David Godall és l’alcalde de Bonastre des de 2001 i no té previsió de continuar més enllà de les eleccions de maig. Deixa un poble amb uns equipaments actualitzats i uns comptes sanejats. Probablement, passarà a dedicar-se en exclusiva a la seva activitat professional, que és la de psicòleg clínic.
“Com a alcaldes no fem teràpia, però ens interessa molt conèixer les persones a nivell individual i com a ciutadania”
“Moltes vegades en els pobles petits la figura de l’alcalde i la del veí es fonen en una mateixa persona, i el que fas és ser el David i a més a més l’alcalde”
“Bonastre té tres riqueses: l’entorn, el patrimoni cultural i ambiental i una vida associativa i comercial molt rica”
“Jo estic totalment a favor de l’administració oberta i entenc que ha de facilitar la vida dels ciutadans”
“Un dels reptes futurs de Bonastre el de la preservació del patrimoni cultural i històric i orientar-lo de cara el turisme que ens arriba”
“Avui jo crec que és impossible parlar amb l’Estat Espanyol. Jo quasi bé llenço la tovallola de poder convèncer a ningú i crec que al final haurem d’anar per la via unilateral”
A banda d’alcalde, vostè té l’ofici de psicòleg. Creu que la psicologia l’ajuda a l’hora de fer política?
La veritat és que sí. El psicòleg clínic (la meva especialitat) està habituat a estudiar la conducta de les persones, les necessitats, els desigs, els problemes, i a buscar-hi solucions a partir de l’orientació i les teràpies. Com a alcaldes no fem teràpia, òbviament, però ens interessa molt conèixer les persones a nivell individual i com a ciutadania. Analitzar-ne els problemes i els desigs, i fer que es puguin resoldre. Un no fa de psicòleg quan fa d’alcalde, però sí que hi ha una part de fer d’alcalde que equival a fer de psicòleg: moltes persones venen i t’expliquen problemes. De vegades són municipals, i de vegades personals.
I quin diria que és el seu tarannà, a l’hora de fer política?
Soc una persona propera, oberta, amb vocació de servei i em passejo pel poble, participant en diferents actes; atenent les persones que em venen a veure a l’ajuntament, al carrer… Moltes vegades en els pobles petits la figura de l’alcalde i la del veí es fonen en una mateixa persona, i el que fas és ser el David i a més a més l’alcalde.
Es l’alcalde de Bonastre des de 2001. Quina ha estat la decisió més important que ha hagut de prendre?
Hi ha hagut bons i mals moments. Una de les coses que ens vam proposar des de l’inici va ser la posta al dia i millora dels diferents equipaments municipals. Durant tots aquests anys hem anat construint-ne i millorant la qualitat de vida dels ciutadans. Això és positiu. I qualsevol decisió que s’ha hagut de prendre en aquest sentit fa goig. Però també hem passat per moments complicats. Recordo un parell d’incendis que vam patir i que van representat moments de tensió, tant per les persones, com pel patrimoni i el medi ambient.
Vostè que els té, creu que és necessari tenir estudis superiors o una carrera de ciències polítiques per exercir d’alcalde?
Jo crec que l’alcalde d’avui ja no és l’alcalde de fa 20 o 30 anys, que podia ser una persona sense títols, o un veí del poble amb una mica de temps. Ara no. Ha de ser un alcalde amb formació, preparat, i amb coneixements de medi ambient, d’economia, de dret… una mica de tot, malgrat que comptem amb l’ajut dels tècnics. Jo, per exemple, vaig fer un postgrau d’Administració i Dret local a través de l’Associació Catalana de Municipis. I crec que les iniciatives formatives de les entitats municipalistes, com poden ser l’ACM o la FMC, ajuden a complementar la nostra base per a dominar més el dia a dia.
Ens ha portat unes fotografies. Què representen per vostè? Per què les ha escollit?
En la primera hi aparec amb el meu pare, quan jo tenia 2 o 3 anys. Vaig perdre el pare als 13 i va ser una situació complicada, perquè un passa la infantesa i l’adolescència, i tota la vida sense la figura paterna. T’has de recolzar en altres membres de la família: mare, germà, oncles…
La següent fotografia es de quan era petit, de quan anàvem a la platja a Roda de Barà. Eren dies divertits i alegres.
La tercera mostra un temps en què jo participava de diferents entitats del municipi, entre les que hi havia el grup de teatre. Vam fer moltes interpretacions i la foto correspon a una de les que fèiem a la Festa Major. La darrera foto és del dia que vam donar suport al president Mas anant al TSJC a acompanyar-lo quan el van imputar pel 9-N. Sempre he cregut que l’essència de la política és donar veu al poble. I a partir d’aquí el que el poble decideixi és el que els polítics han d’executar. L’ajuntament de Bonastre i jo mateix vam recolzar el referèndum i quan van cridar els alcaldes a donar suport al president Mas, ho vam fer. Va ser un moment especial i emotiu.
Com defineix Bonastre?
Com un municipi que té la sort d’estar enclavat en una situació idònia, entre el Camp de Tarragona i el Penedès, i ben a la vora de la línia de la costa. Estem en una mena d’illa, o oasi, als peus del massís de Bonastre. I com un municipi que té tres riqueses: l’entorn, el patrimoni cultural i ambiental i una vida associativa i comercial molt rica, basada en el vi i l’agricultura. Tenim tres cellers de vins, i moltes hectàrees dedicades a l’oli.
