“Les piscines municipals són un refugi climàtic i per a les relacions socials”

Vostè va arribar a l’alcaldia d’Aguilar de Segarra de manera poc habitual…

L’any 2015 el poble no superava els 250 habitants. I en aquells moments el procediment electoral es feia per llistes obertes, és a dir, tot posant creuetes a noms de veïns per tal que configuressin el ple de l’ajuntament.

I el van escollir a vostè el 2015.

Ara ja fa algunes legislatures que hem superat els 250 habitants i que podem anar a llistes tancades. L’any 2019 ja vam fer-ne dues. Però com que al poble no hi ha hagut mai tensions, o són petites, vam estar tots ben avinguts. Jo em vaig presentar per la llista d’Esquerra, però amb dues condicions: una era que no volia sortir escollit. I l’altra era que, fos que fos qui manés, ambdues llistes havien de fer equip. I va anar ben bé així. En Pere Aliaguilla va ser l’alcalde.

Em vaig presentar per la llista d’Esquerra, però amb dues condicions: una era que no volia sortir escollit. I l’altra era que, fos que fos qui manés, ambdues llistes havien de fer equip

I a les eleccions de 2023?

L’alcalde em va venir a veure i em va proposar d’unificar les llistes. Tots dos pensàvem el mateix i ens vam posar d’acord ben ràpidament: ell va convocar tot el poble i va proposar novament el sistema de les llistes obertes, posant creuetes. I tothom hi va estar d’acord. També es va convidar tothom que volgués formar part del govern municipal a puntar-se a la llista. Les set persones més votades en aquella elecció van configurar una llista electoral que es va presentar, com a llista única, a les eleccions de 2023. La vam constituir com a agrupació d’electors, sense cap grup polític que es presentés.

Com valora l’experiència des que és l’alcalde? S’esperava una cosa gaire distinta?

No… El poble té molt bon ambient i no hi ha gaires problemes. Si més no, cap de seriós. D’altra banda, jo ja estava habituat a treballar a Aigües de Manresa, fins que em vaig jubilar. Allà donàvem servei les 24 hores del dia, 365 dies de l’any. I els problemes els resolíem en un “pim-pam”. Però quan estàs a l’Administració se’t posen els pèls de punta, perquè els temps són ben diferents. Cal prendre’s les coses amb calma i anar poquet a poquet.

A l’empresa resolíem els problemes en un “pim-pam”. Però quan estàs a l’Administració se’t posen els pèls de punta, perquè els temps són ben diferents. Cal prendre’s les coses amb calma i anar poquet a poquet

Ens pot explicar aquestes fotografies personals?

Una que tinc és de quan vaig tocar el violí al Palau de la Música, acompanyat del meu professor que m’acompanyava al piano. Jo devia tenir uns set o vuit anys. La segona és de la meva etapa professional. Concretament, en una instal·lació pilot que va servir per innovar molt el sistema de tractament de les aigües.

Com és Aguilar de Segarra?

És un municipi poc corrent. D’entrada, no hi ha “poble”, com a tal. Hi ha una mica de nucli a la vora de l’estació, una altra mica de nucli a la barriada de Castellar, tres o quatre cases a la de les Coromines… Són tot cases aïllades, de manera que les relacions personals són poquetes. La gent va a missa i peta la xerrada en sortir-ne… Poca cosa més.

Tenim un local que fa de punt de trobada social, però cap botiga, ni comerç. És un poble agrari, però les famílies que es guanyen la vida al camp són comptades. La major part dels veïns treballen fora i fan una mica de feina agrària. Estem ben comunicats i això fa que tinguem bona qualitat de vida, perquè és molt senzill anar a Manresa o a Igualada i comprar qualsevol cosa.

Disposen d’equipaments municipals?

Tenim el local social i la piscina, que és un equipament molt utilitzat per gent del municipi i de municipis propers. A la piscina hi ha una pista poliesportiva, envoltada de bosc. S’hi està molt bé i compleix una funció social. Personalment, penso que les piscines privades són una equivocació: a banda de la feina que cal per mantenir-les, les fas servir sol. Aquí, si més no, pots tenir relació amb els veïns. Reivindico la funció social de les piscines, per fer petar la xerrada. Les piscines són un refugi climàtic, però també un refugi per a les relacions socials, en un temps en què tots estem aïllats.

Personalment, penso que les piscines privades són una equivocació: a banda de la feina que cal per mantenir-les, les fas servir sol

Quina és la situació del municipi en relació a la sequera?

Ara mateix ja estem bé. Però estàvem a un pas de l’excepcionalitat. En aquests moments ens proveïm d’aigües subterrànies, del sistema Gaià-Anoia. No estem connectats a cap sistema de distribució en alta, per ara, i depenem de la pluviometria. Per tant, estàvem en una situació pitjor que la resta de municipis que depenen de la sèquia de Manresa.

També tenim uns pous, que no han patit restriccions per ara i han anat funcionant. El que sí ha succeït és que la qualitat de l’aigua ha baixat una mica, perquè ara té una presència més gran de sulfats i de vegades ens dona problemes. En una de les dues zones d’abastament vam declarar que l’aigua no era apta pel consum. Ara ja estem a punt de resoldre-ho, perquè ens connectem al sistema de la Llosa del Cavall i, si hi ha decrets de sequera a partir d’ara, ja no dependrem de la pluviometria, sinó dels embassaments.

