Sant Roc i Sant Sebastià són els principals protectors contra la pesta
Foto: AMIC.
Les actuals generacions mai havíem viscut una pandèmia. Per això, subratlla l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, és normal que aquests dies ens envaeixi una sensació d’estranyament, talment el confinament i la propagació de la COVID-19 no acabés de ser una experiència real. Les festes tradicionals ens ajuden a prendre consciència històrica i aprendre a relativitzar la situació que estem vivint.
A Arenys de Mar, des del 2010, el veïnat participa en la recreació històrica de l’arribada de la pesta negra el 1607 al municipi, llavors conegut com Santa Maria d’Arenys. La representació, celebrada cada 15 d’agost, consta de set escenes i un acte final. L’espectacle simula totes les seqüències de la pandèmia: el desembarcament d’un vaixell que porta les rates que infecten el poble, la consulta a les autoritats, la creació d’hospicis o bé la contractació de ploraneres per lamentar el traspàs dels difunts. En l’esmentat acte final, s’escenifica la salvació de Sant Roc al municipi. L’endemà, en la celebració de la festa dels macips, el jovent entra a les cases del poble i ruixa el veïnat com a símbol de purificació de la festa.
Les festes de Sant Roc de la Plaça Nova enguany celebraran la 431a edició, fet que les converteix en les més antigues de Barcelona. El seu origen es remunta al 1583, data del brot de pesta va infectar la capital catalana. Per evitar la propagació del virus, els veïns i les veïnes van demanar la intercessió de Sant Roc per tal que els protegís del virus. En agraïment a aquesta protecció, el 1589 va començar-se un vot anual en agraïment a Sant Roc. Les festes, celebrades des de llavors entorn la diada del sant (16 d’agost), només s’han interromput en els primers anys de la Guerra del Francès i durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Amb el transcurs dels segles, s’ha viscut una profunda secularització de la festa, protagonitzada actualment pel seguici festiu del Barri de la Catedral.
En la lluita contra l’epidèmia, alguns pobles i ciutats també van invocar l’ajuda de Sant Sebastià. És el cas de Palma de Mallorca, on l’erigiren com a patró de la ciutat l’any 1634, i molts altres municipis dels Països Catalans: Monistrol de Montserrat, Matadepera, Tossa de Mar o Talarn, Benetússer, etcètera. Gràcies a la Confraria de Sant Sebastià, constituïda oficialment el 1586, el Pont de Suert és una de les poblacions on les festes s’han mantingut més vigents. Cada any, entre el 19 i 21 de gener, els membres de la germandat treuen en processó la imatge del sant i participen d’una festa gastronòmica basada en menjar tradicional.
