“L’atur a Cabrera és dels més baixos del país”

Una característica definitòria és que Cabrera és un poble de mar i muntanya, amb tota la singularitat que això comporta. Tenim una façana al mar, però el centre el tenim desplaçat a l’interior. També comptem amb diversos nuclis urbans importants. Però, potser, la tranquil·litat és la característica que els ciutadans més valoren. La nostra gent és molt amable i acollidora. Vivim molt molt bé en molts aspectes: no hi ha problemes de trànsit, és molt fàcil aparcar en qualsevol lloc i a sobre és gratuït. A Cabrera és difícil que no puguis aparcar a menys de 50 metres del teu destí. Però de vegades també diem que és massa tranquil. Li caldria una mica més de vida, potser un carrer comercial, potser un lloc on hi circuli molta més gent. Això és degut a la dispersió urbanística, però hi estem treballant.

 

Sí, però no hem patit el boom del creixement urbanístic i demogràfic d’altres pobles del Maresme. Nosaltres ens vam estancar en els 4.500 habitants ja fa una dècada. La població s’ha doblat en comparació a la que teníem fa 30 anys, però en els pobles de les rodalies hi ha hagut una construcció de zones residencials i un gran creixement que els ha fet doblar la població en només deu anys.

 

Pensem que si en les èpoques de bonança no hi va haver creixement, ara serà difícil que vingui. D’altra banda, però, fa tres mesos que tenim vigent un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i això obre la possibilitat a desenvolupar nous sectors petits, amb una dotzena d’habitatges cadascun, que de ben segur significaran algun creixement. La previsió és que en els propers cinc anys arribarem als cinc mil habitants.

 

El Castell de Burriac, sens dubte. Els caps de setmana no s’hi cap. És un mirador del Maresme i de totes les comarques del voltant. Ara estem fomentant unes visites guiades de difusió del coneixement del nostre patrimoni arqueològic i cultural. Fem visites al Castell i a les masies emblemàtiques i als closos arqueològics. És un potencial per al poble i per a la comarca…

 

Cabrera, en temps dels ibers, es deia Ituro, i era la capital de la Laietània. Els romans se la van annexionar i la van fer créixer abans de desplaçar-se cap a Iluro, l’actual Mataró. Però van deixar un patrimoni arqueològic importantíssim que alguns experts diuen que és tan gran o més que el d’Empúries. Amb el nou POUM molts d’aquests terrenys passaran a tenir titularitat pública. Tenim un potencial turístic increïble i hi estem treballant amb la Diputació, de cara a establir un pla estratègic del turisme local.

 

Imagini’s tenir això mateix, però molt més a prop de Barcelona: podem ajudar a desenvolupar el turisme cultural no sols de la comarca sinó del país. 

 

Mantenim el pes de l’agricultura i de la floricultura, però en termes relatius hi ha hagut altres sectors que han crescut molt en els deu anys darrers. Per exemple, el sector comercial. Ara tenim molta activitat al polígon de Santa Margarida, amb les seves empreses dedicades al sector de l’automòbil, el bricolatge, l’alimentació, etcètera. També s’han desenvolupat nous polígons industrials, com el de Les Corts, que ha aportat activitat de tota mena al municipi. Tenim empreses joves, amb molta projecció en diferents sectors, i això ha transformat l’estructura econòmica del municipi.

 

Tot això ha ajudat a fer que la taxa d’atur de Cabrera sigui la més baixa del Maresme i una de les més baixes de Catalunya. Sempre hem estat per sota del 10% d’aturats. Ara estem en un 9,1%. La implantació de noves empreses n’és la responsable. Però també la feina que ha fet l’ajuntament a través de la regidoria de Promoció Econòmica i, concretament, del Servei d’Ocupació Local. Ha facilitat la feina de selecció de personal a canvi que, de forma prioritària, però no exclusiva, aquestes empreses triessin persones aturades de Cabrera. Això ajuda les empreses i ajuda a la població a la vegada.

 

Justament vinc de visitar una empresa cabrerenca que va obrir el 2013, fundada per dos joves de 22 anys. Facturen 3,5 milions d’euros anuals. Fabriquen, venen per Internet i exporten a tot el món unes ulleres de sol de colors personalitzats, amb els vidres de colors. Es van fer famoses en el seu dia perquè les van començar a portar els jugadors del Barça i alguns altres esportistes coneguts. L’empresa té una projecció impressionant, i no és l’única. També tenim una empresa que fabrica taules de surf, i una que fabrica pa i que també exporten a tot el món… 

 

La nostra tasca és mantenir a Cabrera aquestes empreses, i procurar que no marxin, malgrat es facin grans. Des de l’ajuntament els facilitem tots els ajuts possibles per a que segueixin aquí. Creiem que Cabrera, en el futur, pot esdevenir un poble especialitzat en ajudar els emprenedors i les empreses joves. Voldríem crear un sector específic per a l’emprenedoria jove. 

