“L’emergència en la vivenda és el gran repte de la ciutat”

Vostè ha tingut una llarga carrera professional com a advocada i mediadora. Què la va motivar a entrar en política?

Provinc d’una família molt implicada en el municipalisme, tot i que soc nascuda a la Seu d’Urgell. El meu pare va estar també implicat en política local i nacional. Des de petita em van transmetre els valors i les ganes de treballar pel bé comú, la justícia social, la llibertat nacional… La meva família ha estat sempre independentista i suposo que això em va fer venir les ganes d’implicar-me.

El 2006 vaig entrar a militar a Esquerra Republicana de Sant Cugat i aviat vaig formar part de l’executiva local. Un bon dia em van proposar ser candidata a les eleccions municipals i vaig ser escollida regidora. Això va ser durant el mandat anterior. La meva família i el meu cercle d’amistats no es van sorprendre que m’acabés dedicant a la política.

La meva família ha estat sempre independentista i suposo que això em va fer venir les ganes d’implicar-me.

I li ha canviat gaire la vida, ara que s’hi dedica?

Força. Sobretot des que faig d’alcaldessa. Però, d’altra banda, n’estic molt orgullosa i contenta. Vaig assumir la responsabilitat conscient del seu significat i no me’n penedeixo gens.

Com diria que és el seu estil de fer política?

Crec que acabes fent política com fas la resta de coses que fas a la vida: amb un gran sentit del compromís, la responsabilitat, l’exigència amb tu mateixa… I sobretot sent conscient del moment en què vivim, que és complex per a la societat, el país i la meva ciutat. Els reptes són importants i estic disposada a treballar tot el necessari per assolir-los.

Crec que acabes fent política com fas la resta de coses que fas a la vida: amb un gran sentit del compromís, la responsabilitat, l’exigència amb tu mateixa…

En aquests dos anys que fa que és alcaldessa ha passat de tot. Fins i tot una pandèmia. Què n’ha après?

Moltes coses. Per exemple, que és imprescindible treballar en equip, escoltar tothom i donar-ho tot perquè, quan menys t’ho esperes, arriba un virus que et trasbalsa la vida, personal i professional. 

No oblidaré la trucada que vaig rebre de la consellera Vergés el dia que em van comunicar el primer cas de COVID a Sant Cugat. Va ser dels primers que hi va haver al país. Aleshores vaig tenir la sensació que el món em queia al damunt. Però també la de posar-me com a repte que ens n’havíem de sortir. Això és el que fem des d’aleshores i estic contenta de la feina feta. La ciutat està molt agraïda del suport que ha rebut del seu ajuntament.

Ens ha portat unes fotografies personals. Ens les voldria comentar?

En aquesta primera, que és de fa molts anys, hi surto amb el meu pare i la meva mare. És una foto que em parla dels orígens i dels valors que he après i que m’han ensenyat. 

En tinc una altra de quan era molt petita. Fa molt de temps que visc a Sant Cugat i la considero la meva ciutat, sobretot perquè és on han nascut els meus tres fills i on hi tinc la meva família i amics. Però a la Seu d’Urgell hi vaig estar fins als 18 anys, quan vaig marxar a estudiar a Barcelona. Ja no hi he tornat a viure més, però encara hi ha part de la meva família.

I en la tercera, que és molt bonica, hi surten els meus fills Ignasi, Arnau i Blanca quan eren molt petits. Quan l’Arnau tenia dos mesos vam decidir venir a viure a Sant Cugat. Des d’aleshores ha vingut tot el millor que m’ha passat a la vida.

Passem ara al municipi. Com ha afectat la pandèmia a Sant Cugat?

Igual que a la resta del país i del món. A l’inici no saps el que està passant. O potser no t’ho pots creure. Hem hagut d’assumir moltíssimes coses i donar suport a persones i negocis que van haver de tancar durant el confinament, o que han vist reduïts els seus ingressos. Tot plegat, molts comerços, autònoms i moltes famílies que estan al darrera d’aquestes empreses. Les necessitats de serveis socials s’han disparat a Sant Cugat i fins aleshores no havíem tingut mai aquesta demanda.