Quin és l’estat financer de l’ajuntament?
És un ajuntament totalment sanejat. No tenim cap mena de deute. Ens movem amb uns pressupostos anuals d’uns 800.000 a 1 milió d’euros, però no tenim endeutament que superi cap alarma. I les nostres previsions en quant les inversions es que podem seguir fent sense cap problema. A més, val a dir que tampoc hem sobrecarregat ni els impostos ni les taxes.
I com ho han gestionat?
Busquem proactivament les subvencions d’altres administracions supramunicipals, com poden ser el consell Comarcal o la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Darrerament veiem que la Generalitat ens costa una mica més. Però al final de l’any, dels 800.000 euros que podem generar de pressupost, un 30-40% l’aconseguim a partir de subvencions. També tenim una cultura de no estirar més el braç que la màniga.
Fa gairebé un any es va crear la Xarxa d’Ocupació del Baix Penedès. Fan ús dels seus ajuts també?
Sí. Això també ha vingut a través del Consell Comarcal. Gràcies a aquesta Xarxa, especialment en la darrera legislatura, hem executat diferents plans d’ocupació. No és que patim gaire l’atur, però hi ha gent sense feina a la qual cal oferir una sortida al mercat laboral. Amb l’activitat de l’ajuntament, sobretot a partir de la brigada municipal, i totes les tasques de manteniment, jardineria, etc., aportem 6 o 7 places que per un poble com el nostre… No està gens malament. Ara mateix en tenim dos d’activats: un de garantia juvenil i un altre que és un pla d’ocupació per brigada. I al febrer n’hi haurà un altre.
Una de les tendències importants del municipalisme és el de l’administració electrònica. En quin punt es troba aquesta a Bonastre?
Nosaltres anem seguint la llei de transparència, d’accessibilitat a dades, etc, Hi ha alguns tràmits que el ciutadà ja pot fer de manera electrònica des de fa algun temps. Parlo de consultes, d’instàncies, de sol·licitar cites amb els càrrecs electes, etc. Ara, a més, tenim la facturació electrònica, la licitació electrònica, la nova llei de contractes… que porten a fer-ho tot mitjançant sistemes telemàtics. A Bonastre encara ens queda camí per córrer, però ho anem seguint prou bé. Jo estic totalment a favor de l’administració oberta i entenc que ha de facilitar la vida dels ciutadans.
A més, la llei de contractes deixa clar que les ofertes de contractació es facin en paper, sinó que cal que es facin online, i que s’expliqui, a més de l’adjudicació, qui ha quedat en primera, segona o tercera posició…
Es torna a presentar com a alcalde el proper mes de maig?
No. Jo acabo aquesta legislatura i finalitzo la meva trajectòria com a alcalde. El que faré serà traspassar al nou govern tot allò que no estigui acabat. Dit això, crec que el poble seguirà tenint reptes de futur importants. Un és el de la preservació del patrimoni cultural i històric i orientar-lo de cara el turisme que ens arriba. Ja hem fet coses en aquest sentit: hem senyalitzat camins; tenim promovem que la gent faci esport a l’aire lliure, que conegui el patrimoni, etcètera.
Creu que cal limitar els mandats?
Jo porto 4 mandats i mig. Crec que la limitació se l’ha de posar un mateix. Molts cops un té ganes de fer coses i té idees, i seria trist que un hagués de plegar per una limitació. En canvi hi ha persones que potser estan a l’alcaldia, i que passen els anys sense fer res. La limitació té dues vessants. Una és bona perquè serveix per que la gent que no fa res acabi plegant. L’altra és dolenta perquè fa que les persones que tenen capacitat i ganes hagin de plegar. Jo no diria que estic a favor o en contra al 100% d’una o altra cosa.
Quina valoració fa de la situació política actual entre Catalunya i Espanya?
Jo estic bastant enfadat en aquest sentit perquè crec que la proposta que ha fet Catalunya en relació a la resta d’Espanya no ha estat ben entesa, i la resposta que ha fet l’Estat espanyol cap a Catalunya ha estat una nefasta. Com li deia abans, la democràcia es basa en l’opinió de la ciutadania i en el dret a decidir. I a nosaltres no ens han deixat expressar-nos de manera lliure, ho hem hagut d’expressar de manera quasi unilateral a través del 9-N i de l’1-O. I això ha suposat presó, exili, imputacions a diferents alcaldes… Ha suposat patiment a moltes persones i moltes famílies. I ja no dic a la ciutadania en general.
Entenc…
Miri, jo soc una persona de diàleg, de consens, de pactes, i entenc que parlant la gent s’entén, però avui jo crec que és impossible parlar amb l’Estat Espanyol. Jo quasi bé llenço la tovallola de poder convèncer a ningú i crec que al final haurem d’anar per la via unilateral. A més alguns volen fer creure que aquí hi ha guerra civil, i que la gent no es parla. Això és mentida, no ho veig. Però sí que és veritat que la gent té aquest sentiment de frustració, de patiment, que estem anquilosats, que l’administració està una mica parada i no acabem d’arrencar… Jo crec que Catalunya, a data d’avui, pot funcionar plenament com a país. Si ens deixessin, seríem capaços de fer-ho.
