Des de 2015, Dolors Cambras és l’alcaldessa de Sant Pau de Segúries, al Ripollès.
Parli’ns una mica de vostè… Què feia abans d’entrar en política?
Jo vaig començar la carrera d’Arquitectura, tot i que no la vaig acabar, perquè vaig casar-me i vaig formar una família. Professionalment vaig dedicar-me a la feina d’administració en una promotora immobiliària a la que encara estic vinculada.
I com va ser la seva entrada en política?
El 2011, el cap de llista de Convergència i Unió em va venir a buscar i em va proposar d’ajudar-lo. Per una sèrie de circumstàncies, jo necessitava una nova motivació personal i vaig sentir que la proposta em venia de gust i que podia fer un canvi en la meva vida treballant pel meu poble.
Ell va ser alcalde durant una legislatura i, en acabar-la, se’m va plantejar la possibilitat de ser jo la cap de llista. Tot i que no ho tenia gaire clar, em van “ensarronar” una mica i em vaig presentar a les eleccions del 2015. Des d’aleshores soc l’alcaldessa.
Tot i que no ho tenia gaire clar, em van “ensarronar” una mica i em vaig presentar a les eleccions del 2015.
La primera dona en ser-ho al poble. Com ha viscut aquests set anys a nivell personal?
He après molt i he conegut molta gent. He pogut créixer personalment i compartit esforç amb companys i companyes que d’altra manera no hauria conegut. Ha estat un gran aprenentatge.
He pogut créixer personalment i compartit esforç amb companys i companyes que d’altra manera no hauria conegut.
Com definiria el seu estil de fer política?
No em considero una política. Més aviat intento posar-me en la pell del ciutadà i miro de resoldre els problemes dels veïns en el seu dia a dia.
Li hem demanat algunes fotografies personals. Ens les podria explicar?
N’he triat quatre, en total. La primera forma part de la meva infantesa. La meva mare és filla d’Abella, un nucli rural de Vilallonga de Ter, i tots els diumenges a la tarda pujàvem a veure la meva àvia (que també era la meva padrina) i ens trobàvem tota la família i passàvem moltes hores amb els meus cosins. D’aquell temps en recordo especialment les matances del porc: la gent hi treballava molt, però també es feia una gran festa i ens reuníem molts nens i nenes. Era una ocasió de l’any que tots els infants esperàvem perquè ens ho passàvem molt bé.
La segona foto és d’un viatge a Itàlia, al final del COU. Va ser la meva primera sortida a l’estranger… Abans no hi havia les facilitats actuals i molt menys per a les persones que vivíem en àmbits rurals. En guardo un record molt entranyable.
I les altres dues fotos?
La tercera és una fotografia familiar, amb el meu difunt marit i les meves tres filles. Va ser el darrer viatge que vam poder fer tots plegats. Era un creuer pel Mediterrani i, aquí concretament, vam fer una parada a Tunis. La vam gaudir moltíssim.
En la darrera foto hi surto juntament amb el President Carles Puigdemont i el Dr. Bonaventura Clotet, una eminència del sistema immunològic. Era en un sopar solidari al que vaig tenir l’oportunitat d’assistir aquí, a la Vall d’en Bas. Vaig conèixer-hi persones molt importants del nostre país que d’altra manera no hauria conegut.
Expliqui’ns com és Sant Pau de Segúries, per als qui no ho coneixen?
Som un municipi del Ripollès, que es troba a mig camí entre els que es consideren petits i els que es consideren grans. Tenim uns 750 habitants i som un poble tranquil. Sempre se l’ha considerat com a poble de passada per als que van en direcció a la Vall de Camprodon. Però el nostre objectiu és que es converteixi en un poble de parada. Estem treballant molt per tal que la gent s’aturi i gaudeixi aquí de la tranquil·litat i del patrimoni natural que tenim.
Sempre s’ha considerat Sant Pau com a poble de passada per als que van en direcció a la Vall de Camprodon. El nostre objectiu és convertir-lo en un poble de parada.
