“L’aportació positiva a la política és molt millor que no la crítica destructiva”

Que el va motivar a vostè a entrar en política?

Sempre m’he sentit una mena d’animal polític. La política m’ha agradat de tota la vida i hi he estat vinculat a través d’associacions i entitats com ara l’ANC. Quan es va fundar, jo vaig ajudar a crear la secció local de Riudarenes. També havia participat en el grup polític de Convergència i hi havia anat en alguna llista. Quan totes les circumstàncies de la vida van encaixar vaig decidir, finalment, presentar-me a l’alcaldia.

Havia estat regidor abans d’entrar a l’alcaldia?

Doncs no. El 2019 em van proposar que em posés al capdavant de la llista de Junts, amb altres persones del poble. Vam guanyar i vam formar una coalició amb els Independents per la Selva, que aquí s’anomenen “Som Riudarenes” i vam governar els quatre anys d’aquest mandat.

I què n’ha après d’aquest període com alcalde?

Moltíssimes coses. D’entrada, m’ha canviat el pensament sobre moltes coses, perquè quan veus els toros des de la barrera, les coses es veuen de forma distinta. Jo abans feia sempre molta oposició. I de vegades feia comentaris i crítiques que ara em penedeixo d’haver fet.

És molt fàcil anar a buscar la part negativa i fer crítica de tot, sense buscar la col·laboració. Però quan estàs aquí t’adones que les coses són molt difícils i que et cal l’ajut de la gent. L’aportació positiva a la política és molt millor que no la crítica destructiva.

Quan veus els toros des de la barrera, les coses es veuen de forma distinta. Jo abans feia sempre molta oposició

Han passat moltes coses aquests anys, no troba?

La gestió de la situació d’aquests anys ha estat desafiadora. La pandèmia, en particular, ha estat un repte molt gran. En moltes ocasions, em trobava en una situació en què no sabia quines decisions prendre. Tot i que buscava assessorament i consultava amb experts, era complicat trobar la solució. Sovint havíem de prendre decisions sense tenir referents clars, sense poder reflexionar-hi prou i amb la urgència imposada pels esdeveniments.

Abans d’això havíem fet front al temporal Glòria, un desastre natural pel que ja havíem passat, més o menys. En aquella situació, hi havia altres administracions que ja ens assessoraven i que ens proporcionaven ajuda, avaluant els danys. Així que teníem un engranatge establert que permetia als ajuntaments rebre suport.

Però l’arribada de la pandèmia va ser un xoc sobtat, i ningú sabia realment com actuar. Fins i tot ara, quan mirem enrere, era impensable imaginar-nos a tots amb mascaretes i prohibicions d’actes, incloent-hi les festes locals. Això va representar un canvi radical. Hi havia decisions que resultaven extremadament difícils de prendre, sense saber què era possible i què no.

Durant la pandèmia, sovint havíem de prendre decisions sense tenir referents clars, sense poder reflexionar-hi prou

Quin diria que és el seu estil de fer política?

Personalment, em considero una persona propera, tot i que sé que aquesta és una etiqueta molt comú entre els alcaldes, però soc de Riudarenes de tota la vida i el nostre és un poble petit. Així doncs, malgrat haver passat algunes temporades fora, hi ha molta gent que em coneix.

Aquí tothom té el meu número de telèfon i em pot trucar per comentar qualsevol cosa sense haver de demanar cita prèvia o desplaçar-se a l’Ajuntament. Crec que la meva disponibilitat ha estat sempre ben rebuda. I molts m’expressen la gratitud pel simple fet de poder-me trobar pel carrer.

Crec que la meva disponibilitat ha estat sempre ben rebuda. I molts m’expressen la gratitud pel simple fet de poder-me trobar pel carrer

Li hem demanat que ens portés unes fotografies personals. Ens les podria explicar?

N’he portat tres. La primera és del meu pas pel col·legi. Ja veieu que aparec assegut en un gronxador. Crec que devia ser a primer de primària. Recordo aquest temps d’infància com d’una gran felicitat, amb un somriure radiant. Em remet a la innocència i la felicitat d’aquella època, i per aquest motiu la foto té un lloc especial en el meu cor.

La segona és amb els meus companys, a l’equip de futbol local. No hi vaig jugar gaire temps. Aleshores també compaginava el futbol amb el bàsquet i altres esports. Portava els cabells una mica llargs, perquè era una època de rebel·lió juvenil (tenia uns 14 o 15 anys). Alguns dels nois de la foto ja no estan entre nosaltres, lamentablement.

I la tercera foto?

