Amb 18.529 habitants escampats en 8 km2, Calella és un municipi de la comarca del Maresme amb més de 650 anys d’història, a 50km de Barcelona, i és conegut com la capital turística de la Costa del Maresme, caracteritzat per ser una ciutat cosmopolita i alegre, amb un clima típic del Mediterrani. La ciutat de Calella acull anualment aproximadament uns 250.000 turistes, que provenen d’Europa, principalment britànics i alemanys. La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial, els agradables espais verds, una gran oferta d’allotjament, el prop de tres quilòmetres de longitud de platges, i zones naturals com el Parc Dalmau, passeig de Manel Puigvert, passeig de Garbí o Les Torretes, fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país. Des de fa uns anys, s’ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el camp de la cultura popular i tradicional, d’arrels mediterrànies i catalanes, tot integrant aquells elements propis de les persones que han volgut fer de la ciutat el seu lloc de residència i s’hi senten integrades i amb voluntat pregona d’esdevenir calellenques, sense cap altre adjectiu. Avui parlem amb l’alcaldessa.
“Ser alcalde és estar actiu 24h al dia, 7 dies a la setmana, i 365 dies a l’any, però el que sobretot et dóna ser alcalde és que veus la temperatura de la gent, mires la política des de mirar els ulls de la gent perquè saps les problemàtiques i oportunitats des de totes les vessants d’aquesta família, entitat o associació”
[En referència a la conciliació] “L’art el tenen la família. És l’art de la paciència, de la comprensió, l’art d’acompanyar-te, d’entendre que per tu això és quelcom més que una feina, perquè no és una feina, és una passió, és un compromís”
“Que ningú es pensi que un pot fer acció de govern d’un dia, un mes, un any o dos, anirà prenent impacte en els propers anys, per tant, quanta més capacitat tinguem les forces polítiques de sumar a la feina feta, millor”
[En referència a la transparència] “Estem en aquesta línia perquè és el que toca, no és cap mèrit, ha de formar part de l’ADN de l’exercici de fer política, que vol dir garantir tots els instruments i totes les facilitats perquè la transparència sigui el més important”
Sra. Alcaldessa, d’on li neix aquesta afició a la política?
D’entrada sóc funcionària de la Generalitat de Catalunya, i per tant, tot allò que té a veure amb l’interès general, amb la construcció de la comunitat i del país, sempre m’ha agradat moltíssim. Sempre he tingut aquest cuquet perquè de fet a casa, que eren republicans, el meu avi va estar molts anys a la presó i he mamat des de petita la política però en l’època del franquisme. Quan hi ha tota la recuperació de la Generalitat, entro en el primer govern del President Pujol, i al llarg de bastants anys vaig ocupant diferents responsabilitats fins que se’m demana que passi més a primera línia de la política i no tant fent una funció més tècnica. Va ser una cosa tant natural com això.
Té un CV gran. Què li pesa més: Senadora, alcaldessa o la política en general?
Evidentment alcaldessa, després la política en general, i senadora. Ser alcalde és estar actiu 24h al dia, 7 dies a la setmana, i 365 dies a l’any, però el que sobretot et dóna ser alcalde és que veus la temperatura de la gent, mires la política des de mirar els ulls de la gent perquè saps les problemàtiques i oportunitats des de totes les vessants d’aquesta família, entitat o associació. Això et dóna un punt de vitalitat de veure que l’ADN de la política és essencialment això, les persones i la mirada de la gent. Jo sempre sóc una dona bastant pragmàtica i m’agrada molt més el cos a cos que no pas la retòrica.
I què fa com a senadora pel seu municipi i per tots els catalans.