Com són les persones de Sant Pau de Segúries?
M’imagino com a tot arreu: gent amable, acollidora… Tenim les nostres coses, però res a destacar.
En quin moment es troba el poble, des del punt de vista econòmic i social?
El motor econòmic més important que tenim al poble és el càmping. Sempre dic que aprofitem les dues temporades de la muntanya, tant la d’estiu com la d’hivern. A l’hivern tenim les pistes d’esquí a tocar, i Vallter 2000 és una bona promoció turística per a la comarca. A l’estiu, per descomptat, tothom ve a descansar i a guardar-se de les temperatures de la ciutat.
A banda d’això, tenim petits obradors d’embotits, alguna formatgeria i les activitats d’alguns professionals autònoms. La resta de persones han de desplaçar-se fora del poble per anar a treballar.
Sempre dic que aprofitem les dues temporades de la muntanya, tant la d’estiu com la d’hivern.
I quines creu que són les coses més bones i més dolentes de Sant Pau?
No considero que en tinguem cap de dolenta. Més aviat diria que són adversitats que s’han de resoldre i que, en tot cas, t’ajuden a créixer a nivell personal. I de coses bones… Jo cada dia marxo cap a casa amb alguna cosa bona; amb algun aprenentatge, si més no.
Jo cada dia marxo cap a casa amb alguna cosa bona; amb algun aprenentatge, si més no.
Si venim a visitar Sant Pau de Segúries, què ens recomana que veiem sí o sí?
Per suposat, la via romana, dita de Capsacosta. Des de 2015 és un Bé Cultural d’Interès Nacional. Cada any, el darrer diumenge d’octubre, hi fem una caminada popular per donar-li una mica de reconeixement i una empenta. A més, darrerament, mentre es consolidaven les runes d’un antic pont medieval, hem trobat la sortida del poble, que també formava part d’aquesta via romana i del camí ral.
I, clar, no podem oblidar-nos del patrimoni natural. El poble està envoltat de muntanyes amb uns paratges encisadors i unes rutes que conviden a passejar pels boscos. Tenim unes fagedes que, tant a l’estiu com a la primavera, ens donen una ombra i una frescor molt agradables per anar-hi a passejar. A la tardor, quan les fulles s’acoloreixen i cauen, els boscos prenen una tonalitat impressionant.
Des de 2015, la via romana de Capsacosta és un Bé Cultural d’Interès Nacional.
Abans ens deia que el municipi té 750 habitants. Hi ha hagut algun creixement darrerament?
Sí. A causa de la pandèmia hi ha hagut força empadronaments. Persones que tenien aquí una segona residència, però que han decidit quedar-se a viure de forma permanent. Hem crescut una mica, però ens mantenim en aquestes mateixes xifres.
Quina és la situació de l’habitatge? En disposen?
Tenim un problema que és endèmic de tot el Ripollès. Estem mancats d’habitatge, tant de lloguer com de compra.
Tenim un problema que és endèmic de tot el Ripollès. Estem mancats d’habitatge, tant de lloguer com de compra.
I fan alguna cosa des de l’ajuntament?
Intentem que es facin promocions d’habitatges i, per aquest motiu, estem en contacte amb promotores immobiliàries. També tenim problemes amb el lloguer turístic, perquè ha anat ocupant vivendes de lloguer que anaven destinades a la gent del poble i la comarca. Al final, ha fet encarir els preus. Malgrat tot, a Sant Pau, els preus de compra i de lloguer no són tan elevats com a la resta de la Vall de Camprodon.
Parlem de l’ajuntament. Quina és la situació econòmica actual?
És sanejada. Fem totes les coses que podem i mantenim l’equilibri financer.
Quins són els projectes que tenen en marxa, i quins els queden d’aquí a final de la legislatura?
La pandèmia ha endarrerit molts projectes. Com a tot arreu, hem patit dos anys d’aturada i estem tornant a la normalitat, mentre engeguem novament els projectes que ens havíem compromès a fer.