Reflecteix la meva passió per viatjar. En alguns moments de la meva vida, vaig dedicar-me a explorar països. Fins i tot vaig prendre una excedència a la feina per fer-ho. En aquest cas, la foto és d’un viatge a Uganda, a l’Àfrica. Li vaig demanar a algú que em fes una foto al llac Victòria. Aquesta imatge em recorda l’esperit viatger que tenia aleshores.

M’agradava viatjar sol amb la motxilla, tot i que ara crec que he perdut l’esperit i que em faria una mica de mandra. A més, amb les actuals responsabilitats, no tinc tantes oportunitats per viatjar. Però si ho pogués fer, ho faria d’una manera més còmoda.  

Parlem ara del municipi. Quina mena de localitat és Riudarenes, i en quin moment es troba?

Riudarenes és un municipi petit en el que es viu bé. Tothom sap que hem sortit en un rànquing que ens situa molt bé des del punt de vista econòmic, si bé caldria matisar alguns extrems, perquè no tothom té el mateix nivell.

El rànquing parla dels ingressos per impostos de la renda. Per què han augmentat els ingressos entre els seus habitants?

Perquè hi ha col·lectius que es guanyen bé la vida i que durant uns anys han obtingut beneficis. El nostre poble és petit i té menys de mil declaracions d’IRPF, així que si hi ha una trentena o quarantena de declaracions de la renda amb molts guanys, la mitjana es dispara. Això és el que va passar, en certa mesura. En tot cas, considero que l’aspecte econòmic no és un problema al poble. Potser ens manca una mica més d’activitat comercial: amb 2.300 habitants, no tenim la mateixa vitalitat que altres pobles.

D’altra banda crec que en aquests darrers quatre anys hem aconseguit una transformació notable. Hem apostat per iniciatives que fins ara no es tenien tan en compte. Per exemple, l’activitat cultural. Organitzem representacions teatrals durant tot l’estiu, i hem instituït les sardanes cada dijous els mesos de juliol i agost. També organitzem gran quantitat de concerts, revifat les festes tradicionals, tenim una trobada de colles geganteres de la Selva i aviat tindrem el concurs comarcal d’Hereus i Pubilles, que coincidirà amb la festa de Sant Pons.

Potser ens manca una mica més d’activitat comercial: amb 2.300 habitants, no tenim la mateixa vitalitat que altres pobles

I com ho valoren els ciutadans?

Noten que hi ha un ressorgiment de la vida cultural i festiva. Estem fomentant aquest despertar del poble, que proporciona una major vida social. Creiem que tot això, en última instància, té un impacte en el desenvolupament comercial. Quan un poble desperta i la gent viu aquesta motivació, és més probable que hi hagi vida comercial.  

Quan un poble desperta i la gent viu la motivació cultural, és més probable que hi hagi vida comercial

Com són els riudanerencs i riudanerenques?  

Tenim gent de tot. Hi ha qui es dedica als seus negocis i qui treballa a fora. No crec, però, que siguem gaire diferents del caràcter gironí: una mica tossuts, “de la ceba” (com se sol dir) i convençuts de les coses.

Un detall: fa poc el campanar es va fer malbé i ja no tocava les hores. Va córrer el rumor que uns veïns havien demanat que no toqués perquè els molestava. De seguida, la gent m’escrivia i em trucava per reclamar-me que el tornéssim a posar en marxa. Els havia de dir que no: que s’havia espatllat i que ajudaríem amb la reparació.

Quines coses bones i dolentes pot dir de Riudarenes?

A Riudarenes estem molt ben situats geogràficament. Ens trobem a la vora de la costa, de la muntanya, de Barcelona i de Girona. És una posició molt favorable. No obstant, hi ha alguns aspectes negatius que cal tenir en compte: el nostre nom, Riudarenes, ja ho diu tot. Fa referència al “riu de sorra”, perquè una àrea considerable del poble està situada en una zona propensa a inundacions. De fet, hi ha zones edificables que estan catalogades com a inundables.

I d’altra banda, en molts municipis, l’església sol trobar-se al centre del poble, amb les cases al seu voltant. Però aquí, l’edifici actua com una mena de barrera contra les inundacions. Les persones que vivien aquí des de fa temps ja sabien que aquesta zona era propensa a inundacions, i és per això que es diu que l’església fa una mena de mur.

El nostre nom, Riudarenes, ja ho diu tot. Fa referència al “riu de sorra”

Tenen prou habitatge perquè els joves es quedin?

En tenim poc i ens en fa falta. Per aquest motiu es va desenvolupar una zona edificable. Precisament aquesta de la que us parlo, a l’entorn de l’església. Però està declarada com a inundable. I s’hi pot construir tranquil·lament, perquè la previsió d’inundació és a 500 anys vista. Però l’ACA ens va fer una sèrie de recomanacions que cal afegir a les construccions: uns metres d’alçada, normes amb els garatges i primers pisos, coses així. En altres llocs potser no les hauries de fer.

