Davant de la gran quantitat de reptes presents i futurs, la demarcació de Tarragona (per exemple els Corredor de la Mediterrània, els Jocs del Mediterrani, el Pla Hidrològic, les conseqüències de la crisi…), el President de la Diputació, Josep Poblet, esgrimeix unes eines sorprenentment modernes, i sorprenentment contrastades: la cultura i la civilitat. La demarcació pot sortir-se’n de qualsevol problema apel·lant a la identitat pròpia i sent conscient de la gran aportació que fa al país. Avui Poblet ens ha donat l’oportunitat de preguntar-li sobre aquests trets tan específics.
“El mandat que ens ha donat el ciutadà és el de governar des de criteris de progrés, d’atenció a les necessitats de les persones i de fer el possible per a superar la crisi”
“Els canvis sempre venen decidits per les persones que, democràticament, participen en les eleccions”
“A la demarcació no s’han capgirat els perfils de confiança després de les municipals de 2015”
“En el curt termini hi veiem sempre les necessitats. En el mig, hi veiem les oportunitats, però en el llarg hi hem de trobar les respostes definitives”
“La ‘cultura’ no són només es la creació artística o el patrimoni. És la fusta de la que estem fets i la manera en la que volem construir-nos com a civilitat”
“No pararem d’insistir en què el Corredor Mediterrani ha de lligar el Nord d’Àfrica, la Península Ibèrica i Europa i ser el gran eix de progrés econòmic i social d’aquest continent”
“És preocupant que en aquestes alçades, quan estem tot just recuperant-nos d’una crisi tan forta hi hagi qui no vegi l’ampliació del parc temàtic com a font d’estabilitat econòmica i de progrés”
“No pararem d’insistir en què el Corredor Mediterrani ha de lligar el Nord d’Àfrica, la Península Ibèrica i Europa i ser el gran eix de progrés econòmic i social d’aquest continent”
Les eleccions municipals de 2015 van suposar un canvi a Catalunya. Com el valora?
Els canvis sempre venen decidits per les persones que, democràticament, participen en les eleccions. En les eleccions que vostè esmenta han aparegut nous accents i noves singularitats polítiques que cal tenir en compte, tant en l’àmbit local com en el nacional. Però el mandat que ens ha donat el ciutadà és el de governar des de criteris de progrés, d’atenció a les necessitats de les persones i de fer el possible per a superar la crisi. Per tant, el deure que tenim és el de tenir presents els nous grups i també els interessos d’aquells que tenim majories i capacitat de governar, i fer-ho amb criteris d’entesa. Si no, difícilment el ciutadà se sentirà reflectit en les seves institucions.
I a la demarcació de Tarragona considera que aquest canvi ha tingut alguna implicació específica?
El canvi s’ha notat, però s’han capgirat els perfils de confiança. La meva formació política segueix tenint la confiança majoritària, tot i que ens hem hagut de recolzar en una altra força per a assolir la majoria necessària. La Diputació vol ser un clar reflex de les diverses realitats territorials i polítiques de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. I això, en aquesta casa, passa per compartir una visió ampla amb la resta de grups polítics.
Com creu que incideix el resultat de les eleccions al Parlament de 27 de setembre en el paper de les Diputacions catalanes en el futur?
Les Diputacions formen part d’una estructura de país i estem cridades a ser eines rellevants i a tenir cada cop més un paper destacat en diversos àmbits. Li puc parlar, per exemple, de l’acció en favor dels temes socials, ocupacionals, formatius, d’ensenyament bàsic… que hem hagut d’assumir en un context de dura recessió econòmica. Són àmbits en els que no tenim competències. Però també li puc parlar de la nostra aportació al Sistema Tributari Català. La Diputació de Tarragona té una cobertura del 98% del territori en relació a la recaptació municipal. I això genera una xarxa d’oficines i de gestió de cobrament que està a disposició de l’Agència Tributària de Catalunya i d’una Hisenda que sigui realment el primer pas cap a la solidaritat en la tributació.
Hem vist que la planificació estratègica de la Diputació pren la fita del 2025 com a referència…
El 2007, quan vaig assumir el mandat de la Diputació, ja en parlàvem. Calia fixar objectius a curt, mig termini i llarg termini on hi convergissin el màxim de mirades possibles. Per a mi aquest punt a llarg era el 2025. Aleshores no sabíem que entraríem en una crisi tan greu. I hem hagut d’adaptar moltes coses, però la columna vertebral d’allò que volem ser, en termes de cultura, l’hem de situar en el llarg termini, que és on es distingeixen les coses. En el curt termini hi veiem sempre les necessitats. En el mig, hi veiem les oportunitats, però en el llarg hi hem de trobar les respostes definitives.
Ha dit ‘en termes de cultura’?
El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen en el seu model cultural propi la definició de l’instrument que ens pot salvar. Per cultura no em refereixo als temes de creació artística o de tradició o de patrimoni. La cultura és la fusta de la que estem fets, i la manera en la que volem construir-nos com a civilitat.