Ara per exemple ens estem trobant amb que hi han moltíssims edificis i solars abandonats arran de la bombolla immobiliària, i que ha anat passant en propietats bàsicament dels bancs, tot i que no tots. Aquest nivell d’abandonament comporta dificultats des del punt de vista de seguretat, vidres que es trenquen, brutícia, manca de salubritat per acabar de complir… i tot això és un problema més pels ajuntaments de la quantitat de problemes que tenim. Aleshores vaig presentar una moció que permetés d’una manera molt més ràpida que els ajuntaments tinguéssim tota la informació de qui és aquella propietat i poder actuar amb conseqüències; vaig parlar-ho directament amb la Ministra de Foment i va ser aprovada.
Com és possible conciliar la vida personal, Ajuntament, Senat, ser fora de casa i dintre al mateix temps? Suposo que deu ser un art això…
Però l’art el tenen la família. És l’art de la paciència, de la comprensió, l’art d’acompanyar-te, d’entendre que per tu això és quelcom més que una feina, perquè no és una feina, és una passió, és un compromís. Una vida sense compromisos, quin tipus de vida és? D’altra banda, el meu marit va haver de combatre el franquisme i fins i tot va estar empresonat durant unes setmanes, per tant entén perfectament que només es pot passar per aquesta vida amb el grau de compromís. Tenim el mèrit d’anar agafant compromisos i després quan arribes a casa el que vols és conciliar vida familiar. Hi haurà un dia que l’haurem de dedicar només a les famílies de la gent que es dedica per l’interès general, a aquelles que de manera anònima permeten que tanta gent ens dediquem a tantes coses diferents però que són benefici d’un interès general.
Parlem del municipi. Com és Calella, és una ciutat només dedicada al turisme?
I tant que no! La columna vertebral de l’activitat econòmica evidentment és el turisme, el PIB turístic de casa nostra representa un 22%, però després tenim subsectors complementaris. L’any passat varen fer 60 anys dels primers turistes vacacionals, i tot i que nosaltres no arribem als 18.600 habitants, com que tenim 14.000 places turístiques, al cap de l’any això representa 1.850.000 pernoctacions. També tenim l’hospital comarcal des de fa més de 26 anys, subsector vinculat a la sanitat, així com farmàcies o botigues amb elements sanitaris, tenim un centre comercial molt potent amb unes 300 botigues, com Mango, Custo, Donna Karan, Lacoste, etc, tenim el valor afegit de tenir una piscina olímpica… De fet dos o tres cops a l’any venen seleccions de natació d’Argentina, França, Xina, Rússia, etc, per competir al Campionat mundial a Barcelona, als Jocs Olímpics…
Tot això al llarg de l’any dóna molta economia productiva que va directament lligat amb el turisme i no turisme, doncs.
Efectivament, lligat també amb subsectors com la sanitat, els comerços, la restauració, les activitats esportives… que acaben complementant. Per exemple, l’empresa americana IRONMAN, empresa nº1 de la primera divisió de la Triatló del Món, ha decidit que Calella sigui el lloc de destinació de la Seu del Sud d’Europa, això representa que dos cops a l’any es faci aquest Campionat de Triatló que puntua per Hawaii. És a dir, que estem amb el relat d’Arizona, de Nova York, a Hawaii i òbviament abans Calella. Això vol dir que 2.500 triatletes al maig i uns 3.500 i 4.000 a l ’octubre, participaran. També fem dos festivals europeus de Can Coral, factor més cultural que representa l’entorn de 2.500 persones.
Ara que ha mencionat la sanitat, hi han dues qüestions marcades com a prioritats municipals que us preocupen: els piercings i el SIDA
La vessant sanitària és molt més que anar al metge i a l’hospital. Quan et demanen permisos per obrir explotacions comercials a partir de determinades modes, qualsevol explotació ha de tenir el mateix control de salut pública i inspeccions perquè hem de garantir que si donem els permisos des de l’Ajuntament, allò no sigui una via de contagi de salut.
I un dels camps que esteu treballant també en el turisme és el sènior, oi?
