Jove i amb empenta, aquest comunicador audiovisual esdevingut alcalde del seu poble natal ens atén per primera vegada. Cornellà del Terri està molt ben situat en el mapa, envoltat de natura i d’activitat econòmica frenètica, i vol potenciar els seus atractius turístics i industrials. La participació i les persones són l’eix clau de la legislatura.
“S’ha acusat a gent de ser corrupta i no se n’han aportat proves. Quantes persones hem vist en les portades dels diaris anunciant presumptes corrupcions i després, quan s’ha demostrat que no existien, ja no hem vist cap portada de desmentit”
“Sempre diem que les entitats són el cor del poble, el que el fan bategar, i si el cor es para o no funciona, el poble és mort. En aquests moments tenim la sort de comptar amb un cor molt fort que batega molt”
“El món dos punt zero ha entrat de tal manera, que els ajuntaments, a banda d’estar al carrer, tenen un nou punt d’interacció amb la gent en les xarxes socials”
“El que hem aconseguit és una forma d’escoltar, més que de parlar. Sempre hem impulsat la participació de la gent. Li demanem que ens faci propostes, que ens digui com li agradaria que fos el poble”
“El turisme rural ens interessa moltíssim. Tenim moltes cases rurals, i molts joves que emprenen negocis que busquen recuperar cases que molt sovint són dels seus avis i que estaven derruïdes”
Comencem preguntant-li quines van ser les seves motivacions per esdevenir alcalde el juliol de 2013.
Aquest és un poble de 2.200 habitants, en què tothom està implicat en alguna activitat: la Festa major, la Fira de l’All, els Pastorets, la Cavalcada de Reis, el Ball del Cornut. Vulguis o no vulguis t’acabes preguntant, com en Kennedy, “què puc fer jo per Cornellà?”. Vaig decidir aportar el meu granet d’arena juntament amb l’equip.
Com van ser els seus inicis, un cop va accedir al càrrec?
Quan prepares un programa de campanya, el que fas és pensar com t’agradaria que fos el poble. La nostra proposta, en els seus inicis, tenia l’objectiu de treballar amb altres grups polítics en benefici del municipi. És a dir, volíem discutir-ho tot dins d’un mateix Govern, conèixer les visions del poble i arribar a un acord, aplicant diàleg, sentit comú i seny. El cert és que vam estar 4 anys treballant una coalició amb dos partits i això va donar molt bons fruits. A les passades eleccions ens vam presentar com un únic partit. El consens és molt bonic. I no perdem de vista que cal treballar amb humilitat. Quan un veí té un problema hem d’actuar amb agilitat. Aquí el que fem és treballar pel poble però d’una forma planera, sense fer gran política. Perquè nosaltres no som polítics, sinó treballadors del poble.
Podríem dir que és aquest estil la seva manera de fer a la política?
Així és. Provenint del treball amb les associacions locals, tenim el mateix tarannà que un grup de veïns. El nostre és un poble ric en entitats. Sempre diem que les entitats són el cor del poble, el que el fan bategar, i si el cor es para o no funciona, el poble és mort. En aquests moments tenim la sort de comptar amb un cor molt fort que batega molt.
Vostè és una persona molt capacitada i formada. Creu que calen tenir estudis superiors o universitaris per a ser alcalde?
Nosaltres ens considerem uns treballadors del poble. Per tant, és normal que desconeixem els àmbits legals o el funcionament administratiu d’un ajuntament. Això no té res a veure amb el funcionament d’una empresa privada. Però hem tingut la sort de comptar amb un equip de grans professionals, treballadors, funcionaris, etc. que m’han estat recolzant des del primer moment. M’han ensenyat i gràcies a ells he après sobre la marxa.
Hem vist que el seu municipi té una bona web. Quina interacció hi tenen els ciutadans?
El món dos punt zero ha entrat de tal manera, que els ajuntaments, a banda d’estar al carrer, tenen un nou punt d’interacció amb la gent en les xarxes socials. Nosaltres vam ser un dels primers ajuntaments de la comarca en tenir perfil al facebook al twitter,… A banda, hem creat una “App” interactiva que et pots descarregar al mòbil. Pots enviar-nos-hi incidències i rebre notificacions, o parlar en directe amb l’alcalde.
I la gent s’hi apunta?
La veritat és que molta gent ens fa arribar des d’incidències. Per exemple, al parc infantil hi ha un gronxador que s’ha fet malbé i ens fa arribar la fotografia a través de l’App. El que hem aconseguit és una forma d’escoltar, més que de parlar. Sempre hem impulsat la participació de la gent. Li demanem que ens faci propostes, que ens digui com li agradaria que fos el poble. L’any passat vam fer un procés participatiu en què vam demanar als veïns que ens diguessin en què volien que invertíssim 20.000 euros del pressupost. Vam fer-ho en tres fases. Finalment van sortir 12 propostes que els veïns van votar. Per a nosaltres és important que la gent pregui consciència que el poble creix i que les seves opinions i crítiques ens serveixen per a millorar com a poble.
