Tornem al Baix Llobregat, allà on el Parc Fluvial del riu homònim i el Parc de Collserola es donen la mà. Molins de Rei és una vila que, en pocs anys, ha esdevingut ciutat mitjana, tot mantenint la idiosincràsia de poble. Xavi Paz n’és l’alcalde.
De quina manera va saber que vostè tenia una motivació per la política?
Vaig néixer el 1971. Quan tenia 20 anys es va produir el conflicte dels Balcans. I aleshores tenia contacte i em formava a la Universitat Menéndez Pelayo, de la mà de José María Mendiluce. Ell em va motivar a anar una mica més enllà de la meva feina com a fisioterapeuta, i a preguntar-me cap a on anàvem i què havíem de fer. Allà diria que em va entrar el “cuquet” de l’interès per la realitat pública. El 2003 em va arribar la primera oportunitat de dedicar-m’hi, des de la perspectiva municipal.
I quin és el seu estil de fer política?
No m’agrada gaire definir-me en aquest sentit. Més aviat dic que nosaltres tenim un tresor, que és la nostra paraula i el nostre compromís. Si dic alguna cosa és perquè penso que es pot dur a terme, sempre des d’un exercici d’honestedat personal. Preparant les passades eleccions municipals algú va donar a entendre que porto “molt de temps” a la política. I jo penso que això depèn molt de si, de manera honesta, un té clar que té il·lusió, ganes i motivació per seguir treballant pel benestar i la millora de Molins de Rei. Jo encara les tinc, i també ho puc dir de l’equip que m’acompanya. Estem en un gran moment d’equilibri entre l’experiència i la il·lusió.
Nosaltres, els polítics municipals, tenim un tresor, que és la nostra paraula i el nostre compromís
En aquestes eleccions va revalidar el seu mandat anterior. Per què creu que va passar?
Doncs perquè va prevaldre el missatge de què el poble funcionava prou bé. Hi ha problemes, evidentment, però també tenim estabilitat i la gent sap que estem en contacte constant amb ells. Això, després d’un període molt turbulent, s’ha vist reconegut.
Finalment, vam aconseguir els millors resultats que mai hem obtingut: 9 regidors, i 34,9% dels vots emesos. Jo crec que, juntament amb el projecte complet i ben explicat, això és el que va merèixer la confiança dels molinencs i molinenques.
Què li ha aportat, personalment, el seu pas per l’alcaldia.
Una major estima per Molins de Rei.
I què n’ha aprés?
He après a conèixer molt millor Molins de Rei i les seves realitats. No hi ha un dia en què no coneguis alguna cosa de la història, dels perquès o de les motivacions de la gent del municipi. I també l’evolució del mapa social i humà. Aprens que és un poble viu, que creix i que troba oportunitats cada dia.
A banda, he après molt sobre els procediments i la pràctica política, i a resoldre els molts problemes que tenim a l’hora de fer realitat el projecte que tens al cap.
No hi ha un dia en què no coneguis alguna cosa de la història, dels perquès o de les motivacions de la gent del municipi. I també l’evolució del mapa social i humà
Li hem demanat unes fotografies de diversos moments de la seva vida. Quines ha triat i per què?
Jo li dec molt a l’esport i, bàsicament, a l’atletisme. El vaig practicar a la ciutat des dels 15 fins als 26 anys. I sempre vaig voler ser fisioterapeuta per poder-me dedicar al món de l’esport. L’atletisme em va donar aquesta formació i per aquest motiu us aporto una fotografia meva practicant-lo.
L’altra fotografia representa el meu moment de descoberta amb l’organització política. Tot i que hagi pogut estar en descrèdit, al final la política és una agrupació de ciutadans al voltant d’uns valors i d’un projecte col·lectiu, que ens ajuda a trobar les sinèrgies necessàries per fer-lo possible.
Com ha evolucionat el municipi en els darrers anys?
Aquesta és una pregunta que genera un debat molt ric. La gent que fa més anys que viu a Molins us dirà que la localitat ha canviat de manera molt considerable. D’altres pensem que, tot i haver canviat, el que realment ha canviat són els temps.
Però Molins de Rei ha sabut combinar el creixement amb un respecte per la idiosincràsia i el caràcter que ens omple d’orgull. Ara som un municipi mitjà, de dimensions metropolitanes: tenim 27.000 habitants i estem a 19 minuts de Barcelona en transport públic. I, no obstant, mantenim l’essència de poble.
També tenim un teixit associatiu molt ric, ple d’activitats i oportunitats. I si un desitja anar a Barcelona o a qualsevol altre ciutat de l’entorn metropolità, ho pot fer. O pot quedar-se a fer les mateixes activitats a Molins.
