Es tracta de la primera connexió verda i pacificada sobre el riu Ripoll en aquest municipi vallesà. L’actuació, a la qual es destina un pressupost aproximat de 475.000 €, durarà quatre mesos. Aquest projecte s’emmarca dins del Programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà (PSG) de l’AMB, que compta amb finançament europeu FEDER.
L’AMB inicia les obres per construir una passarel·la penjant que connectarà els dos marges del riu Ripoll a Barberà del Vallès: el Molí Vermell i el nucli urbà al marge dret, i el Castell de Barberà al marge esquerre. Aquesta passarel·la permetrà anar d’una banda a l’altra del riu sense haver de creuar-lo a través de les vies amb circulació de vehicles situades als extrems del municipi. Aquesta construcció disposarà de rampes d’accés per salvar el desnivell existent i aconseguir una accessibilitat completa.
La passarel·la tindrà dos pilars de 9 metres d’alçada que sostindran tot el conjunt i serviran de suport a dos cables principals d’acer (catenàries), els quals s’ancoraran al terreny mitjançant blocs de formigó. Les dues catenàries aguantaran el tauler de la passarel·la mitjançant tirants (cables d’acer secundaris disposats verticalment). Aquest tauler, d’acer i recobert amb pavimentació de fusta, tindrà 84 metres de longitud i 2 metres d’amplada, i es trobarà a gairebé 5 metres d’alçada respecte al riu.
També es preveu la col·locació d’un cable inferior situat transversalment sota el tauler, que tindrà la funció d’enfortir l’estructura: fer resistència davant d’episodis meteorològics extrems com el vent o les tempestes i disminuir les possibles vibracions.
Els objectius principals d’aquesta actuació són els següents:
- Seguir teixint la infraestructura verda metropolitana al sector vallesà amb la naturalització del riu Ripoll.
- Millorar la connectivitat d’aquest espai fluvial amb una connexió verda, amable i natural entre dues parts del municipi separades pel riu Ripoll.
- Potenciar el circuit de camins naturals de Barberà del Vallès.
- Impulsar la mobilitat sostenible a peu i en bicicleta. Així, la passarel·la tindrà prohibit el trànsit rodat.
La creació d’aquesta estructura, que millorarà la connectivitat dins l’espai fluvial, també donarà lloc a una naturalització i millora paisatgística d’aquest espai obert que forma part de la infraestructura verda metropolitana. En aquest sentit, es faran tres intervencions destacades:
- Plantació d’una petita albereda entre el camí fluvial i el mur de contenció del riu.
- Plantació d’espècies arbustives a la cuneta entre els accessos a la passarel·la i el camí del riu.
- Creació d’una cuneta vegetal per canalitzar l’aigua de la pluja i evitar l’erosió del camí.
Finalment, el projecte també preveu la col·locació de bancs a l’inici dels accessos a la passarel·la per impulsar més zones d’estada i descans.
Disseny i construcció tenint en compte l’estadística de desbordaments
La col·locació d’estructures als cursos fluvials comporta una anàlisi prèvia del comportament històric del riu, amb l’objectiu de protegir-les, assegurar-ne la durabilitat a llarg termini i tenir una metròpolis més resilient davant dels fenòmens meteorològics adversos.
Aquest estudi pren com a referència el concepte de «període de retorn», és a dir, la freqüència de repetició d’un fenomen meteorològic extrem, com pluges torrencials que comportin crescudes i inundacions. En el cas del riu Ripoll, el període de retorn d’una riuada que faci créixer 3,5 metres d’alçada el nivell és de 100 anys. Això vol dir que, estadísticament, cada segle es produeix un desbordament del riu que fa pujar 3,5 metres el nivell de l’aigua. Tenint en compte aquest indicador, la passarel·la s’ha construït un metre i vuitanta centímetres més amunt, de manera que el nivell de l’aigua en cas de desbordament no arribaria a la construcció.
Intervenció en espais fluvials dins del PSG
El projecte forma part del PSG 2016-2019. Amb una inversió d’uns 20 milions d’euros, aquest programa pretén millorar els espais fluvials metropolitans, recuperar les zones degradades i integrar diferents elements naturals del territori metropolità que presenten una fragmentació.
D’aquesta manera, l’AMB continua reforçant la infraestructura verda metropolitana: un conjunt d’espais naturals interconnectats que ocupen més del 52 % de la superfície de la metròpolis de Barcelona i tenen funcions vitals per a la qualitat ambiental i la cohesió social d’aquest territori.
Aquesta actuació s’emmarca en el Conveni FEDER que la Generalitat de Catalunya i l’AMB van signar l’any 2017 per a la gestió de projectes metropolitans dins del programa operatiu d’inversió en creixement i ocupació FEDER Catalunya 2014-2020 per a àmbits com les smart cities, la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica o la recuperació i el foment del patrimoni natural, industrial i cultural. Aquest conveni permetrà a l’AMB invertir una quantitat total de 72 milions d’euros, 30 dels quals estaran cofinançats pel FEDER.
L’AMB ha obert un portal informatiu en què explica tots els projectes relacionats amb aquest fons FEDER.