Parlem de Cornellà. Què li diria a un foraster perquè vingués a viure al municipi?
El nostre és un poble tranquil, envoltat de natura, perquè és un poble rural, i també té indústria. Tenim tots els serveis: escola, centre sanitari, esports, proximitat amb Banyoles i Girona, amb el mar i la muntanya. Aquí pots aprofitar per caminar per rutes saludables i a la vegada treballar en les empreses del polígon industrial. Tenim una indústria puntera i important, i turisme rural i familiar, que és la mena de turisme que volem. Hi ha molt “bon rotllo” aquí, que comença per les escoles, on els pares, les mares i la mainada sumen esforços treballant junts pel Carnestoltes, pel Nadal o per la Castanyada. Tot aquest clima d’amistat és un gran atractiu per a qui vulgui traslladar-se al poble.
Cornellà té també alguns indrets emblemàtics. Quins ens en vol destacar, breument?
D’entrada, l’ajuntament. Aquí tirem endavant amb totes les incitatives de creixement, però també és un edifici amb molta història. En temps franquista això van ser les antigues escoles. En segon lloc li destaco la Capella de Sant Antoni, en el nostre centre medieval. Aquest és el “punt zero” del poble històric, on hi havia hagut el castell, del qual ara se’n pot veure el fossar i la pròpia capella.
Finalment puc destacar-li l’actual escola i el camp de futbol, son dels llocs en què hem destinat més recursos. Són uns espais còmodes, però l’escola és antiga i nosaltres hem reclamat moltes vegades a Ensenyament que hi inverteixi pel bé dels nostres fills, pel dels professors i per la bona qualitat d’ensenyament.
Abans parlava del turisme familiar. És aquesta una de les principals apostes de promoció econòmica?
A nosaltres ens interessa moltíssim com a poble. Tenim moltes cases rurals, i molts joves que emprenen negocis que busquen recuperar cases que molt sovint són dels seus avis i que estaven derruïdes. També tenim moltes rutes amb bicicleta, que volem que serveixin per a connectar els pobles de la Vall del Terri i descobrir-hi natura, fauna i patrimoni històric. A Cornellà no hi tenim museus, però sí tenim una bona natura, molta tranquil·litat i una situació immillorable: pots venir de Barcelona, anar a Besalú, Olot, la Costa Brava… Estem molt ben comunicats i això fa que les cases de turisme rural estiguin ocupades en un 100% gairebé tots els anys. Jo em sento orgullós d’aquestes bones referències que van pel boca-orella i que fan que vinguin moltes persones estrangeres.
Segurament també hi ajuda la importància de les seves festes populars.
La més propera és la Festa Major, a l’abril. També tenim una festa declarada d’Interès Nacional, que és la Plantada de l’Arbre del Maig. Cada Divendres Sant tallem un pollancre de 20 metres d’alçada, cornat amb unes banyes i una senyera. El dilluns de pasqua n’anem a buscar un altre i el plantem. Allà s’està tot un any. També tenim la festa del Ball del Cornut, que enguany compleix 40 anys, tot i que és la revisió d’una festa medieval, que vam redescobrir gràcies al Costumari Català de Joan Amades. La dansa té a veure amb el famós “dret de cuixa” del senyor feudal. Vam veure que la festa lligava amb la Plantada de l’Arbre del Maig i en fem un paquet. L’arbre és l’arbre de la llibertat i simbolitza la caiguda dels drets feudals, i també la benedicció de la primavera sobre les terres.
També tenen una Fira de l’All…
Fa 21 anys que la fem. És un homenatge a la gent del camp. Antigament al Pla de l’Estany n’abundaven les plantacions. Molta pagesia s’hi dedicava. El que fem amb aquesta festa és recuperar el producte donant-li protagonisme. La celebrem a finals de setembre i tenim molts visitants.
Quins són, en un altre ordre de coses, els reptes prioritaris per aquest mandat?
En tenim tres. El primer és la gestió econòmica que li explicava abans. És el que ens permet invertir. I això és el nostre segon eix: les infraestructures i el territori. Al municipi hi tenim unes necessitats que ja no són les mateixes que fa uns anys enrere. Ara necessitem connectar els pobles amb alguna cosa millor que les carreteres rurals. Volem asfaltar-les, més que engravar-les. I també volem aigua. Com a poble tenim una indústria creixent en el polígon industrial. Empreses de primer nivell com Xocolata Torres o Haribo han confiat en el poble, i ens cal dotar-les d’infraestructures de nivell. L’aigua és bàsica, en aquest sentit.
