En realitat les cançons eren populars i els monjos de l’abadia t les van adequar al registre religiós
La catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat acull la representació del llibre vermell de Montserrat.
Sant Feliu de Llobregat (ACN).- Els peregrins que pujaven a l’Abadia de Montserrat ballaven cançons que els monjos de l’època no consideraven adequades. Per això van decidir "normativitzar-les" i adaptar aquests càntics populars al registre religiós, explica l’experta en patrimoni i documentalista, Laia Molina. El cant i les danses ocupen ara 8 de les 137 pàgines que té el llibre vermell de Montserrat. Però són també un document únic de la manifestació de la identitat pròpia del poble català d’abans del segle XIV. Aquest dissabte la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Lobregat ha acollit la primera representació organitzada per Òmnium Cultural d’aquelles danses gràcies a l’Esbart Sant Martí i a la música d’Elèctrica Dharma.
L’espectacle que aquest dissabte ha acollit la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Lobregat, que ha omplert totes les seves bancades, és la suma de tres iniciatives diferents, de l’Esbart de Sant Martí, de l’Elèctrica Dharma (actualment Stella Splendens Rock Ensemble) i els cants del Cor Aulos. L’Elèctrica ha musicat les lletres i l’Esbart ha creat els passos de ball.
L’Esbart conserva unes pautes i uns passos tradicionals que han adaptat per poder muntar una coreografia més atrevida però que manté l’esperit de les danses que tants segles enrere els pelegrins que pujaven a Montserrat devien ballar.
L’experta en patrimoni Laia Molina s’ha encarregat de dur a terme la tasca documental del llibre vermell de Montserrat, que se’n diu així és perquè "les seves tapes són vermelles" i està a Montserrat.
Les cançons que els pelegrins que arribaven a l’abadia de Montserrat cantaven no eren adequades ni per temàtica ni per moviments al caràcter religiós del recinte on es trobaven. Per això els monjos van decidir "normativitzar-les" i adequar-les al registre religiós. En van robar part de la seva essència popular, però també van aconseguir protegir del pas del temps una mostra de la identitat del poble català del segle XVI.
La presidenta d’Òmnium Cultural ha subratllat la importància de la recuperació d’aquestes cançons i danses instants abans que comencés el concert. L’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, ha assegurat que, tenint en compte el context actual, resulta vital conservar la cultura pròpia del país.
