024 de la Cambra de Comerç de Barcelona. Es tracta d’una comarca amb gran presència d’assalariats (82,35%) si es compara amb els autònoms (17,65%), tot i que aquesta última xifra és molt superior respecte a les comarques properes, com l’Anoia, el Baix Llobregat o el Barcelonès Nord. Pràcticament, el 90% dels treballadors són catalans o de la resta de l’estat espanyol, mentre que el 10% són nouvinguts de l’estranger. De fet, la força de treball estrangera ha augmentat un 10% durant l’últim any a l’Alt Penedès.
Una bona notícia per als habitants de la comarca és que la taxa d’atur registral se situa en el 8,4%, la xifra més baixa des del juny del 2008 i si es compara amb el conjunt de Catalunya, és pràcticament igual a la mitjana del territori. A més, té una notable disminució de l’atur juvenil. La poca dependència que la comarca té de sectors molt estacionals com el turisme i la gran implantació d’indústria fan que el territori es mantingui estable durant els últims anys.
L’Alt Penedès s’ha convertit en la principal comarca productora de vins i caves de Catalunya
Una de les peculiaritats de la comarca, a mig camí entre Barcelona i Tarragona, és que és un territori amb poques muntanyes i un clima mediterrani que el permet ser un lloc privilegiat per al cultiu de la vinya. És més, la comarca s’ha convertit en la principal productora de vins i caves de Catalunya. Les masies, els pobles petits i els cellers estan connectats per una gran xarxa de camins que creuen els camps de vinyes, i que gràcies al relleu gairebé pla de la comarca, fan que siguin un gran atractiu per a la pràctica del cicloturisme o el senderisme. Actualment, l’activitat viticultora es porta a terme en més de 300 cellers, alguns d’ells d’estil modernista. Fins i tot, per entendre la magnitud de l’impacte d’un municipi com Sant Sadurní d’Anoia, al seu voltant s’hi concentren 80 cellers que produeixen el 70% del cava espanyol.
Actualment, els indicadors d’evolució turística de l’Alt Penedès presenten una oferta d’allotjament que va incrementant, any rere any, gràcies a l’augment dels habitatges d’ús turístic (HUT) amb gairebé 140 places noves en un any. En turisme rural s’han obert dos establiments nous, que suposen 12 places noves, en relació amb l’any 2022. Els establiments hotelers mantenen les 764 places, segons l’Informe econòmic local de la província de Barcelona, de la Diputació de Barcelona. A més, el perfil del turista que visita l’Alt Penedès és el d’un home (58%), entre 35 i 54 anys i que prové, sobretot de Catalunya (45,4%), la resta d’Espanya (22,3%), Europa (26%) i un 6,8% de la resta del món.
Adéu al barcelonocentrisme
Abans de començar l’estiu, Neus Lloveras, la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP), l’associació empresarial que té com a objectiu fomentar l’activitat econòmica i el desenvolupament del teixit empresarial del Penedès i el Garraf, tenia clar que una de les reivindicacions del territori és la simplificació administrativa i evitar que el Gran Penedès “sigui un complement de l’àrea metropolitana”. “En lloc d’anar cap endavant, sembla que anem cap endarrere”, declarava a VIA Empresa, en una entrevista d’Elena Busquets, a mitjans de juny. I afegia: “el futur del Penedès no es pot decidir des d’un despatx de Barcelona. Volem tenir un pla territorial propi, que pensi en les possibilitats d’aquí i en la gent d’aquí”.
“El futur del Penedès no es pot decidir des d’un despatx de Barcelona”
Lloveras (FEGP)
A més, Lloveras detalla que “la gent de la restauració està desesperada per trobar treballadors. I una de les reivindicacions que fem des de la FEGP és que s’han de millorar les comunicacions internes entre les tres comarques”. A més, a parer de la presidenta de la FEGP, “aquesta mala comunicació perjudica les empreses i treballadors, per connectar oferta i demanda, però també els estudiants.” “No cal que l’oferta formativa sigui idèntica a les tres comarques, cadascuna es pot especialitzar. Però per als estudiants de l’Alt Penedès que volen estudiar a la UPC, avui dia els és més fàcil anar a Barcelona a estudiar que no pas al costat. Encara més, en l’àmbit sanitari també succeix el mateix: la gent es troba amb molts problemes per anar a l’hospital si no té cotxe propi”, conclou.
Qui és qui en el ‘top 10’ de facturació?
A continuació, el top 10 del rànquing d’empreses amb seu a la comarca segons ingressos d’explotació. Com a particularitat, gran part d’elles estan relacionades amb el sector vinícola.