I el tercer eix?
Bàsic. Són les persones. No podem avançar com a societat si algú es queda al darrera. Hem creat una Oficina d’Atenció a les Persones per atendre situacions de persones amb problemes laborals, o emocionals, o d’exclusió. Per exemple, hem creat una borsa de treball que nodreix les empreses del polígon. També donem seguiment psicològic a persones amb problemes emocionals. Un poble petit com el nostre té molts problemes que no coneixem. Quan tens un problema econòmic, al darrere en ve un d’emocional, i això moltes vegades t’ho quedes a casa. També hem ajudat molts nois i noies que no s’ho podien permetre a anar als casals d’estiu o a la piscina.
L’estat financer del seu consistori deu ser bo. Llegeixo una notícia a la premsa que diu que vostès volen baixar l’IBI i congelar altres impostos aquest any…
Des de fa 5 anys no hem augmentat cap impost municipal. Al contrari, els hem reduït. Enguany hem baixat l’IBI d’un 2%, però fa dos anys també el vam reduir. I això que vam començar el govern amb un endeutament del 109%. En quatre anys hem baixat a un 40% sense apujar impostos ni posar més pressió fiscal. Seguim tenint els mateixos recursos i donem els mateixos serveis, i podem seguir fent inversions. El que hem fet és una bona gestió econòmica. Tenim un pressupost de 2,2 milions d’euros, un ajuntament sanejat, fort i preparat pel futur.
Per a vostè, quants anys són ideals per a un mandat? I quants mandats fixaria com a màxim.
Suposo que jo vinc d’una generació en què hem cregut molt en la regeneració democràtica. Jo tinc clar que els mandats han de ser limitats. En altres països, com França, els mandats són de sis anys perquè quan engegues qualsevol procés d’inversió, amb 4 no n’hi ha prou per acabar el projecte. A mi em sembla que dos mandats de sis anys, com a màxim, podria ser el correcte. Per a qualsevol càrrec electe, no només per l’alcaldia.
Parlant d’interès general, com valora l’actual relació entre Catalunya i Espanya?
Actualment estem davant d’una situació molt delicada. Jo em considero independentista, estem en un procés en el qual el Govern de la Generalitat i la ciutadania no poden defallir. Cal ser valents i forts. Estic totalment d’acord amb el procés engegat per la Generalitat. I demano al govern que, de la mateixa manera que va fer el 9-N, compti amb els ajuntaments per ajudar en el que sigui necessari per a construir el nou país.
La confiança de la gent en la classe política no és, en general, gaire alta. Les notícies de corrupció i de poca entesa entre partits no hi ajuden gaire. Com ho veu vostè, des de Cornellà?
El primer de tot és que cal tornar la confiança als ciutadans. Quan ells dipositen la confiança en algú i aquest la trenca, costa molt de tornar a recuperar-la. Jo sóc dels partidaris de tallar en sec quan això passa. És a dir: qualsevol persona, institució, membre d’un govern o partit polític que hagi fet accions il·lícites ha de plegar immediatament. No podem permetre que la política s’embruti. Hi ha molta gent que s’agafa a la política com una professió i jo crec que no és una professió sinó una vocació i unes ganes de servir al teu poble, ciutat o país.
Algunes opcions polítiques parlen de refer-ho tot de dalt a baix.
Si parlem de Trump o de l’efecte Podemos, que diuen que “no som polítics, sinó ciutadans que venim a fer política d’una altra manera”. Ells han sorgit amb el missatge de “som diferents”. És el cas de Trump, un empresari que mai s’ha dedicat a la política i que és bon comunicador, o de Podemos. I vegem en què s’ha convertit Podemos: en un conjunt de trifurques polítiques. Ja no són aquella gent que volien treballar per la gent del seu país. Finalment han creat quelcom que té els mateixos defectes i virtuts que un partit polític. Alerta, doncs, amb aquesta nova manera de fer.
Com també cal estar alerta amb el joc brut entre partits. S’ha acusat a gent de ser corrupta i no se n’han aportat proves. Quantes persones hem vist en les portades dels diaris anunciant presumptes corrupcions i després, quan s’ha demostrat que no existien, ja no hem vist cap portada de desmentit. Aquest és un gran defecte dels mitjans de comunicació: que participen en una guerra complicada. Els mitjans han de mesurar molt les seves paraules, perquè aquest joc brut fa més mal que bé a les famílies de moltes persones i a la població també.
