La comarca del Lluçanès ha començat a caminar sola amb moltes curiositats empresarials i l’èxit de les coques de Perafita
Fa tot just un any que la comarca del Lluçanès va començar a caminar sola, després que el Parlament de Catalunya donés llum verda el maig de 2023 a la creació de la 43a entitat comarcal de Catalunya, afegint-se a l’altra de més recent conformació, la del Moianès el 2015. A poc més d’una hora per carretera des de Barcelona i a tocar d’Osona, el Berguedà i el Bages, el Lluçanès té com a principals atractius l’entorn preservat i un caràcter eminentment rural en una comarca de tan sols 6.197 habitants. Un territori esquitxat de petits pobles rurals, ben connectats entre si que conserven un patrimoni ric i divers farcit d’elements emblemàtics. I, sobretot, una economia formada per 212 empreses, majoritàriament de serveis (125), però també amb presència de la indústria (40), la construcció (27) i l’agricultura (20). Una comarca de treballadors “sèniors” i “experimentats”, amb menys presència de joves i amb un gran nombre d’autònoms. I la “cirera” del pastís: l’imperi de les coques de Perafita.
La comarca del Lluçanès té 6.197 habitants, 212 empreses i el forn Franquesa amb coques de Perafita com a entitat més mediàtica
Si anem a pams, tal com detalla l’Informe trimestral del teixit empresarial i mercat del treball (2024) de la Cambra de Comerç de Barcelona, que el Lluçanès s’hagi independitzat d’Osona comporta que els osonencs hagin passat de 5.344 empreses el març de 2023 a 5.177 empreses el març de 2024 (-3,1%). Aquesta reducció de 167 entitats és resultat d’una disminució de 216 empreses ubicades als vuit municipis que ara pertanyen al Lluçanès i un augment de 49 empreses als municipis osonencs. Pel que fa als afiliats a la seguretat social de les companyies amb seu a la comarca del Lluçanès, la conformen 2.590 persones, amb lleugera presència masculina (1.425 treballadors) que femenina (1.160 treballadores). Com a curiositat, disposen de pocs treballadors estrangers a la zona (195), en comparació amb les comarques veïnes, com és el cas d’Osona o el Bages. La resta són majoritàriament catalans i d’altres parts de l’estat espanyol. Gran part dels treballadors pertanyen a les franges d’edat dels 30 a 44 anys i dels 45 a 45 anys. Sorprèn la poca xifra de treballadors menors de trenta anys en comparació amb la resta, que pot tenir a veure en la mobilitat per estudis o els treballs temporals d’estiu, que podrien incrementar la xifra, encara més.
Isaac Peraire, nascut a Prats de Lluçanès i alcalde de la ciutat des del 2015 al 2019, explica a VIA Empresa que el teixit econòmic del Lluçanès està format majoritàriament per petites i mitjanes empreses, de molt teixit comercial sobretot a la capital i amb nombroses iniciatives turístiques amb cases de turisme rural. “També hi ha empreses petites de construcció que estan creixent molt i el sector serveis està en auge, sobretot a la capital”, continua.
Un repàs històric, entre “referèndums” i “reivindicacions”
El 2010, fins a 12 municipis de la zona fronterera entre el Bages, Osona i el Berguedà van presentar a la Generalitat una sol·licitud per a la creació oficial de la comarca del Lluçanès. El 2015 es va dur a terme col·loquialment un “petit referèndum”, és a dir, un procés participatiu entre els veïns perquè opinessin si volien que el seu municipi s’integrés a la nova comarca. El resultat d’aquesta consulta ciutadana va ser favorable a la creació de la comarca en vuit municipis i contrari en cinc, fet que ja definia que el consens no era complet i que el procés no seria tan simple.
Per agilitzar el tràmit abans de les eleccions municipals del 28 de maig de 2023, el Govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei que incorpora els vuit municipis que van votar a favor de la creació de la comarca en la votació del 2015: Prats de Lluçanès (que és la capital), Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. A més, hi ha un novè municipi que, per ara, és del Lluçanès, però segons les últimes informacions, retornaria al Bages durant el juliol de 2024. I és que Sant Feliu Sasserra està incorporat al projecte de llei del Govern malgrat que va guanyar el “no” a la consulta del 2015.
Per altra banda, segons el projecte de llei, el Consell Comarcal del Lluçanès s’haurà de constituir després de les eleccions municipals del 2027. Fins llavors, hi haurà un organisme transitori en forma de Mancomunitat que s’encarregarà de la gestió dels interessos de la comarca. En aquest període de transició, els serveis a la ciutadania estaran garantits a través del Consell Comarcal d’origen fins a fer-se efectiu el traspàs a la nova comarca.
