Les ciutats agermanades Turku i Bolonya col·laboren en el mercat local del carboni

Aquestes són només algunes de les idees discutides i analitzades entre les ciutats de Turku (Finlàndia) i Bolonya (Itàlia) durant els seus intercanvis com a part del Programa d’Agermanament CoM 2018-2019.

 

Plans generals de la ciutat ecològica 

El 2019, Turku va presentar el seu Pla climàtic per a la mitigació i adaptació del canvi climàtic. El Pla inclou una eina per millorar les pràctiques urbanístiques de la ciutat promovent l’eficiència verda de la vegetació en lots privats i la conservació de la infraestructura verda suficient. Proporciona un mitjà per avaluar i desenvolupar maneres alternatives de construir una ciutat densa i ecològica, resistent al clima i en la qual els valors socials de les zones verdes urbanes siguin una prioritat màxima. Inspirat en això, el Pla director de Bolonya per a la resiliència en planificació urbana inclou una versió adaptada d’aquest Factor Verd Blau i la va fer un pas més. L’índex de reducció d’impacte de l’edificació —que inclou una avaluació de la permeabilitat i els estàndards d’equipament ecològic, criteris d’estalvi i reutilització d’aigua i estàndards d’economia circular— s’utilitzarà per actualitzar les regulacions d’edificació que s’apliquen tant als terrenys de propietat pública com privada.

 

Aigüeres de carboni i mercats locals de carboni 

Després de les discussions de la visita de les ciutats a Turku el 2019, Bolonya va explicar que ha suspès els plans per al mercat local del carboni a causa de diversos reptes. Moltes preguntes van sorgir de la seva experiència. Qui ha de certificar els crèdits de carboni –el municipi o un organisme extern– i quina norma s’ha d’aplicar? Quina plataforma s’ha d’utilitzar per vendre els crèdits? Per tant, la ciutat ha decidit retardar els plans mentre planteja més de prop aquests reptes.

 

Turku ha començat recentment a desenvolupar els seus propis plans per a un mercat local del carboni, inspirat en els debats de Bolonya el 2019, en el marc del seu Pla climàtic. Per a Turku, els boscos urbans proporcionen un lavabo considerable. La ciutat disposa d’un extens sistema d’informació geogràfica i ha cartografiat la capacitat de captació de carboni dels seus boscos, proporcionant-los informació valuosa per al seguiment dels avenços cap a la seva ambició neutral del clima. Cal abordar diversos problemes. Com calcular la compensació de la captura i emmagatzematge de carboni? Com pot funcionar aquest sistema conjuntament amb el Pla climàtic de la ciutat?

 

Després d’haver discutit aquests temes i es necessita un treball addicional per part de les dues parts, les dues ciutats han establert una data per a debats en profunditat sobre aquests i altres reptes. En particular, ambdues ciutats tenen previst col·laborar en l’estandardització de crèdits de carboni i fer front als reptes associats a la plataforma de venda de crèdit de carboni.

 

Junts, aquestes ciutats s’han inspirat i s’han animat mútuament a desenvolupar plans d’acció ambiciosos i efectius d’adaptació i mitigació climàtica. Continuen col·laborant en els reptes conjunts als quals s’enfronten els sectors de transport d’alta emissió per posar solucions basades en la natura al capdavant dels plans de ciutat per combatre el canvi climàtic.

*A text from the Covenant of Mayors.