A nivell econòmic, quina és la situació de l’Ajuntament?

És complicada. Suposo que com a tots els ajuntaments. De tota manera, esperem millorar en un futur proper. El municipi disposa d’un camp solar en explotació que produeix energia. Per ara, la venem a les xarxes, i tot el que recaptem va a parar al retorn dels crèdits que es van signar per finançar aquest camp solar.

A finals d’any 2025 haurem retornat la totalitat del préstec i disposarem de tots els ingressos que produeix aquest camp. Serà un ajut important.

El municipi disposa d’un camp solar en explotació que produeix energia. Per ara, la venem a les xarxes, i tot el que recaptem va a parar al retorn dels crèdits que es van signar per finançar aquest camp solar

Quins projectes tenen en marxa ara en aquests moments?

Ara estem en un projecte de rehabilitació d’un pis superior de l’ajuntament, que ens permetrà duplicar la superfície de les dependències municipals. També estem acabant la coberta del castell de Castellar, amb una primera planta museïtzada. Tenim ja la subvenció per millorar els accessos.

D’altra banda, tenim l’antiga rectoria, ara mateix rehabilitada, on hi fem activitats molt interessants, en un lloc molt tranquil.

Quins altres indrets emblemàtics té el municipi?

Tenim un espai natural que té totes les virtuts. I ara tenim un projecte amb altres municipis propers, amb els que hem constituït una associació, per treballar el patrimoni històric, cultural y natural. Aquest és un projecte ambiciós que hem començat de manera pausada, però que té un recorregut importantíssim.

A prop del castell hi tenim un molí, també propietat del municipi. Estem empaitant els recursos necessaris per rehabilitar-lo. I, és clar, a la vora de Rajadell tenim les restes d’una vila romana, molt interessant de visitar. Si combinem el patrimoni natural, amb el castell de Castellar, la vila romana i les torres de Fals, podríem crear una bona alternativa.

Fan coses amb el Consell Comarcal?

Sí. Fem tot el tema de turisme, però també treballem amb el patrimoni històric i natural. Aquí hi tenim l’escola, que està compartida entre diversos municipis. Els nens d’Aguilar van a l’escola a la Fonollosa, juntament amb els de Rajadell, Sant Mateu, algunes cases de Sant Pere i part de Castelltallat.

Com és l’equip de govern municipal?

És un equip una mica curiós. Generalment els equips es presenten i s’escullen. Aquí no: aquí va ser el poble el que va dir que havien de ser tal o tal altra persona. I aquí ens hem trobat, fent un esforç per cohesionar l’equip.

Som set regidors. Afortunadament, les relacions són bones entre les persones i és relativament fàcil. Jo soc el més gran, amb 68 anys, però també hi ha persones de 20 anys. I és interessant cohesionar persones de generacions diferents. Jo estic de tornada de moltes coses, i per això hi ha temes que és millor que els abordi una persona jove.

A banda de l’equip, l’ajuntament disposa d’una secretària compartida amb Rajadell i dues administratives. També hi ha dos treballadors de brigada i ens portem nosaltres mateixos l’abastament de l’aigua. Finalment, hi ha una treballadora que té cura del local social i, quan arriba l’estiu, contractem treballadors per a la piscina.

Jo estic de tornada de moltes coses, i per això hi ha temes que és millor que els abordi una persona jove

Hi ha teixit associatiu, a Aguilar de Segarra?

A finals de l’any passat es va constituir una associació cultural. L’Ajuntament hi va ajudar, perquè ens trobàvem que hi havia moltes coses que ens demanaven, però de manera poc coordinada. Ara l’associació permet catalitzar totes les iniciatives amb certa autonomia, i es poden presentar de manera endreçada a subvencions i suport. Tenen un NIF propi. El jovent hi participa molt, però també els més grans.

Abans dèieu que ha augmentat el nombre d’habitants.

Així és. Ara ja no hi ha vivendes disponibles. Un dels factors importants és l’escola de Fonollosa, que té molt de prestigi. I hi venia mainada d’arreu. Va augmentar tant el nombre d’alumnes que es va limitar. I, per poder portar els fills a l’escola de Fonollosa, ara la gent s’ha anat instal·lant i empadronant a Aguilar

Des de l’Ajuntament tenen previst fer alguna cosa per resoldre la manca d’habitatge?

No tenim res de previst. Però hi ha algun projecte per fer una edificació en zona urbana. Cap dels intents previs ha quallat, però esperem poder construir una vintena de vivendes aquí al davant de l’Ajuntament.

Quan es troba amb altres alcaldes i alcaldesses de la zona, en quines reivindicacions coincideixen?

Els alcaldes de Sant Mateu, Rajadell, Fonollosa i jo mateix ens trobem sovint. Hi ha una problemàtica en la que coincidim, que és la de la vida de la gent gran en aquest entorn. Per a aquestes persones tot és molt complicat. Necessiten el cotxe per moure’s i quan ja no poden conduir, la vida es complica molt i depenen totalment dels familiars. Aquest és un tema que no és nou, però antigament en cada casa hi convivien tres generacions, de manera que no hi havia cap problema. Però ara només hi viu una sola generació en cada casa.

Hi ha una problemàtica en la que coincidim tots els alcaldes de la zona, que és la de la vida de la gent gran en aquest entorn

I els joves marxen.

Així és. Encara queda alguna casa amb dues generacions, però cada vegada menys.