Sant Vicenç dels Horts (ACN).- L’alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueres, explica aquests dies de festa major per què al soterrani de la biblioteca municipal han descobert les restes romanes d’un forn. Allà s’hi feien àmfores que servien per traslladar el vi. Els habitants del poble el feien perquè aquí les vinyes hi creixen amb facilitat. Dins les àmfores el transportaven amb vaixells fins a Roma. En la festa d’enguany Sant Vicenç recupera una fira de productes agrícoles que “explica els seus orígens”. Aquests, “els del municipi i els del país demostren que per avançar sempre hem hagut de mirar cap a l’exterior”, raona. És el final d’una lliçó que començava a Roma, passa per Sant Vicenç i acaba en la independència.
Sant Vicenç dels Horts celebra aquests dies la seva festa major d’hivern. Enguany ha recuperat una fira de productes agrícoles que expliquen “al món”, diu Junqueres, “com som”. La fira ho explica “al món”, però als veïns ho he explica ell directament. A les onze en punt, el soterrani de la biblioteca municipal ja és ple de gent per escoltar-ho.
Fa pocs anys allà hi van aparèixer restes romanes. Completament recuperades i obertes al públic, l’alcalde ha aprofitat els dies de festa major per explicar de primera mà, com ho faria qualsevol guia turístic, com pot ser que aquelles runes siguin les d’un forn. La seva formació acadèmica d’historiador li facilita les coses.
Sant Vicenç dels Horts era un poble en temps de l’imperi romà, com ho eren també molts dels catalans situats a la costa, dedicat al cultiu del vi. El seu sòl era calcari i les vinyes creixien bé. Els litres i litres de vi que generaven l’exportaven a la resta de l’imperi. Sobretot a la seva capital, Roma, i a les seves legions.
“Roma era una ciutat monstruosa, gegantina”, remarca l’alcalde. Al segle I tenia més d’un milió d’habitants. Mai cap ciutat al planeta havia reunit tantes persones, “i haurien de passar 1.600 anys perquè aparegués la segona, a la Xina”. Tanta població implicava una gran necessitat de vi i de pa. Un legionari podia beure’s “fàcilment dos litres de vi cada dia”. Pobles com Sant Vicenç, “i la majoria dels del baix Llobregat”, els hi donaven.
El traslladaven en vaixell fins a Roma i fins a les fronteres romanes de les valls del Rin i del Danubi que custodiaven les legions. El transport per mar només es feia durant els mesos d’estiu en respecte “a la traïdoria del Mediterrani durant l’hivern”. El vi es guardava en àmfores que feien en forns com el descobert sota la biblioteca.
Junqueres clou la lliçó constatant que des de sempre el poble català ha trobat la manera d’obrir-se camí entrant en contacte amb les xarxes comercials internacionals. “Per fer créixer la nostra economia hem de mirar cap al món, fa 2.000 anys, en el segle XIII, en el XVIII i en el XXI”.