Hi ha indrets emblemàtics del municipi que calgui visitar?

D’una banda, destaco els edificis del nucli del poble. Per exemple, tenim l’ermita d’Argimon, al turó homònim, amb un paratge molt bonic, o l’Esparra i la torre de les Bruixes.

De l’altra, les masies. Per exemple, tenim Montcorb, que va ser una de les masies de la família Manresa, que va ser molt rica. Allà s’hi van fer construir un pont que diuen que és obra de Gustave Eiffel. També tenim una edificació anomenada La Farinera. És molt particular: la més gran i ostentosa de tot el poble. Anava juntament amb un molí. Allà s’hi portava el gra, es molia i s’hi feia la farina.

Molt bé. I a l’Ajuntament, quina és la situació econòmica?

L’Ajuntament ha viscut una millora econòmica força notable en els darrers quatre anys. L’endeutament s’ha reduït des d’un 65% a menys del 12% del pressupost, i el deute actual s’ha quedat en uns 360.000 euros. Això ens permet considerar algunes inversions futures que aniran en benefici del municipi.

El que passa és que l’augment dels costos energètics, especialment en gas i electricitat, per als diversos equipaments municipals, ha suposat un desafiament econòmic. L’enllumenat públic, per exemple, ha triplicat la despesa, amb una previsió de gairebé 300.000 euros. En un municipi que té un pressupost de 2,5 milions anuals, això ja suposa un cost important.  Això ens ha portat a aportar en el plenari una modificació de crèdit per reforçar les partides corresponents, tot i que s’ha retingut una part de la inversió prevista.

Malgrat això, s’han realitzat inversions en infraestructures, vies verdes, equipaments esportius, activitat esportiva, noves zones d’aparcaments, etcètera, a través de subvencions i d’una reestructuració de les despeses i d’una reorganització interna de l’Ajuntament. En global, l’economia de l’Ajuntament té una situació positiva, però mantenim certa cautela a causa de l’increment dels costos energètics i l’impacte en el pressupost municipal.

L’enllumenat públic, per exemple, ha triplicat la despesa, amb una previsió de gairebé 300.000 euros

Reben gaire ajut de les administracions supramunicipals?

Nosaltres rebem el recolzament del Consell Comarcal en diverses àrees com ara els serveis socials, l’arquitecte municipal i fins i tot l’enginyer. La mancomunació de serveis ens permet accedir a una gestió més eficient dels tècnics, perquè podem adaptar les seves hores de treball a les nostres necessitats. També tenim un tècnic de joventut que ens ve del Consell Comarcal i que hem comprovat que ens aporta grans beneficis.  

Per a nosaltres el model de serveis que ens ofereix el Consell Comarcal és òptim, perquè ens permet optimitzar els recursos tècnics, aprofitar les sinèrgies i l’experiència de professionals compartits amb altres municipis.

Vostè ha guanyat les eleccions del 27 de maig i ha estat revalidat per la ciutadania. Quines van ser les seves prioritats en el mandat anterior?

El que volíem era donar molta vida al poble. Percebíem que era un poble mort. I crec que ho hem aconseguit. També hem arreglat molt els carrers i ens vam ocupar de les deixalles, que si no estàs posat en política és un tema que veus molt de lluny. Però, en realitat, som molta gent i és molt costós.

De vegades hi ha la sensació que la porqueria se’ns menja i rebem queixes persones que llencen matalassos, mobles vells i residus. I no tenim un sistema que ho engoleixi tot. La gent se’n cansa. D’aquí a poc tindrem una deixalleria, perquè hem aconseguit una subvenció que ens ha costat Déu i ajuda. Vam haver de lluitar-la molt.

En l’anterior mandat volíem era donar molta vida al poble. Percebíem que era un poble mort. I crec que ho hem aconseguit

Els queda algun repte pendent del mandat anterior?

Doncs sí. Tenim el projecte d’arreglar el carrer de Sant Martí, que és el principal, i es troba al centre del poble. El volem fer de trànsit reduït i amb voreres més àmplies, per tal que els vianants guanyin espai.  

Hem tingut el problema dels costos, que estan augmentant moltíssim. Ens van atorgar una subvenció el 2023 per executar l’obra el 2024, però se’ns fa curt, perquè el PUOSC només ens cobreix 163.000 euros. Estem estudiant altres possibilitats, com ara una altra subvenció.

I en quant a promoció econòmica local, què és el que estan fent aquests anys?

Vam intentar promoure l’Associació de Comerciants, que feia uns anys que es trobava en via morta i sense lideratge. Hem volgut reactivar-la, però no ens en vam acabar de sortir.

