“Les Diputacions han de respectar l’autonomia municipal”

Repassant el seu currículum, he vist que està en política des del 1987 i que ha ocupat diveros càrrecs fins assumir el de la presidència de la Diputació de Lleida. És evident que vostè estima la política
Està clar. Si no estimes la política municipal és impossible fer això. Jo diria que d’una forma generalitzada ha de ser així, però més encara en un entorn rural, amb municipis petits. Jo vaig començar fa vint-i-cinc anys, en un poblet de poc més de cinc-cents habitants, Fondarella.

I ara és President de la Diputació de Lleida. Què cal per fer un recorregut com aquest? Experiència i formació, només? 
Miria, a l’entorn de municipis que ens estem movent, la formació no és necessària però ve de manera contínua amb les trobades i activitats que es duen a terme amb els mateixos alcaldes, i amb els mateixos presidents. Quan vaig entrar en política no tenia experiència, però ja des del primer moment vas aprenent quan ens anàvem trobant per coneixe’ns entre les diferents administracions.

És la millor manera, doncs
Sens dubte. I penso que això és necessari en un entorn rural com el nostre, en les Diputacions, on ens trobem cada dos mesos amb tots els alcaldes de les capitals de comarca, amb els Presidents dels Consells Comarcals d’una forma periòdica, i també organitzem jornades per tots als alcaldes i regidors amb l’Associació de Municipis. La idea és anar fent el seguiment continu de tots els temes que van succeint, de les realitats en les que ens trobem.

No deixa de ser un coneixement transversal
Doncs sí. I responent a la seva pregunta de si una persona amb titulació universitària pot fer millor d’alcalde que un altre que no la tingui, doncs jo crec que no. En tot cas ha de ser aquesta experiència, aquesta voluntat de servei, aquest entendre, que hi ha un concepte que és molt clar a tot arreu, i d’una forma especial a l’entorn rural també, que és aquesta proximitat que agraeix la gent més enllà de la capacitat tècnica de saber resoldre un tema o altre. Tenir aquesta proximitat i evidentment, la vocació, són essencials. Llavors ja vindrà l’àmbit jurídic, més administratiu i econòmic, a través d’altres persones, com l’interventor o el secretari d’un ajuntament per exemple, que són els que ajuden a que no hi hagi errors.

Parla de la vocació política en petits municipis, però vostè ara presideix una institució que ha estat qüestionada darrerament. Pensa que també té la seva raó de ser?
No podem oblidar que la Diputació de Lleida és l’Ajuntament dels Ajuntaments, i tenim 230 raons, que són 230 municipis, per servir al territori, així que la Diputació com a institució no té cap raó de ser si no és pensant absolutament en els seus Ajuntaments, donant un suport estrictiu i gairebé obsessiu. Això sí, respectant naturalment l’autonomia municipal.

Llavors el suport deu venir en conceptes econòmics com la mancomunitat de serveis, per exemple
Efectivament, allò que permeti que els serveis dels ciutadans els arribin en la més alta qualitat i per una altra banda, amb la més alta eficiència. Per exemple, un dels serveis que estem fent nosaltres ara és el finançament d’una assistència tècnica i jurídica pel qual es dóna servei a diversos municipis. Es tracta doncs, de mantenir la identitat municipal però donant suport en tot allò que es pugui necessitar.

I més ara, amb la crisi
Per això en aquests moments hem decidit renunciar a fer inversions molt importants pel que fa a infraestructures i grans obres i mantenir el nostre pressupost en serveis que han de prestar els ajuntaments, que sovint els són impropis però que ho han hagut d’assumir.

Com per exemple?
Miri, en un entorn rural és imprescindible tenir la llar d’infants, o menjadors escolars. I  i els costos són elevats, així que hem ser capaços de trobar les fòrmules perquè des de les institucions supramunicipals tinguem la capacitat de donar-los suport, d’organitzar-nos junts i treballar conjuntament. Sempre amb aquest criteri de treballar des de abaix cap adalt, com deia.

Veig que té molta consideració envers l’autonomia municipal
És essencial, perquè entre d’altres coses, ve donada per la carta europera, i això és irrenunciable. Però també l’Estatut, que al final no deixa de ser nostra Constitució. Així doncs, és una identitat que cal preservar. I ho dic per mesures recents com la disminució del 30% de regidors, per exemple. Sovint, i parlo de municipis petits, els regidors són els voluntaris del poble: els que sense cobrar res aporten el seu esforç, els que munten taules per a berenars populars, i estan pendents que no faltin cadires per a què tothom segui. Així que, almenys en l’entorn rual, crec que aquesta mesura no té cap mena de consistència. 

I per què creu que el Govern Central és insensible a aquestes qüetions?
És aquesta idea de la recentralització de les Administracions que crec que no porta enlloc. Hem de pensar que tots el serveis que es poden donar des de la proximitat són els serveis més eficients sempre, els que tenen més garantia d’èxit. I per altra banda, hem de tenir en compte que del deute de l’Estat, el 3,4% correspon als municipis, essent la resta repartida entre un 75% que correspon a l’Estat i més d’un 20% a les autonomies.

