“Les polítiques de la Diputació s’han de fer sempre des de la base”

A través del Patronat de Promoció Econòmica hem treballat en diversos projectes comunitaris. Al llarg de 2016 vam presentar-nos a convocatòries FEDER dels eixos 4 i 6, i hem obtingut subvencions. En el cas concret del projecte Forest 4 Local hem obtingut un impuls a l’economia circular, en quant a gestió dels boscos a les comarques del Pirineu. També esperem posar en marxa en els propers anys el projecte Ponent Actiu que implicarà les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, que tindrà impacte sobre 130 municipis.

 

A banda, hem treballat en programes d’eficiència energètica dels propis ajuntaments i hem creat l’entitat Global Lleida, en la que participen les diverses comarques, la Diputació, la Paeria, la Universitat de Lleida, les Càmeres de Comerç de Lleida i Tàrrega, Sindicats i altres patrons. El que fem en aquesta entitat és desenvolupar propostes de promoció econòmica al territori i, entre elles, 650 accions d’assessorament a 80 empreses, que han creat 150 llocs de treball. També fem programes de millora de la competitivitat empresarial i territorial. Especialment tenim cura de sectors com el porcí, el de l’oli d’oliva i el vitícola, però també del turístic.

 

Igualment, cal destacar l’aspecte logístic. Hem creat una plataforma logística a la demarcació, perquè en tant que el Corredor del Mediterrani sigui viable, puguem incorporar molt de valor als sectors agrícola, ramader, agro-industrial i també turístic. Lleida té un sol logístic suficient, a uns preus molt adequats dins de l’entorn del corredor i amb tots els serveis necessaris.

 

Hem fet una aposta decidida per la recerca. Per exemple, amb l’Institut de Recerca Biomèdica hem establert una col·laboració per a cofinançar beques i activitats, però també per a facilitar instal·lacions molt importants, com ara el Centre de Recerca Biomèdica Avançada (CREBA), que ha costat més de 3 milions d’euros, i que es dedica a activitats de recerca quirúrgica, en col·laboració amb els centres d’estudis porcins. Se sap que hi ha una semblança fisiològica molt important entre l’espècie humana i la porcina. El CREBA és un centre de referència a nivell català, espanyol i Europeu i compta amb els doctors Olsina i Vila Fernàndez com a impulsors. Ara només ens cal també impulsar que els estudis de Veterinària i el doble grau d’Enginyeria es puguin estudiar a la Universitat de Lleida. També hem treballat en la construcció d’un hospital veterinari, que té un cost de 6 milions d’euros i que serà referent en l’àmbit de recerca i docent.

 

Des de la Diputació fa 3 anys que tenim una línia oberta d’ajuts als ajuntaments, a fi que puguin mantenir les llars d’infants de titularitat municipal. Suposa 3 milions d’euros l’any i dóna forma a la garantia que han de tenir els ciutadans de poder gaudir de serveis imprescindibles, ja visquin en una ciutat o en un poble. És també un servei molt important perquè garanteix la vida dels pobles en el futur. En paral·lel hi ha una aposta important per fer front a les despeses del transport i de menjadors escolars. En molts nuclis els infants s’han de desplaçar per a poder atendre l’ensenyament secundari, i a més tenim algunes situacions legislatives perverses com ara el que hi ha nuclis agregats a pobles més grans que, pel fet de ser-ho, no tenen dret a transport i menjador, malgrat estar a kilòmetres del centre.

 

A banda tenim establerts una sèrie d’ajuts d’urgència a través dels Consells Comarcals en situacions complicades. Moltes persones de la nostra ciutadania han quedat colpejades per la crisi, fins i tot en l’entorn rural, i els nostres recursos serveixen per evitar que ningú quedi per sota d’una línia roja d’atenció. Pagament de serveis bàsics d’aigua, energia, gas, etc. és el que cobrim amb això.

 

En tercer lloc també estem col·laborant molt intensament amb entitats i associacions del nostre entorn. En total, 1.200, que en la seva majoria són de l’àmbit social. Les ajudem a desenvolupar programes que donen assistència a la gent dels sectors més febles: Càrites, la Creu Roja, Banc dels Aliments, els serveis assistencials, etc. Aquí tenim també una Taula del Tercer Sector en què hi participen 30 entitats de caire social… Les nostres aportacions a la teleassistència per a la gent gran són importants. I això ens porta a parlar de la salut: invertim més de 15 milions d’euros anuals en aquest àmbit per fer que els nostres hospitals de referència disposin dels equipaments necessaris.

 

Aquest any 2016 vam celebrar el 75 aniversari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, una fundació pública que ha fet una important acció cultural a les comarques de Lleida tot aquest temps i que és un gran referent acadèmic i en tots els sentits. Aprofitant l’aniversari volem veure com repensem i adaptem la feina.

 

A banda, amb els ajuntaments, entitats i associacions estem col·laborant de moltes maneres. La nostra inversió anual és de 5 milions d’euros i serveixen per a fer restauracions i rehabilitacions de patrimoni, donar ajuts a publicacions, a biblioteques i sales de lectura, promoure ofertes culturals, treballar en conservatoris i escoles de música, etc. L’Orquestra Julià Carbonell, per exemple, va néixer de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i és l’orquestra simfònica de les terres de Lleida, que està arrelada aquí i que arriben a grans escenaris i a pobles petits. 

 

La més important és una manca de finançament crònica, tant als ajuntaments com als consells comarcals i a les diputacions. En un entorn rural com el nostre, on cal portar serveis als pobles petits, el problema del finançament és més important encara, perquè els serveis són més costosos que en una gran ciutat. Ara bé, la llei d’Hisendes Locals, i repensar l’estructura territorial de l’administració del país pot portar facilitats associades. Per a nosaltres l’important no són les competències sinó que els serveis s’acabin realitzant.

 

Una altra dificultat ha estat la de la LRSAL, que ens ha fet molt complicat donar serveis adequats als entorns rurals des de la proximitat, que sempre és més eficient. És curiós que una llei que volia racionalitzar les coses sigui la menys racional de totes.

 

També ha estat difícil complir la Llei de Transparència des dels petits ajuntaments. Està clar que la transparència ha de ser un objectiu a assolir, però moltes vegades es fa difícil de materialitzar els preceptes de la llei en l’entorn rural.

 

El més destacable han estat les inversions en recerca que des de la Diputació hem pogut fer. El fet de crear el Centre de Recerca Biomèdica Avançada i l’Hospital Veterinari. També la creació en l’àmbit econòmic de la plataforma logística que generarà un fort impuls a les comarques de Lleida. També hi ha assoliments en la rebaixa de l’endeutament de la Diputació: quan vam arribar estàvem al 103% i vam tancar 2016 amb un 36%. I jo diria que també ha estat destacable la voluntat d’estreta col·laboració amb els ajuntaments. Penso que les polítiques d’una institució com la Diputació s’han de fer sempre des de la base, escoltant aquells que representen. En aquest sentit tenim costum de parlar molt amb els alcaldes i els presidents de consells comarcals.