L’Idescat segueix la metodologia proposada per Eurostat, que compta amb el suport de les Nacions Unides
La major part del territori de Catalunya (76,7%) són àrees rurals, on resideix un 8,9% de la població de Catalunya, mentre que una petita part de la superfície (3,7%) correspon a àrees densament poblades on viu la majoria de la població (61,6%). A la resta de la superfície de Catalunya (19,6%) hi resideix un 29,5% de la població (àrees semidenses).
L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) publica la distribució de la població de Catalunya a 1 de gener de 2022 en una malla que divideix el territori en 32.915 cel·les d’1 km2 (quadrícula estàndard europea) amb l’objectiu de descriure el contínuum urbà-rural del territori, segons el grau d’urbanització (DEGURBA) tenint en compte criteris de grandària poblacional, densitat i contigüitat. La metodologia per calcular el grau d’urbanització, proposada per Eurostat i amb el suport de les Nacions Unides, dona lloc a una distribució estàndard que permet comparar estadístiques d’àmbit internacional per grau d’urbanització.
En superposar els 947 municipis de Catalunya damunt les 32.915 cel·les, s’observa que la major part dels municipis (687) són àrees rurals, seguits d’un grup de 212 municipis que es classifiquen com a localitats o àrees de densitat intermèdia i, finalment, hi ha 48 municipis classificats com a centres urbans.
Àrees rurals o àrees escassament poblades
Els 687 municipis classificats en àrees rurals o àrees escassament poblades són aquells on el 50% de la població o més resideix en cel·les rurals (amb una baixa densitat de població, inferior a 300 hab./km2). A la majoria d’aquests municipis, el 100% de la població viu en cel·les rurals, però també hi ha 30 municipis on una part de la població viu en cel·les de densitat moderada. Destaca la Torre de Claramunt, amb un 51,8% de població que viu en cel·les rurals i un 48,2% en cel·les de densitat moderada.
La distribució per províncies mostra que Lleida és la que té més municipis classificats com àrees rurals (213, un 92%), seguida de Girona (178, un 80%), Barcelona (157, un 50%) i Tarragona (139, un 75%).
Localitats i àrees semidenses
Els 212 municipis classificats com a localitats i àrees semidenses es caracteritzen per tenir menys del 50% de la població que viu en cel·les de tipus centre urbà i menys del 50% de la població en cel·les rurals. En 2 de cada 3 d’aquests municipis (137), més del 90% de la població viu en cel·les de densitat moderada. Entre aquests destaquen, amb un 100% de la població que viu a localitats i àrees semidenses: Caldes d’Estrac, Canet de Mar, la Llagosta, Sant Andreu de la Barca, Sant Hipòlit de Voltregà, el Morell, la Pobla de Mafumet, el Rourell i la Ràpita.
Cal tenir en compte que aquest grau inclou 9 municipis classificats com a localitats semidenses perquè, tot i que tenen un alt percentatge de cel·les urbanes, no arriben als 10.000 habitants. Destaca Martorelles, que té 4.859 habitants, el 100% dels quals resideixen a centre urbà, el 0% en aglomeracions urbanes i el 0% en cel·les rurals. I el segueixen Sarrià de Ter, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, la Canonja, Cabrils, Sant Fost de Campsentelles i Vilablareix.
Centres urbans o àrees densament poblades
Els 48 municipis catalans classificats com a centres urbans o àrees densament poblades tenen com a mínim 10.000 habitants i el 50% de la població o més resideix en cel·les de tipus centre urbà o d’alta densitat de població (igual o superior als 1.500 hab./km2).
D’aquests 48 municipis, n’hi ha 9 on el 100% de la població resideix en aquest tipus de cel·la: Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Adrià de Besòs, Premià de Mar, Montgat, l’Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. A la resta de municipis, només una part de la població resideix en cel·les considerades centre urbà o àrea densament poblada, i tenen alhora població que resideix en cel·les de densitat moderada o en cel·les rurals: en 32 municipis el percentatge de població que viu al centre urbà es mou entre el 90% i el 99,9%, com és el cas de Barcelona, i en els 7 restants la forquilla és del 88,3% de Parets del Vallès al 62,1% de Sant Quirze del Vallès.
Font: Govern