Així doncs, cal fer reformes però en un altre lloc
Evidentment. Almenys aquí a Catalunya, amb un treball de més de vint-i-cinc anys, miri la gran quantitat de coses que s’han dut a terme per part de les diferents administracions. I no crec que aquesta feina s’hagi fet des de Madrid, des dels Ministeris que tenen les competències cedides a les Autonomies, i que a mi se’n fa molt dificil entendre quina raó de ser tenen i què fan, perquè podem parlar d’agricultura, de cultura, de serveis socials, de sanitat… però tot això es fa des d’aquí.

Així doncs, deu estar d’acord amb una reforma d’hisenda
Sí, el que caldria és que l’Estat es plantegés d’una vegada la Llei d’Hisendes Locals i que determinés els impostos que paguem els ciutadans, i quin percentatge s’ha de gestionar des de l’àmbit local. Si no, és evident que no ens en sortirem.

Les diputacions, però, tenen força recursos. Què fa la de Lleida per superar la crisi?
Miri, a les terres de Lleida l’economia ve concentrada d’una forma especial amb el que fa referència al sector primari, agrícola i ramader, a l’agroindustria que genera aquest propi sector primari, i també el del turisme. Així que nosaltres en aquest sentit, des de la Diputació s’ha estat treballant d’una forma molt impositiva en tot allò que fa referència a la promoció de les terres de Lleida, comarques de montanya, i comarques de la Plana. Tenim una gran ofert en turisme de qualsevol àmbit i volem que les nostres terres siguin visitades per la gent del país (de fet, ja ho fa un 60% dels que ens vénen a veure), però també de fora. Pensi que el 13% del PIB de Lleida es completa amb el turisme, així que no el volem deixar de banda.

I hi ha alguna cosa concreta al respecte?
A començaments de la legislatura vam plantejar uns canvis a GLOBALleida, un ens que aglutina la promoció econòmica que fan totes les Institucions, és a dir, la Diputació l’Ajuntament, la Universitat i les Càmares de Comerç, i del qual ara també en formen part tots els representants de totes les comarques. És una aposta generosa feta des de les institucions per veure si som capaços de treballar conjuntament per tirar endavant l’economia.

El turisme resulta interessant, però la força de Lleida és el primer sector, no?
Sí, i aquest és un aspecte que hauríem de tenir en compte. Amb la globalització, hem fet que moltes vegades valorem només aquella situació dels deu cèntims d’estalvi per kilo del que comprem, que no sabem d’on ens ve i en canvi nosaltres, estem produint amb un nivell de qualitat excepcional. En agricultura, per exemple, només produïm el 40% del que és el nostre consum, i un país que vol ser potent ha de tenir un fons, un criteri econòmic agrícola important. En ramaderia, per exemple, hi ha set milions de caps de porcí que s’engreixen a les comarques de Lleida i això ens dóna un referent de ser l’entorn més potent en el sector porcí, no solament de l’Estat espanyol sinó de bona part d’Europa.

Abans ha comentat el turisme. Tenen vostès un aeroport que millora l’activitat del país en les comunicacions i l’economia, no?
Sí, l’aeroport és una aposta imprescindible que probablement si l’haguéssim de plantejar ara potser no ho faria. Però ja està fet i nosaltres entenem que és un equipament que al nostre territori és necessari per donar-hi la consistència econòmica, i més pel que fa a transport de mercaderies, logística i turisme, també. 

Darrerament, s’han qüestionat aeroports que no han tingut massa utilitat
Sí, i no entenem aquesta tensió comparativa que s’està fent de l’aeroport d’Alguaire amb altres que no tenen res a veure. L’aeroport de Lleida té una consistència logística i econòmica més que justificada, que s’ha d’entendre i contextualitzar, això sí. 

Hem parlat de serveis i turisme. Com es pot implicar el ciutadà amb l’activitat dels municipis?
Malauradament, hem acostumat al ciutadà a tenir-ho tot fet, i crec que hem de recuperar aquell temps en què la ciutadania participava d’una forma molt activa en qualsevol de les activitats que es volien fer. Potser sí que això és conseqüència també d’aquesta crisi de valors que es diu que estem patint, que fa que moltes vegades perdem de vista allò que és important. De totes maneres diria que en els entorns rurals, aquesta sensació és molt més evident, i els ciutadans d’una forma generalitzada participen en tots aquests projectes que des dels municipis es fan.

Què pensa de l’Associació de Municipis per a la Independència?
Ha estat molt ben rebuda per bona part dels municipis perquè els plantejaments que té i proposa són lògics i adequats, més enllà també perquè bona part dels Ajuntaments de Lleida s’han adherit. 

Així es pot treballar per la Independència de Catalunya des d’un municipi?
I tant, així i de moltes altres maneres. I no és un tema des d’on es treballi, sinó que el concepte és quin camí tenim, quin camí podem recórrer, perquè entre d’altres coses, la idea de la independència està cada dia més arrelada. A les enquestes veiem que més del 50% de la ciutadania estan pròxims a valoracions i plantejaments d’aquests. I els Ajuntaments no fan més que respondre als ciutadans.