Molins de Rei ha sabut combinar el creixement amb un respecte per la idiosincràsia i el caràcter que ens omple d’orgull
Que diria que fa únic el municipi?
La seva gent. I el seu caràcter, i la capacitat d’integrar les persones nouvingudes. Com us deia, aquí hi ha hagut un canvi de paisatge humà. Això sí, no podem evitar pensar en la problemàtica que tenim a l’hora d’accedir a habitatges arreu de l’Àrea Metropolitana i, per tant, a mesura que Barcelona ha anat expulsant ciutadans de la primera corona, nosaltres hem anat rebent-los.
La gent se sent orgullosa i contenta. Fins i tot la que ha vingut de fora. S’han integrat en la identitat, ja sigui mitjançant el lleure, l’esport o l’educació dels seus fills.
Quins indrets emblemàtics destacaria?
En podria nomenar molts. Per exemple, ara estem en la fase final de consolidació del centre antic: la unió entre el carrer de Baix, el Major, la plaça de l’Ajuntament i la plaça de la Creu. Aquest és ara un centre comercial a cel obert, molt característic i on tots ens hi trobem.
També em sento molt orgullós de la recuperació de l’edifici de l’entorn del molí, l’antiga fàbrica Ferrer i Mora. El 2019 vam saldar un dèficit històric que teníem a la ciutat i hi vam instal·lar una biblioteca de 2.200 m2, de molta qualitat, que dona una idea de la nostra aposta pels equipaments socials que contribueixin a la igualtat d’oportunitats i al benestar social. La biblioteca també és una ampliació del centre urbà.
I, finalment, tenim dos espais naturals que s’han preservat gràcies a l’esforç de moltes generacions i a la voluntat política: el Parc Fluvial del Llobregat i el Parc Natural de la Serra de Collserola. A Molins, ambdues coses s’abracen.
Recorda la primera decisió que va prendre com alcalde, el 2011?
Recordo el primer acte en què vaig participar. Va ser el sopar dels constructors locals, que se celebra cada diada de Sant Antoni de Pàdua, que és el seu patró. En quant a les primeres decisions… Recordo, també d’aquell mandat, que el 2011 ens trobàvem en una època de crisi econòmica i que teníem un dèficit important d’equipaments. Vam fer el traspàs amb l’anterior alcalde i el que em deia era que havien hagut de desallotjar l’edifici de la Ferrer Mora. La primera decisió que vaig prendre va ser trobar una nova ubicació per a l’entitat esportiva que hi havia allà fins aleshores.
Quant al 2019, en què vaig recuperar l’alcaldia, vaig reunir-me amb els treballadors de l’Ajuntament perquè ens trobàvem en una situació molt crítica en quant a consolidació del personal. Havíem de proveir-nos de moltes places, perquè havíem perdut qualitat i quantitat.
Quina estat la seva prioritat de govern durant els anys de mandats? Han aconseguit els objectius que tenien?
Hem tingut moltes prioritats. De 2011 a 2013 podríem dir que vam centrar-nos en la recuperació d’equipaments. Allà va ser quan vam tenir un salt important amb la biblioteca i els equipaments esportius. Des del 2019 hem tingut dues línies: la millora de l’espai públic (amb la reformulació de les places de l’1 d’octubre i del Pont de la Cadena, a punt d’acabar en els propers mesos) i l’actuació contra el canvi climàtic, amb la reforestació, la naturalització del municipi o la introducció d’ombres i espècies vegetals.
El mandat anterior també va ser el de la recuperació del patrimoni. Ara estem acabant les obres del palau de Requesens, que és el primer i, de moment, únic museu dedicat al Renaixement a Catalunya. I també estem treballant en el patrimoni industrial.
Des del 2019 hem tingut dues prioritats: la millora de l’espai públic i l’actuació contra el canvi climàtic
La situació econòmica municipal és bona?
El 2011, en el primer mandat, ens vam trobar amb una situació econòmica molt complexa que vam saber redreçar. I hem pogut fer front a tots els projectes que plantejàvem. Ara, però, com molts altres ajuntaments veiem afectada la capacitat de generar ingressos, com a conseqüència de la sentència del Tribunal suprem en relació a les plusvàlues, i de l’encariment del preu del diner i de tots els preus de proveïdors.
Segurament ens caldrà fer ajustos i treballar en la consolidació fiscal. Avui mateix teníem el ple d’aprovació i ordenances on plantegem un increment de la capacitat fiscal que hem perdut en els darrers dos anys. I segurament haurem de fer ajustos als pressupostos de 2024, perquè ara mateix no podem encabir els programes dels darrers quatre anys. Les administracions tenim el dubte, a nivell europeu, de quines seran les regles fiscals: veurem si les mesures que hi ha hagut a conseqüència de la crisi de la Covid19 es mantindran, es tornaran a formular o bé si tornarem als criteris exigents anteriors, en relació als romanents.