Sí, des de fa dos anys, i hem estat dels quatre llocs de tot Catalunya que hem estat escollits per ser turisme sènior. És una proposta a nivell europeu per ajudar a la desestacionalització i persones majors de 50 a 75 anys a poder viatjar. Els hotelers estan contents, fent els deures i treballant. És una bona oportunitat, un valor afegit per anar estirant i tenir aquest nivell d’ocupabilitat que al cap i a la fi, el que comparteixen és economia productiva, si és economia productiva vol dir possibilitats de tenir feina, i això vol dir evidentment models de benestar pel conjunt de la ciutat.
I altre de les àrees que també gestioneu és el familiar. Què li recomanaria l’alcaldessa a una família perquè s’apuntés al turisme familiar?
Primer, que es trobarà amb una platja de 3km amb una sorra exquisida que no s’enganxa, amb una guingueta especialitzada en que al llarg de tot el dia es fan activitats per la canalla, festes d’espuma, dibuixos, gimnàstica especialitzada per la canalla… Per tant, els pares poden estar la mar de tranquils prenent el sol, en una altra guingueta prenent un bon refresc, i en canvi la canalla la tenen distrets. Un turisme familiar també vol dir que els restaurants estan amb menús especialitzats i preparats amb unes trones i uns seients especials per les criatures, vol dir fer rutes tranquil·les que descobreixen la ciutat. Vol dir descobrir la vessant cultural del nostre territori.
Per exemple?
Com el Museu-arxiu, el Far, el Parc Dalmau, un parc immens, molt bonic, amb una massa arbrada molt important i que té un amfiteatre a la part de dalt. El passeig de mar renaixentista de Jeroni Martorell… Un turisme familiar vol dir descobrir el territori, l’aspecte cultural, d’oci, de lleure, i sobretot de tranquil·litat, de conviure amb la família diferents ambients.
Un dels objectius de l’Ajuntament de Calella és internacionalitzar la població. Què vol dir?
Poder posar-nos en el mapa del món perquè ens puguem vendre com un territori amable i amb oportunitats perquè la gent pugui instal·lar-s’hi, i amb gent vull dir possiblement empreses. La idea del pla d’internacionalització que estem treballant amb la Diputació de Barcelona i una empresa que ha contractat, va bàsicament destinada a poder diversificar l’economia, no volem que tots els sous estiguin únicament en el turisme. El passat que tens és antic, però existeix i l’has de millorar sempre, però també és important la recerca de nous mecanismes d’economia productiva. La idea és que a partir de tots els valors que tenim com a territori, de la nostra experiència, quina capacitat de captació de nova inversió tenim que ajudi a complementar l’economia principal que és la del turisme.
Llavors Invest in Catalunya és una materialització del que acaba de dir?
Efectivament. Tenim un centre comercial potent, amb marques de relleu, el qual vol dir que no s’acaben assentant en un territori si no tenen un indicador claríssim d’una freqüència de gent important. La idea és anar diversificant perquè a partir del que ja hi ha, de ben segur que hi han subsectors que cada vegada tindran interès. I insisteixo, que l’empresa IRONMAN acabi assentant-se de manera definitiva aquí, vol dir que el recorregut de la feina que s’ha fet des de fa molts anys, i nosaltres de manera especial aquests darrers, va en la bona línia.
A més a més, un dels objectius que teniu en l’acord amb el partit socialista és les ganes de fer un pla estratègic del municipi que vagi amb exercicis o mandats futurs.
Sí, això és molt important. Primer, que ningú es pensi que un pot fer acció de govern d’un dia, un mes, un any o dos, anirà prenent impacte en els propers anys, per tant, quanta més capacitat tinguem les forces polítiques de sumar a la feina feta, millor. En aquest sentit, l’acord amb el PSC no és únicament sincer sinó que demostra una maduresa política per la seva part, i li vaig agrair des del primer moment. També és veritat que ells són conscients que jo vaig guanyar en el 2007 i que no vaig poder governar perquè es van sumar la segona i tercera força, però això no va privar que jo personalment al llarg de la legislatura em comprometés a tirar endavant moltes coses.
