Durant la Conferència Global del Futur Urbà (UFGC) dels dies 22 i 24 de maig a Oslo, les ciutats del Pacte d’Alcaldes van demostrar novament el seu paper de lideratge en la lluita contra el canvi climàtic. Més de 400 ciutats van participar durant 3 dies a tallers innovadors, compartint idees sobre com crear ciutats sostenibles.
Durant una primera sessió plenària dedicada a informar dels avenços en la reducció d’emissions de CO2, Katarina Luhr, la viceprimera ministra de Medi Ambient i Clima de la Ciutat d’Estocolm i membre del Comitè Polític del Pacte, va parlar dels passos aconseguits per Estocolm en reduir les seves emissions. En particular, la ciutat va considerar que la introducció de càrregues per congestió no només era eficient per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó que aquesta mesura podria rebre una càlida benvinguda pels residents, gràcies als efectes sobre la congestió del trànsit, l’acceleració dels autobusos i la reducció del soroll.
Per tancar la sessió, es va convidar a representants de les ciutats de Lovaina, Essen, Stavanger, Roeselare, Varsòvia i Celje a signar un compromís simbòlic amb els objectius del Pacte dels Alcaldes 2030. Aquestes ciutats s’han compromès recentment a reduir al menys el 40% les emissions de carboni el 2030, en línia amb els objectius climàtics de la UE. A més, tres ciutats més – Děčín, Rimini i Sindelfingen – van signar els compromisos del 2030 més endavant.
Després d’aquest dia, els alcaldes de Stavanger (Noruega), Turku (Finlàndia) i Lovaina (Bèlgica) van compartir els seus plans innovadors de descarbonització a llarg termini en un Pacte d’Alcaldes dedicat, demostrant una altra prova de l’ambició dels signants.
L’alcalde de Stavanger, Christine Sagen Helgø, va compartir els ambiciosos plans de la ciutat per alliberar els combustibles fòssils abans del 2040, però també va demostrar com la ciutat ja està liderant accions per assolir aquest objectiu. Stavanger va introduir un paquet de peatges de carretera a la regió per reduir les emissions de trànsit, que representaven el 52% de les emissions de CO2. Aquesta mesura, al principi impopular, va impulsar l’ús de modes de transport alternatius, fins a un increment del 60% en els hàbits ciclistes en 6 mesos i en els cotxes elèctrics.
L’alcalde de Turku, Minna Arve, va establir un objectiu molt ambiciós i simbòlic per a la ciutat: ser neutral en carboni el 2029, l’any del centenari de la ciutat. Va subratllar que no es tracta només de reduir les emissions, sinó de crear millors condicions de vida per a la població, com ara un aire més net per respirar, la cohesió social, nous llocs de treball i oportunitats de negoci. Les inversions en accions climàtiques porten tot un conjunt de beneficis a la ciutat, accelerant la innovació, la cooperació amb el sector privat i els serveis als ciutadans.
La ciutat de Lovaina va decidir aprofitar les oportunitats que ofereix la celebració d’una de les universitats més antigues d’Europa. Mitjançant la creació d’un partenariat amb la Universitat, la ciutat va poder dur a terme el seu inventari d’emissions i va crear un pla per a la positivitat climàtica per a l’any 2050. L’alcalde, Mohamed Ridouani, va compartir amb els participants la seva recepta per anar més enllà: va crear l’organització Leuven2030, finançada per ciutadans, organitzacions, empreses i un 50% és propietat de la ciutat. Aquest nou model de govern té com a objectiu mantenir un full de ruta que incorpora passos per a empreses, residents, institucions de coneixement, societat civil i consell municipal, fomentant la propietat de la transició energètica i climàtica a tots els sectors de la ciutat.
Aquests compromisos de ciutat i els progressos reportats durant els tallers de la UFGC van demostrar que, en intensificar els seus compromisos i desenvolupar plans d’acció climàtica locals, moltes ciutats mostren un nivell més alt d’ambició que els seus homòlegs a nivell nacional i de la UE. Les ciutats estan liderant veritablement ciutats més netes, sostenibles i habitables.
*A text from ‘the Covenant of Mayors’