Veiem afectada la capacitat de generar ingressos com a conseqüència de la sentència del Tribunal suprem en relació a les plusvàlues, i de l’encariment del preu del diner
Quins reptes plantegen per a l’estructura de persones de l’Ajuntament?
En els darrers quatre anys hem dotat de personal aquells àmbits i regidories que no en tenien. Hem incorporat policies locals, hem recuperat tècnics en educació, en participació, en mobilitat, serveis jurídics… El que hem de fer en aquest mandat és donar un salt qualitatiu i dotar l’estructura de nivell directiu. Esperem consolidar la dotació de persones en els propers sis mesos, perquè volem que cada àrea tingui el seu director de serveis. També volem introduir la figura del gerent municipal.
En els darrers quatre anys hem dotat de personal aquells àmbits i regidories que no en tenien
Quina és la importància, per a vostès, de les entitats supramunicipals?
Primerament, la capacitat de fer lobby. Ja coneixeu la dita que diu “si reuniu quatre alcaldes de colors diferents i de diferents països, segurament es posaran d’acord de seguida en els problemes que tenen al davant”. Compartim problemes de residus, de via pública, de seguretat, de serveis socials, de cultura…
Si, en canvi, reunim quatre presidents del país, aleshores apareixeran la geopolítica i les diferències. La capacitat de poder-nos reunir amb alcaldes de diferents municipis i dimensions, que és el que tenim a l’Associació Catalana de Municipis, per exemple, ens dona aquest avantatge: podem analitzar els reptes i veure que molts són comuns i que podem treballar-los amb eines compartides, la corresponsabilitat d’altres administracions, etcètera.
Si reuniu quatre alcaldes de colors diferents i de diferents països, segurament es posaran d’acord de seguida en els problemes que tenen al davant
Per on començarien vostès a treballar? Per quin repte?
Pel del finançament local. En aquest país s’ha parlat molt de temps de com millorar el finançament autonòmic, però el municipal ha estat el germà petit i no s’ha tocat mai.
Els ajuntaments seguim gestionant el mateix percentatge de la despesa pública que gestionaven el 1979. A sobre, ens han caigut moltes decisions i competències sobre les que no tenim capacitat financera. La darrera, per exemple, ha estat la decisió de la Generalitat de fer gratuïts els I2 de les llars d’infants. Sens dubte, una notícia positiva per als pares i les mares, però que té un efecte important sobre les finances municipals. A Molins de Rei, per exemple, teníem un preu públic de la llar d’infants que era més elevat que el que ara rep per part de la Generalitat. I hi ha moltes famílies que aposten per aquest model d’educació inicial.
En aquest país s’ha parlat molt de temps de com millorar el finançament autonòmic, però el municipal ha estat el germà petit i no s’ha tocat mai
Diria que el Govern té prou en compte els municipis com ara el seu?
Pel que fa a la Generalitat, jo diria que cal que demostri més el seu recolzament al món local. Per exemple, setze mesos després de prendre la decisió de fer gratuïta la I2, encara hi ha ajuntaments que no hem tingut cap resposta a l’hora de resoldre el problema que se’ns havia generat als municipis. No dubto de la bona voluntat, però hi ha aspectes que requereixen constància i no pas perllongament en el temps.
I del Govern de l’Estat jo diria que és evident que té un caràcter municipalista. Molts dels seus ministres provenen dels municipis. Però, igualment, cal que atenguin més les demandes de finançament dels ajuntaments. I, en aquest sentit, encara no hem vist una solució per als ajuntaments. Hi ha moltes decisions preses que poden representar mal de cap per a les arques municipals, com ara les plusvàlues o el sistema de finançament.
Cal que la Generalitat demostri més el seu recolzament al món local
Com li explicaria el que és un alcalde a un nen de vuit anys?
Ho faig sovint i és una de les activitats que més m’agrada. Quan ens venen a veure amb l’escola em pregunten de tot. I jo els dic que l’alcalde és la persona encarregada de comandar l’Ajuntament, que, a la vegada, és una organització que existeix per resoldre els problemes dels veïns i veïnes.
A Molins de Rei, a més, fa set anys que vam constituir un Consell d’Infants i un Consell d’Adolescents. Hi ha grups de treball durant tot l’any, dedicats a projectes que els encarreguem. Al final del curs escolar, ens fan un retorn. I ens agrada molt veure el que ens diuen, perquè veiem que és molt necessària la seva mirada.