- Harinera Vilafranquina, els “reis” de la farina a Espanya
Harinera Vilafranquina és el primer grup operador de farines a Espanya. En aquests moments té plantes farineres a Vilafranca del Penedès (seu central), Santa Margarita i els Monjos i Bellpuig, mentre que també està present a Àvila, Biurrun, Cádiz i Nogales de Pisuerga. Entre tots els centres suma una plantilla de 400 persones.
Com a curiositat, Holding Farinera Vilafranquina està format per mitja dotzena de companyies. La més antiga és Harinera Vilafranquina. A més, inclou el fabricant de pasta Oromas, que serveix marques blanques a grans cadenes de distribució. Aquesta darrera compta amb una subsidiària a França. Actualment, ha estabilitzat els seus resultats, té unes vendes de 681 milions d’euros i guanya 62 milions d’euros.
- Ametller Origen i la vuitena generació de pagesos del Penedès
Si hi ha un supermercat que “mou” l’economia de la comarca i arriba a la resta de Catalunya, aquest és Ametller Origen. El petit dels cinc germans Ametller, Josep Ametller, juntament amb el seu germà Jordi Ametller, es van posar “mans a l’obra” durant l’inici del nou segle i, amb tan sols 30.000 euros de pressupost, van començar a aixecar el que es coneix com a Ametller Origen. El resultat dues dècades després? 143 botigues arreu de Catalunya, una quota de mercat del 3,5%, 4.000 treballadors i una facturació que gira al voltant dels 552 milions d’euros anuals. Tenen la principal seu a Olerdola.
A més, aquest estiu han començat les obres de l’Agroparc a Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, amb l’objectiu d’acabar la primera fase el 2026 i amb una inversió de 180 milions d’euros. La firma agroalimentària crearà un gran parc productiu de 258 hectàrees i esperen crear 3.100 nous llocs de treball, entre els directes i indirectes.
- Freixenet i una història lligada al boom del cava català
Tot i la “volatilitat” i un mercat internacional que en casos gens menyspreables ha anat a la baixa aquest any, Freixenet ha tancat un altre any d’ingressos rècord. Henkell Freixenet, la divisió de vins espumosos, vi i begudes espirituoses de Geschwister Oetker Beteiligungen KG, va tancar l’exercici 2023 de nou amb ingressos rècord de 1.230 milions d’euros (exclosos els impostos especials). Això equival a un creixement del 4,1%.
Abans de l’estiu d’aquest any, Freixenet va pactar amb els sindicats un ERTO entre maig i desembre per la sequera. La plantilla de Freixenet SA i Segura Viudas SAU, que són 615 treballadors, aproximadament el 80% de la plantilla, han vist reduïda la seva jornada laboral entre un 20% i un 50%. “La intensitat de l’ERTO ETOP s’adaptarà segons l’època de l’any i els efectes derivats de la sequera”, s’han encarregat de precisar des de la companyia.
- Silvalac i l’art del packaging flexible
Ubicada a Santa Margarida i els Monjos, la companyia té 300 treballadors i uns ingressos d’explotació de 333,9 milions d’euros. Són líders en la fabricació i impressió de solucions de packaging flexible. Tenen 50 anys de trajectòria i des del 1981 formen part del Grup Armando Alvarez.
- Familia Torres, el vi més admirat a escala mundial
El celler familiar del Penedès, Familia Torres, ha estat anomenat la marca de vi més admirat a escala mundial a partir d’una enquesta a professionals del sector, tal com ha publicat la revista britànica Drinks International. La publicació ha remarcat que a l’elecció ha estat determinant “el seu lideratge en sostenibilitat, la qualitat i consistència dels seus vins i la fortalesa de marca”. Amb aquesta nominació, Familia Torres s’erigeix en el celler més vegades seleccionat en aquesta posició. De les catorze edicions del rànquing, se n’ha proclamat guanyadora set vegades i ha quedat en segona posició en cinc ocasions més.
Familia Torres ha estat anomenat la marca de vi més admirat a escala mundial a partir d’una enquesta a professionals del sector
El consell de la vitivinícola, situada a Vilafranca del Penedès, és presidit pel veterà Miguel Agustín Torres Riera, president i accionista majoritari a través de la societat Holdmatwin. El seu fill, Miguel Torres Maczassek, exerceix el càrrec de director general des de fa una dècada i està cridat a liderar la casa quan el seu pare decideixi retirar-se. En aquests moments, té 525 treballadors i uns ingressos d’explotació de 175,37 milions d’euros.
Finalment, conclouen el llistat Codorniu (amb 159,9 milions d’euros d’ingressos d’explotació), Oromas (134,8 milions), DS Smith Packaging (122 milions), Fiberpachs (102.322 milions) i Brose (78,5 milions).
Per Gemma Fontseca. Cap de redacció AMIC