L’activitat de la Diputació: en quins nivells es produeix?
En tres: el primer és la cooperació amb el món local i comarcal, que per a nosaltres és pràctica i tangible: els donem recursos i com més els en donem, millor ho fan. En el segon nivell treballem per a promoure l’ocupació i l’emprenedoria, i des de 2011-12 hem ajudat el món local i hem obtingut resultats molt notables: formem persones, els ensenyem pràctiques de seguretat en el treball i els donem ocupació durant 6 mesos. I per últim…
El turisme, suposo?
Som una destinació turística de primera magnitud. Ens apropem als vint milions de pernoctacions anuals a la nostra demarcació i generem cada any un volum econòmic d’entre 4 i 5 mil milions d’euros l’any. Es diu aviat. Tenim les qualificacions més potents i som destinació de turisme familiar, amb la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre al capdavant. El nostre Patronat de Turisme compta amb recursos per a fer les millors estratègies i promoció dels actius turístics al món.
Quina importància li dóna a la presència de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a la demarcació?
La llibertat i la saviesa s’adquireixen a través de la formació. I nosaltres, des que ha arribat la URV, hem vist créixer dràsticament la innovació i el talent. És una universitat jove que dóna un magnífic servei, de referència nacional i d’excel·lència internacional. La Diputació hi manté una aliança des del 2007 que ha donat fruits abundosos: l’agència “Tarragona: Regió del Coneixement”, o els parcs científics i tecnològics.
Un allau de grans artistes han deixat petjada a la demaració: Picasso, Pau Casals… Són símbols de modernitat.
No és una casualitat. Hi ha qui diu que el Cubisme de Picasso va néixer aquí. Les nostres comarques han tingut sempre una inquietud important per la cultura. I quan una societat se sent inquieta per les arts, i a sobre s’hi donen les condicions adequades, la producció cultural és molt ampla. Des de la Diputació hi posem tots els mitjans, però no hem estat els protagonistes. Els protagonistes són els propis creadors.
Li preguntaré ara sobre algunes qüestions candents. Per exemple sobre el referèndum-consulta de l’ampliació del parc d’atraccions de Port Aventura. Cal de debò fer un referèndum?
Els que n’estem convençuts sabem que aquesta és una inversió regulada que compta amb un pla director consensuat, i el que no entenem és què cal fer per a portar-lo a bon terme. Hi ha uns concursos ja convocats i només cal que s’adjudiquin, que les empreses facin les seves inversions i que es comenci a generar riquesa per al territori, més atracció turística i que passem a ser una destinació no ja europea sinó mundial i que creem llocs de treball de qualitat. Diguem que el referèndum és una cura per als que no n’estan convençuts. És preocupant que en aquestes alçades, quan estem tot just recuperant-nos d’una crisi tan forta i encara estem en percentatges del 15 i el 16% d’atur, hi hagi gent que no vegi que això ens aniria molt bé per a generar estabilitat econòmica i progrés.
I el Pla Hidrològic? De tant en tant no se’n sent a dir res i de tant en tant tot torna a posar-se candent…
El govern de l’Estat vol tornar a portar a terme un Pla Hidrològic que no respecta ni els criteris científico-tècnics, ni els criteris de la Unió Europea, ni escolta els interessos de la gent directament vinculada al riu o a les comarques de l’Ebre. La presència multitudinària de persones de totes condicions i sectors a Amposta el febrer passat va ser una prova del rebuig envers aquesta actitud hostil de l’Estat.
I del Corredor Mediterrani què me’n diu?
Hi posem tota la voluntat però no hi ha encert a l’hora d’aglutinar voluntats. Cada vegada que escoltem les posicions del govern central veiem que encara estan en altres dèries. Però és molt fàcil: només cal pensar que amb aquest corredor i la nostra potència portuària podríem ser la porta d’entrada de les mercaderies a Europa. I que això ens comportaria una sèrie de connexions amb rendiments molt elevats. Nosaltres no pensem deixar d’insistir en què el corredor que ha de lligar el Nord d’Àfrica, la Península Ibèrica i Europa, si vol fins a Sant Petersburg, ha de ser el gran eix de progrés econòmic i social d’aquest continent.
Darrer tema candent: els Jocs del Mediterrani. Com els veu la Diputació?
Es un compromís de la ciutat de Tarragona, la més gran de la nostra demarcació. Però també de catorze ciutats més, amb Reus al capdavant i tota la Costa Daurada. És una proposta atractiva per a tots que, això sí, ha calgut desenvolupar en els temps més adversos de tots. I això ha obligat a moure recursos i moltes vegades a gestionar tensions. Avui per avui els Jocs estan ben muntats, la ciutat fa el paper que li toca i la Diputació ha estat molt útil posant a punt les infraestructures més importants i deixant-les a disposició del projecte des de fa dies, tant en les ciutats com en les seus respectives.
