L’objectiu és reflexionar i oferir solucions als nous reptes de les metròpolis mundials, que es van recollir l’Octubre del 2016 dins la Nova Agenda Urbana, a la conferència d’Habitat III
Imatge de la jornada. Foto: ACM.
Amb aquest seminari, l’AMB inicia un procés que culminarà el maig del 2018 amb un congrés mundial d’àrees metropolitanes
L’ Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha organitzat els dies 13 i 14 de Novembre unes jornades per debatre els nous reptes de les metròpolis mundials que es van concretar a Quito l’Octubre del 2016 durant la celebració d’Hàbitat III, la conferència de les Nacions Unides per temes urbans. L’acte ha comptat amb la col·laboració de l’IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals), l’Associació Metropolis i AL-LAs, l’Aliança euro-llatinoamericana de cooperació entre ciutats.
Alfred Bosch, Vice-president de relacions internacionals i cooperació de l’AMB s’ha encarregat de fer la introducció del seminari. Ha afirmat que debats com la Nova Agenda Urbana, l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible o els Acords de París del 2015 sobre el canvi climàtic són compromisos que tenen repercussió directa en el plantejament de les conurbacions urbanes del futur si volem aconseguir unes societats diverses més justes, pròsperes, cohesionades, saludables i sostenibles.
El seminari ha comptat amb personalitats d’institucions destacades com Paulius Koulikasuskas, Director del Programa de les Nacions Unides pels Assentaments Humans o bé Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, el qual ha fet referència a 15 temàtiques que s’han de treballar des de l’urbanisme per assolir aquesta Nova Agenda Urbana. L’autosuficiència energètica, la cohesió social o la biodiversitat urbana en són alguns exemples.
Ramon Torra, Gerent de l’AMB ha explicat que els fonaments i la trajectòria de l’ AMB es basen en una planificació estratègica estretament lligada al territori i ha destacat que la institució ha realitzat més de 7000 projectes, molts dels quals han estat destinats al desenvolupament social dels ciutadans com la gestió dels parcs, la mobilitat neta, les polítiques d’habitatge o la pobresa energètica. El coneixement i l’experiència són les claus per entendre la presència de l’AMB dins d’Hàbitat III i la Nova Agenda Urbana a nivell mundial.
La doble visió de l’ AMB es basa en la ‘glocalització’, és a dir, la internacionalització de la marca Barcelona per atraure inversió productiva i alhora, treballar sobre el territori per fer polítiques a nivell local i millorar així la vida dels ciutadans. Aquesta fortalesa respon a una de les principals clàusules de la Nova Agenda Urbana, en què les solucions per afrontar els reptes i els problemes de les grans metròpolis mundials es troben en elles mateixes.
Finalment, Mariona Tomàs, professora de ciències polítiques de la UB i experta en governança metropolitana, ha conduit una sessió de debat amb l’objectiu de reflexionar sobre les capacitats dels governs locals per afrontar els reptes actuals de les metròpolis mundials.
Antecedents
L’Octubre del 2016 es van posar els fonaments de la Nova Agenda Urbana a Quito en el marc de celebració d’Hàbitat III. Va ser una oportunitat per analitzar les potencialitats i els reptes de les grans metròpolis mundials en un context de globalització i d’urbanització creixent. De fet, 4.000 milions de persones viuen en àrees urbanes segons dades de les Nacions Unides i es calcula que en tres dècades en siguin 2400 milions més.
Aquesta urbanització accelerada comporta problemes importants però paradoxalment, les metròpolis seran l’estructura on trobarem les solucions. Les xifres que quantifiquen aquests efectes negatius són contundents: gairebé 830 milions de persones viuen en barris marginals o bé els 5,5 milions de morts prematures a causa de la contaminació atmosfèrica a nivell mundial. Malgrat tot, les àrees metropolitanes són espais d’innovació i generació de riquesa, cultura i noves oportunitats que poden esdevenir font de solucions als problemes que s’enfronta el món actual.
Els reptes que es proposen les ciutats d’Europa per afrontar aquestes desigualtats socials són l’acollida d’immigrants i refugiats, establir una economia circular, creació de treball en economies locals, la transició digital o la innovació de l’administració pública.
La majoria d’experts multidisciplinaris conclouen que millorar la governança metropolitana és necessari per construir societats més justes i inclusives, però aconseguir-ho és complicat a causa de la configuració institucional del territori: les àrees urbanes estan inserides en estructures jeràrquiques superiors que dificulten l’execució de les eines necessàries.