També hem patit un impacte molt gran a les residències de gent gran. De tot el que ara parlem amb tanta normalitat, al principi no en sabíem res. Des de l’ajuntament vam començar comprant mascaretes (ningú sabia on es podien comprar) i gel hidroalcohòlic, i donant suport a les residències, que es quedaven sense personal perquè queien malalts. Van ser uns dies molt complicats en què també vam haver de donar molta informació als conciutadans i demanar-los que es tanquessin a casa perquè tancàvem totes les activitats i les escoles.

Les necessitats de serveis socials s’han disparat a Sant Cugat i fins aleshores no havíem tingut mai aquesta demanda.

Es diu que la ciutat és de les que més bon nivell de vida tenen del país. Però què té de bo i de dolent?

D’una banda diria que és una ciutat molt bonica, plena de parcs urbans i, també, a tocar de Collserola. És una joia tenir un entorn que permet respirar bé i disposar d’un lloc on anar a caminar en qualsevol estona lliure. Ho hem pogut comprovar molt bé durant la pandèmia i el confinament.

D’altra banda és una ciutat molt cara, que té una emergència en quant a habitatge, perquè hi ha moltíssimes persones, començant pels nostres fills i filles, que han de marxar i mudar-se a altres llocs on puguin trobar una vivenda assequible. Aquest és el gran repte que tenim com a ciutat: ser capaços de fer que ningú hagi de marxar i que es puguin quedar a viure aquí.

Si ens pogués recomanar la visita d’un parell de llocs de la ciutat, què ens diria?

Serien llocs que representen la part històrica. Per exemple, el monestir de Sant Cugat i el seu claustre, que són la joia monumental, històrica, patrimonial i artística de la ciutat. A més, presideix la vila des de la plaça d’Octavià. I n’estem molt orgullosos.

D’altra banda recomanaria el celler cooperatiu Cèsar Martinell, que representa un passat vitivinícola i agrari de la ciutat. És important saber d’on venim. Hem crescut de manera exponencial en els darrers anys, però els nostres orígens estan molt clars. 

En darrer lloc suggeriria visitar el Parc de Can Matas, amb el seu turó, que representen l’aspecte més verd i d’aire lliure de la ciutat. En tenim d’altres, però per mi és un dels espais més bonics: puges al turó i tens una vista de tot Sant Cugat.

Vostè és la primera alcaldessa d’Esquerra a l’ajuntament de Sant Cugat. Ho és gràcies al recolzament de la CUP i el PSC. Què representa per a vostè?

Per a nosaltres és un fet important. Després de 32 anys d’hegemonia d’un govern convergent i monocolor, hem arribat a pactar tres forces polítiques capaces de fer de Sant Cugat una ciutat per a tothom, malgrat les nostres diferències. Volem que ningú es quedi enrere. I volem abordar aquesta emergència en la manca d’habitatge que us esmentava. Però també la climàtica.

Totes aquestes raons, que en són moltes, ens van permetre posar-nos d’acord a les tres forces polítiques. Avui en dia tenim un govern estable que avança en molts temes i que té moltes ganes de fer feina. I encara tenim dos anys més de marge per treballar en els compromisos que vam assumir el 2019.

Avui en dia tenim un govern estable que avança en molts temes i que té moltes ganes de fer feina. I encara tenim dos anys més de marge.

Quina és la situació econòmica de l’ajuntament en aquests moments?

Sant Cugat és una ciutat amb recursos, i el seu ajuntament també ho és. El que cal és voluntat política per fer-los servir. Només amb els recursos econòmics no fas que una ciutat tiri endavant. Per això calia trencar aquesta hegemonia de 32 anys que us deia.

