L’administració local sempre ha estat la més perjudicada en el repartiment dels límits de dèficit, a l’Estat. La mateixa reforma de la Constitució, amb l’article 135 que blindava l’estabilitat financera, ja fixava que, mentre l’administració central i autonòmica podrien fer un determinat dèficit anual, les entitats locals haurien de tancar obligatòriament amb equilibri. I fins ara, l’aplicació d’aquest principi —i els altres d’estabilitat financera— no ha estat merament orientatiu, fins al punt que 412 ajuntaments catalans han hagut d’aprovar algun pla economicofinancer per haver-lo incomplert, així com totes 4 diputacions, 15 consells comarcals, 14 mancomunitats i 11 entitats municipals descentralitzades.
Una doble vara de mesura que posa més pressió a les administracions de proximitat. Tot i això, l’objectiu és encara més exigent de cara a aquest 2024, quan tornen a ser efectives les regles fiscals. Contradient la mateixa Constitució que estableix que l’objectiu ha de ser l’equilibri pressupostari i després que el Senat tombés el retorn a aquesta exigència, el govern espanyol va dictaminar que les entitats locals haurien de tancar el 2024 amb un superàvit equivalent al 0,2% del PIB. Va fixar com a objectiu individual allò que, en un principi, era una previsió global comunicada a Brussel·les coherent amb el tancament d’anys anteriors, on eren habituals aquests números verds.
https://flo.uri.sh/visualisation/20208478/embed?auto=1
Ara bé, la situació financera de l’administració local no és tan ufanosa com solia ser-ho. Els increments de costos i les reduccions d’ingressos —per exemple, a través de l’impost de les plusvàlues— analitzats a l’Observatori de les Finances Locals de l’ACM han impactat durament en la tresoreria municipal. La majoria d’ajuntaments catalans van tancar el 2023 amb dèficit —amb els ajustos de càlcul pertinents de la comptabilitat europea— i, si es té en compte el diferencial entre ingressos i despeses no financers, el superàvit global de les entitats locals del país ha caigut notablement els darrers anys, del 0,44% del 2017 al 0,22% del 2019 i, encara més, fins al 0,04% del 2023. I les dificultats no sembla que s’hagin reduït el 2024, ja que, durant el primer semestre, el dèficit global de l’administració local ha crescut del 0,19% al 0,27%, al conjunt de l’Estat.
https://flo.uri.sh/visualisation/20208464/embed?auto=1
El superàvit del 0,2% sembla una exigència molt complicada d’assolir, però el requisit del govern espanyol presenta altres complicacions a l’hora d’aplicar-se. En concret pel que fa al control de compliment. Per una banda, serà difícil calcular el percentatge concret de dèficit o superàvit executat en relació amb el PIB per a cada entitat, pel fet que no existeix un càlcul oficial del PIB de cada municipi —només hi és fins a l’àmbit provincial—. Per altra banda, com que hi ha diverses administracions locals actuant en un mateix territori, el còmput del superàvit respecte del PIB d’aquest territori s’ha de fer tenint en compte el tancament de cadascuna d’aquestes entitats i cal decidir com es fa el repartiment dels objectius en cadascuna d’elles en relació amb un mateix PIB.
En els informes elaborats per part de Polis per a l’Observatori de les Finances Locals, s’ha fet una aproximació al PIB municipal —a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya— i l’atribució del dèficit o superàvit en les diverses administracions que hi tenen competències —en funció de la despesa gastada per cada nivell administratiu—, per poder calibrar l’impacte d’aquesta obligació. I la primera constatació és que, si bé era habitual fa uns anys que la gran majoria d’ajuntaments tanquessin amb el 0,2% exigit per a aquest 2024, sis de cada deu van acabar amb dèficit o amb un superàvit inferior, els dos últims anys. En funció de com s’efectuï el control de les regles fiscals, per tant, l’any vinent hi pot haver un torrent de nous plans economicofinancers entre els incomplidors, si l’escenari no canvia molt en els pròxims mesos.
L’esforç requerit per assolir el superàvit del 0,2% és més que notable. En xifres aproximades, l’ajustament agregat necessari del conjunt d’entitats locals que el 2023 van quedar-s’hi per sota seria d’uns 625 milions, sigui amb nous ingressos o reduint despeses respecte de les executades l’any anterior. Una quantitat molt elevada, superior a la suma de la recaptació total de l’impost a la circulació i l’impost a les plusvàlues. I en cas d’haver-se validat la proposta inicial del govern espanyol de tornar a l’obligació d’equilibri pressupostari, els ajustaments requerits per a aquells que van fer dèficit el 2023 continuarien sent significatius, malgrat que caurien a menys de la meitat, fins als 300 milions.
https://flo.uri.sh/visualisation/20208515/embed?auto=1
En tot cas, els ajustos necessaris no són homogenis arreu del país. Els ajuntaments de pobles petits n’hauran de fer més, en relació amb la població, i aquests s’aniran reduint progressivament en els de mida superior, ja que aquests, el 2023, van quedar més a prop de l’objectiu marcat. Dels 400 euros per persona en ajustos en pobles de fins a 500 habitants fins a menys de 100 euros en municipis a partir de 40.000 habitants. La situació financera a les localitats rurals i de muntanya és especialment complexa, amb dificultats afegides que la societat és cada cop més conscient que cal resoldre, mentre, a la vegada, han d’estrènyer-se més el cinturó.
Font: ACM