D’altra banda, i tornant al Consell Comarcal, hem optat a rebre el seu servei de promoció econòmica, que dona serveis i formació als emprenedors. Una persona del Consell ens ve un cop al mes, visita els nous negocis, respon dubtes, informa de qualsevol problema… En fi, fa coses que de vegades ni els gestors acaben de fer. Al municipi s’han obert dos negocis nous i estem pendents de fer un co-working en un dels nostres locals. Però ens falten mans per gestionar-ho tot.

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines reivindicacions estan tots d’acord?

Coincidim força en la qüestió de les deixalles. Tots els municipis tenim en comú unes urbanitzacions grans i molt disseminades, que són difícils de gestionar en quant a serveis. I això ens porta al tema de la seguretat, perquè amb tantes cases aïllades, l’okupació és un temor que tenim. De vegades hi ha gent que okupa perquè en té necessitat i de vegades hi ha qui només vol fer-ne un mal ús, per conrear marihuana o coses així. Això ens desestabilitza molt.

És diu que els ajuntaments som la primera administració en proximitat al ciutadà. Però també patim una mica la pinça entre el ciutadà i les restants administracions. I aquestes administracions, enlloc de donar-te resposta, t’imposen coses. Per exemple, és el cas de l’estabilització del personal que hem fet ara…

De vegades hi ha gent que okupa perquè en té necessitat i de vegades hi ha qui només vol fer-ne un mal ús, per conrear marihuana o coses així. Això ens desestabilitza molt

En quin sentit ho diu?

Durant molts anys hem tingut molts interins a les administracions. I en dos anys hem hagut de fer el mapa de tot el personal que tenim: interins, sistemes, mèrits, oposicions… I, al 2024 ho hem de tenir tot resolt. Portem molts anys amb un sistema de personal interí, que són persones de cinquanta i tants anys, que no han fet altra cosa des de fa molt de temps. I ara has d’oferir aquella plaça amb el risc que l’interí la perdi. No ens sembla just. A més, ens han dit: “ajuntaments, espavileu-vos”.

Amb els fons Next Generation ha passat quelcom semblant?

Exactament! És que els Next Generation estan fets per als rics. Nosaltres hem demanat fons d’aquests per comprar dos cotxes elèctrics i renovar el parc mòvil de la brigada, posar plaques solars, etcètera. Però són projectes molt petits. No et cal fer un projecte per aquestes coses. Si no tens un enginyer, que només el tenim un dia a la setmana, l’has d’externalitzar i et costa uns diners que no tenim.

Al cap de l’any, nosaltres fem 30.000 euros d’inversió. I hi ha ajuntaments que es gasten això i més en empreses d’enginyeria per tal que els dissenyin els projectes per als Next Generation. Ens sembla una injustícia: si ets ric, tindràs grans projectes. I si no, t’aguantes.

Ens sembla una injustícia el que passa amb els Fons Next Generation: si ets ric, tindràs grans projectes. I si no, t’aguantes

Des del govern no se’ls escolta gaire, als ajuntaments també a l’hora de planificar el futur dels territoris?

Tinc una experiència molt negativa en aquest aspecte. Creiem que no se’ns escolta prou i que, de vegades, es fa més cas a persones que no formen part de l’Administració que a nosaltres mateixos.

És una situació que em sembla lamentable i em causa perplexitat. I que succeeix amb certa freqüència. Per exemple: hem demanat una variant que considerem urgent per alliberar el trànsit de la carretera i evitar els col·lapses. És una sol·licitud compartida per la majoria de pobles de la zona. I, en canvi, hi ha un petit grup, no originari del nostre poble, que no s’ha presentat ni ha format cap llista per a les eleccions locals, que s’oposa a la variant.

I com ho estan gestionant?

Hem mantingut reunions amb el Departament de Territori i hem expressat el nostre suport al projecte. Fins i tot havíem acordat l’inici de l’execució. Però el projecte va quedar aturat sense cap explicació.

Quan vaig entrar a l’Ajuntament, el projecte de la variant ja estava aprovat. Ens van trucar per informar-nos, ja que l’alcalde de Sils també s’hi havia implicat. Vam respondre immediatament que estàvem a favor i que volíem continuar amb el projecte, però no s’ha tirat endavant.

Hem tingut reunions amb el Departament de Territori, on ens van assegurar que es reactivaria el projecte, però tampoc s’ha complert. Recentment, en tornar-hi, ens van explicar que, a causa de l’oposició d’un grup que no és ni de Riudarenes en molts casos, la variant s’ha quedat en suspens. Aquesta situació és incomprensible perquè l’administració local sembla que no és tinguda en compte en aquest assumpte. És una qüestió que no entenem.