Peraire (alcalde de Prats de Lluçanès del 2015-2019): “Com a territori creiem que necessitàvem ser administrats pròpiament, ja que som diferents del pla de Bages i de la plana de Vic”
Els motius per voler independitzar-se i crear el Lluçanès? Peraire es remunta al decret de nova planta, el 1714, quan havia existit el Lluçanès. “Es tracta d’una realitat territorial, històrica i social de fa molts segles”, explica. A més, “com a territori creiem que necessitàvem ser administrats pròpiament, ja que som molt diferents del pla de Bages i de la plana de Vic”. També ho exemplifica amb els plans d’industrialització, la formació professional i fins i tot la promoció turística. “Mentre Catalunya sigui organitzada per comarques, aquesta és la millor fórmula pel Lluçanès”, conclou.
Qui és qui entre les grans empreses del Lluçanès?
Grans del Lluçanès, Rotor Print, Construccions R. J. Molas, Fustes Solà o Forn Franquesa formen part del top 5 empresarial segons els ingressos d’explotació. La primera del rànquing, Grans del Lluçanès, factura 52,99 milions d’euros i té 62 treballadors que es dediquen al comerç a l’engròs de cereals, tabac en branca, llavors i aliments per a animals. La companyia té trenta-dos anys d’història i es defineixen com un “referent del sector del comerç i servei de productes agrícoles de Catalunya”. També són de caràcter familiar i local i Josep Soler Gran és actualment el gerent de l’empresa.
El ‘boom’ de Rotor Print
Qui ocupa la segona posició és Rotor Print, que factura 29,2 milions d’euros i té 109 treballadors. Són experts en impressió i fabricació de packaging. Creada fa una dècada ha disparat ingressos en un 55% i invertirà quatre milions d’euros en dos anys per contractar fins a 25 persones noves.
Recentment han ampliat les seves instal·lacions a Olost. Aquestes inversions les fan especialment atractives per a fabricants d’aliments i de medicaments i han guanyat quota de mercat. De fet, la facturació de l’empresa es reparteix a parts iguals entre empreses d’aquests dos sectors, entre les quals destaquen marques com ara Gallo, Casa Tarradellas, Chupa Chups, Nestlé, Almirall, Ferrer i Cinfa. Rotor Print i altres empreses han creat ocupació al Lluçanès, una comarca que va patir molt la crisi del tèxtil. De fet, Jaume Costa, director general, i Albert Costa, pare i fill i socis a Rotor Print, són part de la família propietària de Turbofil, una empresa tèxtil que va tancar el 2005. I un objectiu ambiciós, segons confessen: “Aspirem a ser el primer productor de packaging flexible d’Espanya”. Actualment, el 80% de la facturació es concentra a l’Estat i la resta, a França, Itàlia i l’Amèrica Llatina.
Una constructora amb lligams a Vic
Construccions R. J. Molas factura 16,3 milions d’euros i té 32 treballadors. Ubicats a Olost es dediquen a la construcció d’obres de nova promoció sobretot i especialment a la zona de Vic. Venen d’una llarga tradició familiar, que els ha permès especialitzar-se en la rehabilitació d’edificis i masies antigues, un sector que requereix grans coneixements. Actualment, l’empresa és dirigida per la segona generació de la família; Ramon Molas i Josep Molas.
Finalment, Fustes Solà, ubicada a Prats de Lluçanès, factura 5 milions d’euros i té 16 treballadors. Tal com el seu nom indica es dediquen a la serradora, els palets, l’embalatge i la biomassa.
Bonustrack: l’èxit de Coques de Perafita
Possiblement, molts dels lectors han vist coques de Perafita en diversos forns o fires medievals al llarg del país. Tot va començar en un petit obrador a Perafita. Des del 1952 que a Forn Franquesa s’han convertit en especialistes en coques dolces i salades. L’ofici l’han mantingut al llarg de les tres generacions. Amb el pas dels anys guanyen presència al Lluçanès, a Osona i també van arribar els primers autobusos a la botiga de Perafita per fer degustacions. Amb l’arribada dels “feliços 2000”, ja són presents a les principals fires i mercats d’arreu del país. Fins i tot s’expandeixen i a part d’obrir una nova agrobotiga, també estrenen apartaments rurals de Ca l’Estamenya.
Nombrosos autobusos s’apleguen a la botiga de coques de Perafita per fer degustacions
El 2013 van fer un pas endavant i van registrar la marca coques de Perafita i van apostar per una estratègia comercial i digital per donar a conèixer encara més el producte. El 2022 van celebrar els setanta anys. I, fins i tot des del Comidista ho tenen clar: “Si hi ha un paradís de la coca, és a Perafita”.
Per Gemma Fontseca. Cap de redacció de l’AMIC