I per a això, deu haver fet una bona inversió…
Tant és així que en aquells darrers quatre anys, en la meva qualitat de senadora vaig aportar 550.000 euros. Però és important si un entén, estigui a l’oposició o al govern, que fer política és ser útil per la comunitat. I el pla estratègic és això, que un ha de marcar sempre la ruta a llarg termini. Nosaltres en els últims anys d’aquest mandat hem fet un nou Plec de condicions de neteja del municipi, i per fer tot això, vam convocar una comissió amb un representant de cada partit polític on entre tots fèiem el Plec, i així amb varis temes com l’enllumenat. Per tant, visió llarga, pla estratègic i compromís. També és veritat que no tothom ho veu igual i que està més instal·lat quan fa oposició, a la cultura del no, però temps al temps…
Aquesta pregunta és tan sols una paraula… Transparència…
Una de les senyes d’identitat que hauria de ser de tota la vida, però malauradament a vegades cal arribar a unes conclusions quan les circumstàncies ja són molt difícils perquè sembla que òbviament ho demana el poble. Quan vaig accedir com alcaldessa em vaig comprometre de seguida a crear una unitat de transparència i bona governança que obliga als diferents departaments a tenir uns paràmetres de treball on la informació ha de ser molt més transversal i comunicada tant a la web com a tots els òrgans necessaris, i sobretot el nostre compromís amb una ONG internacional, Transparència Internacional, on hem de garantir que els 94 indicadors que ens mana estiguin fets.
I quants porteu?
Uns 90. I fa mig any vam rebre una distinció com a transparència d’Ajuntaments. Estem en aquesta línia perquè és el que toca, no és cap mèrit, ha de formar part de l’ADN de l’exercici de fer política, que vol dir garantir tots els instruments i totes les facilitats perquè la transparència sigui el més important.
D’altra banda, creu que la pressió fiscal ha de dependre d’una manera directa també del ciutadà?
Jo crec que sí, però una altra cosa és que la pressió fiscal sigui justa i de quina manera es fa, tenint en compte que ara es facilita al màxim perquè es pugui pagar entre 3 i 4 vegades, quan abans era un dia i s’allunyava de les realitats, de cada unitat familiar i de cada persona.
Comprensible en l’actual context econòmic.
I és evident que tot acord ha de tenir la visió i la flexibilitat de fer el millor possible perquè ningú es senti pressionat, però és evident que els impostos acabaran ajudant a tirar endavant la pròpia ciutat, no podem dur a terme projectes únicament amb subvencions de les administracions, que tothom té la persiana baixada perquè no hi ha diners, sinó perquè certament hi ha d’haver aquest grau de corresponsabilitat en el compromís de la construcció de la pròpia ciutat i ve traduït amb els impostos mesurats, compensats, amb flexibilització a l’hora de pagament, bones prioritzacions de cara al que s’inverteixi, això és evident, però hi ha d’haver aquest compromís.
I és evident que tot acord ha de tenir la visió i la flexibilitat de fer el millor possible perquè ningú es senti pressionat, però és evident que els impostos acabaran ajudant a tirar endavant la pròpia ciutat, no podem dur a terme projectes únicament amb subvencions de les administracions, que tothom té la persiana baixada perquè no hi ha diners, sinó perquè certament hi ha d’haver aquest grau de corresponsabilitat en el compromís de la construcció de la pròpia ciutat i ve traduït amb els impostos mesurats, compensats, amb flexibilització a l’hora de pagament, bones prioritzacions de cara al que s’inverteixi, això és evident, però hi ha d’haver aquest compromís.
Parlem d’altres aspectes de Calella. La immigració.