Ara mateix en tenim tres damunt de la taula. Un d’ells és la renovació de la Plaça de la Generalitat, que és el centre d’activitats i lleure del poble, on també s’hi celebra el mercat setmanal. Segurament, començarem a treballar-hi a partir de la festa major.
També estem treballant la Via Verda, que ja ens arriba fins aquí. Segurament a finals de mes començarem a fer obres que la connectin amb el tram urbà de Sant Pau, en direcció a Camprodon.
Finalment, gràcies a una subvenció dels fons Next Generation, podrem urbanitzar tot el carrer Guàrdia. Serà una remodelació íntegra del carrer. És un carrer principal per al comerç i l’activitat econòmica, i és on s’hi troba l’ajuntament.
La pandèmia ha endarrerit molts projectes. Com a tot arreu, hem patit dos anys d’aturada i estem tornant a la normalitat.
Expliqui’ns com s’organitza el seu ajuntament. Primer en quant a l’equip professional i després en quant al govern municipal.
Tenim tres persones que treballen a la brigada municipal. També tenim dues educadores a la llar d’infants i dues administratives a les oficines. També tenim una sèrie de persones a temps parcial: el tècnic municipal, l’arquitecte i una col·laboradora del tècnic.
Quant a l’organització del consistori, tenim set regidors. Quatre són de l’equip de govern i tres més estan en l’oposició.
Quin ha estat el seu millor moment al capdavant de l’ajuntament?
N’hi ha hagut molts i no sabria dir-vos-en cap en concret. El que intento sempre és emportar-me la part positiva de les coses. De qualsevol adversitat en miro de treure un aprenentatge. Així que cada vivència m’ha aportat moltíssimes coses. Totes han estat molt importants per a mi.
I quin ha estat el pitjor moment?
Cap! Jo els reconverteixo. Els dono la volta. Crec que són adversitats que et posen a prova i que cal superar. D’aquestes adversitats en treus aprenentatges personals i professionals.
Quan parla amb alcaldes i alcaldesses de la Vall i de la comarca, quins problemes posen en comú més sovint?
Tenim molt de contacte, sí. Ens trobem al Consell Comarcal i al consell dels alcaldes. També en visites particulars. Parlem de tot i sempre ens ajudem a veure enfocaments nous dels problemes.
De vegades, als pobles petits, que rebem pocs ajuts econòmics, ens resulta difícil qualsevol activitat. Un servei industrial, per exemple, no té el mateix preu per a un ajuntament petit que per a un ajuntament gran, i cal posar molts esforços personals i econòmics.
Un servei industrial no té el mateix preu per a un ajuntament petit que per a un ajuntament gran, i cal posar molts esforços personals i econòmics.
Creu que el Govern escolta prou els pobles com el de vostè, a l’hora de planificar el futur del país?
Aquesta és una queixa que compartim molts dels alcaldes. És molt fàcil projectar polítiques des d’un despatx. En canvi, quan arriben al territori es fan difícils d’aplicar. Caldria que ens escoltessin més als alcaldes i alcaldesses que som els que vivim i coneixem el territori abans de prendre decisions.
Malgrat tot, jo estic contenta, perquè sí que m’han escoltat en projectes com ara el de la Via Verda que ens ha de connectar amb Camprodon. Van tenir en compte les nostres propostes i les solucions aportades encaixen molt bé amb el territori.
És molt fàcil projectar polítiques des d’un despatx. En canvi, quan arriben al territori es fan difícils d’aplicar.
Finalment, ens podria compartir com és el seu dia a dia?
De feina n’hi ha tanta com vulguis. La dedicació a l’alcaldia, però, depèn de cadascú. Un ajuntament amb els seus tècnics funciona perfectament, i la implicació de l’alcalde és la que hi vulgui tenir. Personalment, quan arribo aquí, cada dia intento resoldre els temes urgents, ajudar els administratius i tècnics, fer reunions, escoltar la gent i buscar les solucions possibles.