Sant Cugat és una ciutat amb recursos, i el seu ajuntament també ho és. El que cal és voluntat política per fer-los servir.

No obstant, alguna cosa bona van fer també els anteriors alcaldes i alcaldesses del municipi?

I tant! És evident que quan et poses al capdavant d’un ajuntament i treballes per la ciutat, ho fas des del teu punt de vista, seguint el teu programa i objectius. Sant Cugat és fruit de molts anys de treball adreçats a fer-ne una ciutat tan bonica com ho és ara. És, com totes les ciutats, la suma de totes les persones que hi viuen i que hi estan compromeses. Abans us parlava d’una ciutat que té moltes entitats i que és molt viva.

Gràcies al compromís d’aquestes persones i a un ajuntament amb capacitat per treballar per la ciutat, tenim racons bonics, arbres, carrers amples, zones de passeig, escoles, teixit industrial… Però és cert que a mesura que la ciutat avança i creix tant, ha de poder assumir altres reptes imprescindibles. Per això vam considerar que era el moment de fer un canvi al govern.

Quins són els reptes que li queden per resoldre en el que resta de legislatura?

Molts. Ens queda de tot. Els reptes són gegantins, molt ambiciosos. I no es resolen amb dos anys. Potser ni tan sols en quatre. Ara ha arribat el moment de pensar en quin Sant Cugat volem. La ciutat creix tan ràpid que s’ha fet la més rica de Catalunya, però també la que té un habitatge més car. També és molt verda, i cal protegir això. Hem de garantir que les persones que venen cada dia, ja sigui a gaudir o a treballar, puguin seguir-ho fent.

Els reptes segueixen damunt la taula. Volem que ningú es quedi enrere i, per això, cal seguir donant suport a les persones que han de viure a la ciutat més rica del país, però que els costa fer-ho. També hem de contribuir a resoldre el repte climàtic. Des del minut zero ens hem declarat en emergència climàtica i hem treballat en canvis de mobilitat, en la creació de zones de baixes emissions, carrils bici… Cada dia hem de convèncer la gent de fer servir transport públic. Igualment hem de pensar en les empreses i iniciatives empresarials, perquè volem que en vinguin cada vegada més. Hem de pensar molt més en global i fer que Sant Cugat esdevingui un referent. 

De què diria que se sent més orgullosa en tot aquest temps en que ha estat d’alcaldessa?

Crec que hem posat de manera molt explícita al damunt de la taula la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. L’hem posat en la majoria de les mesures que hem pres. I això obliga a la gent a canviar d’hàbits, especialment en qüestions de mobilitat i rutines. Toca fer molta pedagogia, perquè esta costant, però ho estem aconseguint. D’això me’n sento molt orgullosa.

Com també me’n sento d’haver ajudat moltes persones que necessitaven el suport dels serveis socials. Cal abandonar el titular de “la ciutat més rica del país” i atendre la realitat diversa i plural. Les persones necessitades són una prioritat per nosaltres.

Finalment, permeti’m dir que, com a govern, i personalment, ens sentim orgullosos de poder treballar cada dia per fer una ciutat molt més igualitària, feminista i paritària. Això ens costa. És una lluita diària. Abans de fer d’alcaldessa ja era una feina que assumia personalment, però si tens una responsabilitat política tan important com la d’una alcaldia, cal reivindicar la condició de dona i de feminista amb més força.

Cal abandonar el titular de “la ciutat més rica del país” i atendre la realitat diversa i plural. Les persones necessitades són una prioritat per nosaltres.

Quines són les línies de promoció econòmica del municipi i, també, com es pot ajudar des dels ajuntaments al sector privat a recuperar-se?

Nosaltres som una ciutat amb un teixit comercial molt potent. I, per tant, li hem hagut de donar suport d’una manera especial. S’ha imposat una nova manera de comprar i les grans superfícies fan molt de mal al petit comerç. Des de l’inici, i més amb la pandèmia, estem treballant en mantenir el teixit comercial del centre i dels barris de la ciutat. Així doncs, hem dedicat molts ajuts al petit comerç.

