Pianista argentina de música clàssica, considerada un dels majors exponents de la seva generació i la postguerra.
La Sala Xavier Gols de l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona va acollir ahir al vespre la conferència sobre la figura de Martha Argerich, pianista argentina de música clàssica, considerada un dels majors exponents de la seva generació i la postguerra. La xerrada, que duia per títol “Martha Argerich: La facilitat de lo increïble”, va anar a càrrec del professor del centre Kiev Portella, i es tractava de la primera activitat del cicle de conferències sobre músics cèlebres que organitza l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació a Tarragona. Durant aquesta primera sessió es van visionar obres, en DVD, de D. Xostakovich, D. Scarlatti, M. Ravel, F. Liszt i S. Prokofiev.
Martha Argerich va néixer a la ciutat de Buenos Aires el 5 de juny de 1941. Va començar a estudiar piano des de molt petita, i el 1945, amb només 4 anys, ofereix el seu primer recital públic. En el seu primer concert formal, als 8 anys, va interpretar el Concert per a piano i orquestra núm. 20 en re menor, K. 466, de Mozart i va començar a estudiar amb Vicente Scaramuzza.
Des de 1954, a Viena (Àustria), Argerich va estudiar durant 18 mesos amb Friedrich Gulda, que ha estat el seu mestre més influent. Més tard va estudiar a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff. Va ser alumna de Stefan Askenase, Maria Curao, i Arturo Benedetti. Actualment, la pianista resideix a Brussel·les. Al llarg de la seva trajectòria musical Argerich ha rebut guardons com: el Premi internacional Competició de piano Frederick Chopin, primer premi, l’any 1965; Premi Konex de Platí, millor pianista de la dècada (1980-1989), l’any 1989; el Premi Grammy al millor solista instrumental amb acompanyament, l’any 2000, o el Premi Grammy al millor solista instrumental amb acompanyament d’orquestra: Claudio Abbado (director), Martha Argerich i l’Orquestra de Cambra Mahler per Concerts per a piano núm. 2 i 3 (de Beethoven), l’any 2006.