Durant una època teníem un 24%, ara ha baixat bastant, estem a l’entorn del 18%. En ser un municipi turístic, el reclam en l’àmbit de serveis era gran i evidentment venia molta gent, però la crisi ha comportat que molta gent torni cap a casa. Tot i la disminució, és un 18% consolidat, perquè sobretot els subsaharians fa molts anys que estan instal·lats aquí, per tant, ja tenen arrels, són nous catalans. Crec que aquest concepte d’immigració a vegades l’hauríem de polir una miqueta més.
La Festa de Mare de Déu del Carme.
Ho celebrem al Club Nàutic de Calella. Fa poc ho vam celebrar sent unes 700-800 persones, obrim les portes a tothom per fer la sardinada tradicional i al dia següent, es fa la Processó fins arribar en contacte amb Sant Pol amb barca, on es van tirant flors, i fem intercanvi de tota aquesta litúrgia que representa en el món del pescador i certament celebrem la Mare de Déu del Carme perquè representa un mar obert, som mediterrani, i pescadors, i hi ha molta memòria col·lectiva en aquest sentit. Ara recuperem l’antic varador dels pescadors i en fem un Museu de petit format en el qual expliquem tot el relat de tota l’historia dels pescadors.
Perquè s’ha de pagar el cànon d’ocupació de les platges a l’Estat?
Per què s’ha de pagar 16.500 milions d’euros que van i no tornen? És d’aquelles servituds territorials que responen a èpoques més antigues que no pas passades. A veure, jo entenc que s’han de pagar cànons i que n’hi han corredors naturals com la xarxa ferroviària, les carreteres nacionals o la platja que evidentment des de l’òptica de Catalunya hi ha d’haver un tutelatge global pel qual les polítiques de treball i d’explotació han d’estar consensuades, ara, la servitud de pagar-la en la part que correspon a l’Estat, és aquí on discrepo claríssimament com en altres coses. Perquè jo entenc que a partir de l’Estatut i la visió clara com a país, almenys jo la defenso, en aquest sentit, les servituds estatals corresponen més a un model polític del s.XIX que no pas del segle XXI.
Canviant a una vessant més nacional, pensa que l’alcalde ha de ser el cap de llista més votat?
Jo crec que sí, claríssimament, i li dic per experiència. L’alcalde ha de ser el cap de llista més votat si aquest supera el percentatge del 40%. Si un acaba tenint un 15%, el segon té el 14%, el tercer el 13%, i hi ha una fragmentació, jo crec sincerament que pot tenir la “potestas” del que té el 15%, però no té “l’autoritas” respecte un 14 o 13%. Ara bé, si del conjunt, la primera força té o supera el 40%, jo crec que sí, però és diferent.
Es presentarà a les pròximes?
Sí sí! Tant convergència com Unió ja m’han confirmat i encantada de la vida de ser-hi al projecte.
Quines seran les seves prioritats?
Seguir fent les coses ben fetes d’allò que tenim però sobretot aprofundir molt més en cercar captació d’inversió per poder diversificar l’economia de la nostra ciutat.
Com es treballa des de l’Ajuntament per la independència de Catalunya?
Amb respecte i tolerància per aquells que no ho veuen de la mateixa manera. Com alcaldessa tinc la meva opinió i tinc dret a donar-la, però he de trobar l’equilibri en que tot allò que faci i digui com alcaldessa no incomodi a ningú. Ens posarem a disposició del President i farem tot el possible perquè tiri endavant la consulta i aquesta construcció de país que és Catalunya. També dir que hi ha una moció aprovada en el Ple sobre la Sobirania Fiscal i en aquest sentit ja he informat a l’Agència Tributària que li transmetrem tota la informació des d’un punt de vista de les liquidacions.
Què li diria al president Mas abans i després del 9 de novembre?
Abans li diria, segueix com ara President, amb aquest seny, amb aquesta serenor, però amb aquesta radicalitat democràtica. I després li diria, sé que no abandonaràs la radicalitat democràtica i que les teves raons són les raons del poble.