 

El repte més gran que tenim és el de la mala connexió entre els quatre nuclis urbans. Tenim 2.500 persones al centre, 1.100 al Pla de l’Avellà, 350 persones més a Costa Mar i Bona Mar, i 250 més a Santa Elena d’Agell. Són nuclis distanciats físicament que, en el millor dels cassos, estan connectats per una carretera nacional o per una de local que no són competència nostra. Hi anem treballant i millorant a poc a poc.

 

Molt bé. I no és pas per sort, sinó gràcies a la tasca ben feta des de fa bastants anys, des d’abans de la crisi. Nosaltres vam ser dels pocs que vam creure que realment hi havia una crisi i no vam estirar més el braç que la màniga a partir de 2007. A Cabrera tenim una economia sanejada i podem pagar els proveïdors en un termini mig de 12 dies, cosa que es diu aviat. Ara som les administracions municipals les que més bé paguem de tots.

 

Ens ho podem permetre. I a més pensem que és una manera d’ajudar l’economia i les empreses locals. Gràcies al sanejament econòmic podem afrontar nous reptes i frenar la pressió fiscal sobre els ciutadans. Voldria significar que enguany, novament, hem decidit no apujar els impostos municipals, que ja els tenim congelats de fa anys. Entenem que és important per a les famílies.

 

No ens entusiasma. És una llei que té la pretensió de frenar el desenvolupament dels ens locals, de restar-los competències i fiscalitzar-los, d’exercir controls que entenem que eren necessaris, però que, al capdavall, afecten l’administració que menys deute generava a l’Estat. L’Estat central i les Comunitats Autònomes en generen molt més, així que creiem que el sentit de la LRSAL només pot obeir a un ànim centralitzador del Govern estatal.

 

Més que diners, ens costa temps. Un temps, és clar, que té un cost. Les persones de l’àrea de gestió econòmica van de bòlit cada vegada que hi ha un canvi en llei de la comptabilitat. Fa poc vam haver de contractar una persona per a donar suport a l’adequació de tota la comptabilitat i per a ajustar-nos millor als requisits de la LRSAL. Sí, són diners que ens podíem estalviar o destinar a altres coses.

 

Això caldria preguntar-ho a Madrid, al govern central. En política és vital conèixer la realitat del territori. I aquest és un principi tan vàlid per al govern de Madrid com també per al nostre govern de la Generalitat. Sempre he promogut que es trepitgi el territori i que es conegui el dia a dia. Crec que hauria de ser imprescindible per a qualsevol governant autonòmic o estatal que abans hagi estat alcalde o regidor d’un municipi. Ja no parlo de presidents, simplement de membres d’un govern qualsevol. Això et proporciona una informació que no tens d’altra manera.

 

Com a mínim haurien de tenir experiència de gestió. Estudis i experiència són dues coses que no sempre van lligades. Sovint, estar al capdavant d’una alcaldia implica gestionar equips de persones i per a això és molt important poder haver tingut experiència prèvia en el món empresarial o de l’administració. 

 

A la millor no tenen massa oportunitats… A nivell municipal, els polítics projecten una imatge que sempre s’associa a presentacions, actes públics, inauguracions, la revista… No som gaire objecte de crítica. Però també és veritat que la societat ens critica i en molts casos amb raó. L’autocrítica passa per acceptar les opinions desfavorables de la població.

 

Que hi ha polítics que no trepitgen prou el territori. I ja li he dit que cal conèixer la realitat. Això és vàlid per a pobles petits i mitjans, grans ciutats, governs autonòmics, nacionals, estatals… Els polítics han de tenir fil directe amb el territori.

 

Potser sí que s’haurien de limitar. Però hauríem de decidir molt bé el nombre de mandats. Potser tres mandats de quatre anys serien suficients en el cas dels municipis. Potser, la futura llei podria contemplar de dos a tres mandats de cinc anys cadascun. Però el que crec que és convenient és que els mandats no s’eternitzin.

 

És cert. Al nostre poble hi ha molta gent il·lustre i la població en general no ho sap. Fins i tot, molts cabrerencs no saben que tenim a personalitats vivint entre nosaltres, precisament per la tranquil·litat que li deia abans… Ens ajuden a engrandir el nom del municipi, són molt benvinguts i nosaltres mirem d’acollir-los tan bé com podem.

 

Sí. Ell sí que va pel món dient que és de Cabrera i ho diu amb orgull. Per al poble és un orgull acollir la família Sala i Martin i que en Xavier sigui un referent tan important a nivell mundial.