Igualment, Sant Cugat és una ciutat molt ben situada i propera a les grans infraestructures del país: el port, l’aeroport, la capital… Les infraestructures que tenim ens permeten moure’ns a qualsevol punt i per aquest motiu tenim empreses molt potents del sector farmacèutic i de salut, però també tecnològic: HP, Grífols, Boehringer, Ferrer, i tantes d’altres. En tot allò que necessiten, també intentem ajudar aquestes empreses, perquè contribueixen a fer que tinguem un índex d’atur molt baix i ens donen oportunitats.

Quines són les principals reivindicacions dels alcaldes i alcaldesses amb els que parla darrerament?

El nostre mandat ha quedat absolutament influenciat per la pandèmia. I això és un fet. Però també ho és que el que ens vindrà ara, l’etapa de reconstrucció econòmica, tindrà molta importància. Caldrà ajudar totes aquestes persones que hagin perdut les feines, o els negocis, o que hagin vist reduïts els seus ingressos. Són persones que fins ara no necessitaven ajuts i que ara sí que els necessitaran. Això és el que ens preocupa.

Creu que se’ls té prou en compte als alcaldes i alcaldesses a l’hora de fer la planificació del futur del país des del govern?

Sempre se’ns podria tenir més en compte… Però crec que sí. Amb tot el que hem viscut en el darrer any, en tot moment se’ns ha traslladat de primera mà l’evolució de tot plegat per així anar prenent totes les mesures. Primer, les restrictives. I ara, l’apertura. Però cada municipi és un món amb unes especificitats concretes i moltes vegades ens passa que veiem que tal o qual mesura no ens va bé per a la ciutat, o no ens convé, o no és el que necessitem.

Entenc que als alcaldes i les alcaldesses ens correspon reivindicar les necessitats i és el que seguiré fent cada dia. Més ara, tenint en compte que el president del país, Pere Aragonès, ho posarà molt més fàcil per escoltar-nos.

Al nou equip de Govern hi ha força representació de Sant Cugat, amb Natàlia Garriga, Jordi Puigneró…

De fet, històricament, hi ha hagut molts consellers de Sant Cugat. En l’anterior Govern n’hi havia tres de Junts. En aquest, dos. Jo estic molt honorada. Però el que era més important per a tots els municipis era tenir un Govern el més immediatament possible per fer front a les necessitats de reconstrucció econòmica, social i emocional del país. Ha acabat arribant un govern que afrontarà la reconstrucció amb majúscules i que té ganes de treballar pels problemes reals i diaris de la gent del país. I pels objectius que tenim la gent d’ERC d’aconseguir amnistia, autodeterminació i un referèndum per votar la independència i poder tenir una república, que és la millor manera de servir les necessitats dels municipis i els seus habitants.

Som independentistes perquè només un estat propi ens donarà aquestes eines indispensables per resoldre els problemes quotidians de la gent.

Estic honorada que hi hagi dos consellers santcugatencs en l’actual Govern

Per acabar, quina seria l’agenda típica d’un dia en la vida de l’alcaldessa de Sant Cugat?

El meu dia a dia es basa en donar suport a iniciatives empresarials que arriben a la ciutat, o bé recolzar les entitats de la ciutat, com ara les associacions de veïns, per conèixer de primera mà situacions que els preocupen, o ajudar-los a planificar projectes.

També, en aquests moments precisos, tenim la programació de la Festa Major de Sant Cugat, a finals de juny. Imagineu què significa preparar una festa major en plena “desescalada”, amb mesures de seguretat que van canviant cada setmana. 

Si no estic fent cap d’aquestes coses miro de sortir al carrer i veure com està la ciutat, parlar i escoltar els veïns i veïnes… Avui, per exemple, és dia de mercat setmanal i buscaré un moment per visitar diversos racons i fer-me una idea de les necessitats.